Geografia 4
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,54 KB
7.- ELS LIMITS DE LA POBLACIO
A partir dels anys 50 els governs dels paisos desenvolupats, cientifcs (Club de Roma) i organitzacions internacionals (ONU) es comencaren a preguntar quin era el sostre de la Terra per a mantenir la poblacio. Dues teories apareixen des del segle XIX i el XX, Ia maltusiana i la marxista.
7.1.- EI maltusianisme
Thomas Robert Malthus (Anglaterra 1766-1834). Deia que la producció d'aliments augmentade forma aritmética, mentre que la poblacio ho fa de forma geometrica, conseqüencia, manca d'aIiments a curt temini si no es controla el creixement de la poblacio. Per aquest autor la poblacio es regula de forma natural, per factors com les malalties, epidemles, guerres, fams, el treball dur, etc. I que Ia pobresa radicava en l'excés de poblacio, no en |'estructura social (composicio social). El seu pensament es fonamentava sobretot en l'ambit agricola (cal recordar que Malthus era un sacerdot terratinent) pero a l'era industrial, el seu pensament s'hi trasllada generant un corrent contrari a aquest pensament el nomenat antipoblacionisme . la causa de la miséria era l'increment de poblacio i no la manca de recursos.
EI neomaltusianisme establia que com més poblacio, més oferta laboral (ma d'obra) mentre que l'oferta de capital no creixia al mateix ritme; conseqüéncia, es redueix el nivell de consum per Ia manca de capital. Actualment, els neomaltusians creuen que el subdesenvolupament comporta un obstacle per al creixement economic.
7.2.- El populacionisme
Corrent que neix a partir de les teories economiques de K. Marx (Alemanya,1818, Anglaterra,1883). S'entén per populacionisme Ia politica encaminada a |'increment de Ia poblacio (augment de la natalitat i la immigracio) per afavorir el desenvolupament economic.
K. Marx, com apensador economista, afirmava que la poblacio no és u navariable independent de l’economia (la societat ha avancat en funcio del model economic aplicat), per tant lasuperpoblacio esta relacionada amb els mitjans de producciocom més millores tecnologiques menys ma d’obra es necessita, aixi docns, es produeix superpoblacio respecte al treball. Si es creessin més industries, aquesta superpoblacié relativa disminuiria, la superpoblacio esta Iligada al capital (inversio de diners per crear ocupacio). Tot i aquests dos grans corrents economicistes, actualment n’hi ha d’altres relacionats amb aspectes com ara la politica, Ia religio.
7.4.- Projeccions demografiques per al segle XXI
Malgrat el que s’ha dit anteriorment, es poden fer certes previsions (projeccions demografiques), necessaries per a dur a terme les politiques de planificació de desenvolupament social i econòmic per poder resoldre possibles futures mancances.
Què ha de tenir en compte qualsevol projeccio demografica?
- La dinamica i l’estructura de la poblacio: natalitat i mortalitat, fecunditat, envelliment, esperanca de vida, migracions.
Quin d’aquests és el fonamental? L’evolució de la fecunditat
Per que? Perque depen de factors poc quantificables com els canvis a nivell social, la mentalitat, religio, personals Tot i aixo, la poblacio mundial es frena davant de situacions de crisi com les que s’han anat succeint els darrers anys (1973 2008). Curiosament, els paisos desenvolupats que havien vist reduir la seva taxa de natalitat de forma drastica i en canvi els paisos subdesenvolupats s’havia mantingut, sembla que les previsions apunten cap a un canvi radical: els paisos desenvolupats incrementaran Ia seva taxa de natalitat, mentre que els subdesenvolupats la reduiran.
A partir dels anys 50 els governs dels paisos desenvolupats, cientifcs (Club de Roma) i organitzacions internacionals (ONU) es comencaren a preguntar quin era el sostre de la Terra per a mantenir la poblacio. Dues teories apareixen des del segle XIX i el XX, Ia maltusiana i la marxista.
7.1.- EI maltusianisme
Thomas Robert Malthus (Anglaterra 1766-1834). Deia que la producció d'aliments augmentade forma aritmética, mentre que la poblacio ho fa de forma geometrica, conseqüencia, manca d'aIiments a curt temini si no es controla el creixement de la poblacio. Per aquest autor la poblacio es regula de forma natural, per factors com les malalties, epidemles, guerres, fams, el treball dur, etc. I que Ia pobresa radicava en l'excés de poblacio, no en |'estructura social (composicio social). El seu pensament es fonamentava sobretot en l'ambit agricola (cal recordar que Malthus era un sacerdot terratinent) pero a l'era industrial, el seu pensament s'hi trasllada generant un corrent contrari a aquest pensament el nomenat antipoblacionisme . la causa de la miséria era l'increment de poblacio i no la manca de recursos.
EI neomaltusianisme establia que com més poblacio, més oferta laboral (ma d'obra) mentre que l'oferta de capital no creixia al mateix ritme; conseqüéncia, es redueix el nivell de consum per Ia manca de capital. Actualment, els neomaltusians creuen que el subdesenvolupament comporta un obstacle per al creixement economic.
7.2.- El populacionisme
Corrent que neix a partir de les teories economiques de K. Marx (Alemanya,1818, Anglaterra,1883). S'entén per populacionisme Ia politica encaminada a |'increment de Ia poblacio (augment de la natalitat i la immigracio) per afavorir el desenvolupament economic.
K. Marx, com apensador economista, afirmava que la poblacio no és u navariable independent de l’economia (la societat ha avancat en funcio del model economic aplicat), per tant lasuperpoblacio esta relacionada amb els mitjans de producciocom més millores tecnologiques menys ma d’obra es necessita, aixi docns, es produeix superpoblacio respecte al treball. Si es creessin més industries, aquesta superpoblacié relativa disminuiria, la superpoblacio esta Iligada al capital (inversio de diners per crear ocupacio). Tot i aquests dos grans corrents economicistes, actualment n’hi ha d’altres relacionats amb aspectes com ara la politica, Ia religio.
7.4.- Projeccions demografiques per al segle XXI
Malgrat el que s’ha dit anteriorment, es poden fer certes previsions (projeccions demografiques), necessaries per a dur a terme les politiques de planificació de desenvolupament social i econòmic per poder resoldre possibles futures mancances.
Què ha de tenir en compte qualsevol projeccio demografica?
- La dinamica i l’estructura de la poblacio: natalitat i mortalitat, fecunditat, envelliment, esperanca de vida, migracions.
Quin d’aquests és el fonamental? L’evolució de la fecunditat
Per que? Perque depen de factors poc quantificables com els canvis a nivell social, la mentalitat, religio, personals Tot i aixo, la poblacio mundial es frena davant de situacions de crisi com les que s’han anat succeint els darrers anys (1973 2008). Curiosament, els paisos desenvolupats que havien vist reduir la seva taxa de natalitat de forma drastica i en canvi els paisos subdesenvolupats s’havia mantingut, sembla que les previsions apunten cap a un canvi radical: els paisos desenvolupats incrementaran Ia seva taxa de natalitat, mentre que els subdesenvolupats la reduiran.