Geografia Vocabulario

2.- RELLEU
DEPRESSIÓ
Concavitats o zones baixes de la superfície terrestre envoltades de relleus més elevats o serralades. Amb els temps shan anat omplint de sediments. Les dues més importants a la península Ibèrica són la de lEbre i la del Guadalquivir.
IBÈRIA ARGILOSA
Regions de la Península Ibèrica on predominen els materials argilosos. Són materials sedimentaris poc resistents dipositats a finals del Terciari i durant el Quaternari. Aquests es troben sobretot a les depressions interiors i litorals de la península.
IBÈRIA CALCÀRIA
Regions de la Península Ibèrica on predominen els materials calcaris dorigen sedimentari, originats sobretot a lera secundària i plegats durant la terciària. Aquest es troben sobretot a lest de la península, dibuixant una forma de Z invertida.
IBÈRIA SILÍCICA
Regions de la Península Ibèrica on predominen els materials silicis integrats per roques de lera precambriana i primària. Aquests es troben sobretot a loest peninsular, i la roca predominant és el granit.
MODELAT CÀRSTIC
Modelat provocat per lacció disolvent de les aigües sobre el carbonat calcic de les roques calcàries. Dóna com a resultat formes com els barrancs, les gorges, els poljés, els avencs, etc., i sol donar lloc a una ampla xarxa de drenatge subterrani. És típic de la Ibèria calcària i del migjorn menorquí.
MODELAT GLACIAL
Modelat ocasionat per lacció erosiva dels glaciars pel moviment de les geleres. Sols es localitza a les zones dalta muntanya,on hi ha hagut glaciars quaternaris (Serralada Cantàbrica, Pirineus...).
MODELAT O RELLEU VOLCÀNIC
Tipus de modelat format per les emissions de lava derupcions volcàniques. A Espanya és molt important el cas de Canàries. A la Península es redueix a alguns punts molt localitzats (La Garrotxa, Cofrentes, Cabo de Gata...).
OROGÈNIA ALPINA
Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc durant el Terciari i és responsable de les serralades més joves i vigoroses del planeta (Himalaya, Alps...). A la P. Ibèrica formà laixecament de les principals serralades exteriors, i en algunes zones la fractura i rejoveniment dles antics massissos paleozoics.
OROGÈNIA HERCINIANA
Moviment de formació de muntanyes que tingué lloc a finals del Paleozoic (carbonífer) i és responsable de les serralades més velles dEuropa. A la península sorgí el Massís Hespèric i els dAquitània, Catalanobalear, de lEbre i Bètic-rifeny.
MODELAT LITORAL
Tipus de modelat format per lacció erosiva donades, marees i corrents marines sobre la zona de contacte entre la mar i el continent. Es modelen formes com els penyassegats, ries, cordons litorals, albuferes, deltes, etc.

3.- CLIMA I AIGÜES
ALBUFERA Llacuna litoral daigües salobroses, separada del mar per un cordó darena més o menys extens en el qual existeixen una o més boques (goles) que comuniquen amb el mar (Albufera de València, des Grau, dAlcúdia...).
AQÜÍFER Bossa i corrent daigua subterrània que es forma quan les aigües de precipitació sinfiltren, troben un estrat impermeable i sacumulen damunt dell. En determinades regions, com Menorca, són les principals fonts de suministrament daigua per al consum, i molts cops pateixen el problema de la sobrexplotació i la salinització.
ARIDESA Absència o molt escassa presència daigua o dhumitat a laire i al sòl. Es defineix per la relació de la manca dhumitat respecte de les necessitats de la vegetació i dels conreus, així com del règim tèrmic. A Espanya, els índexs màxims daridesa es donen al sud-est de la península i a Canàries.
CABAL RELATIU Índex de la quantitat daigua que porta un curs daigua (riu, torrent...) que sobté posant en relació el cabal mitjà anual (en litres/segon), amb els km2 de la conca. Els rius amb major cabal relatiu són els de la vessant cantàbrica, amb conques petites que reben abundants pluges.
CLIMA DE MUNTANYA Tipus específic de clima creat per les condicions que introdueixen els grans relleus en els elements climàtics dels diversos climes zonals. Es caracteritza per temperatures baixes i precipitacions elevades, de neu durant bona part de lany.
CLIMA MEDITERRANI Tipus de clima caracteritzat per lacusada sequedat estival, precipitacions irregulars i escasses concentrades principalment en la tardor, temperatures altes durant lestiu i suaus durant lhivern. Shi poden distingir diverses variants, com el costaner o pur, suavitzat, continentalitzat, etc.
CLIMA OCEÀNIC Tipus de clima suau, amb abundants precipitacions, absència destació seca i temperatures suaus i regulars. A la Península Ibèrica abasta tota la franja septentrional, des de Galícia als Pirineus.
CLIMA URBÀ Tipus específic de clima creat per les condicions que introdueixen els grans nuclis urbans en els elements climàtics dels diversos climes zonals i que es caracteritza per un increment significatiu de la temperatura respecte de lespai circumdant (illa urbana de calor).
CLIMA SUBTROPICAL Tipus de clima de les zones temperades properes als Tròpics. És un clima de transició entre els càlids i els temperats i es caracteritza per la temperatura mitjana relativament elevada i la manca duna estació freda. Un exemple clar és el clima canari, que està molt modificat per laltura i per la presència duna corrent marina freda.
CONTINENTALITAT CLIMÀTICA Efecte de les masses continentals consistent en la disminució de les precipitacions i alteracions de les temperatures amb una acusada amplitud tèrmica, a causa de labsència de lacció moderadora del mar. A la península Ibèrica els efectes de la continentalitat es noten a linterior i estan més acusades per la presència de la Meseta i de serralades properes al litoral, que frenen els efectes de laire marítim.
DESERTITZACIÓ Degradació dels elements climàtics i ambientals en general cap els específics del desert. En lactualitat està en estreta relació amb lerosió del sòl a causa de la desforestació, labús de pastures o la sobreexplotació agrícola.
ENDORREÏSME Zones sense drenatge al mar (valls tancades dels Pirineus, zones de la Depressió de lEbre...).
EXORREÏSME Caràcter de les regions que tenen drenatge normal, és a dir, la xarxa hidrogràfica que es dirigeix cap al nivell de base general, representat pels mars i pels oceans.
ESTIATGE A causa de la sequera estacional, és el moment en què més disminueix el cabal dun riu. En les zones de clima mediterrani lestiatge és molt acusat.
RAMBLA/TORRENTSCurs daigua de cabal sobtat, irregular i impetuós a causa del fort pendent i de les pluges torrencials. És molt típic dels països mediterranis, sobretot en determinades èpoques de lany. Tenen una gran força erosiva i és necessària la seva canalització per evitar inundacions.
RECURSOS HÍDRICSConjunt daigües, superficials o subterrànies, potencialment utilitzables per a lactivitat humana.
RÈGIMS FLUVIALS (PLUVIAL, NIVAL I PLUVIONIVAL)Conjunt de valors a través dels quals sexpressa quina és la forma habitual de fluència dun riu al llarg de lany: pluvial (pluja), nival (neu), pluvionival (principalment pluja i secundàriament neu). Caldria posar exemples i localitzacions.
RENGUDA
Aportació ràpida i violenta daigua en una vall fluvial (riu o torrent) per sobre dels valors habituals.
SALINITZACIÓ DAQÜÍFERSProcés dacumulació de sals als aqüífers que pot esdevenir per intrusió marina (a la costa) o per sobreexplotació de laqüífer (que representa una major concentració de sal en una menor bossa daigua).
SEQUERA Període prolongat de temps que transcorre sense precipitacions apreciables.
TRANSVASSAMENT ENTRE CONQUESAportació daigua duna conca hidrogràfica a una altra mitjançant un canal o una altra obra denginyeria hidràulica. Exemple: Tajo-Segura.