Examen de recuperación

Jacint Verdaguer (1845-1902) És el gran poeta de la lírica catalana del segle XIX. Va néixer a Folgueroles, a la comarca d’Osona. Als deu anys  estudia els clàssics i començà a fer poesies. El 1865 va ser premiat als Jocs Florals. Es va ordenar sacerdot, s’enrolà com a capellà en un vaixell. Després de dos anys de viatjar deixa el vaixell i entrà al servei dels marquesos de Comillas. Cap als 40 anys pateix una crisi religiosa. Els marquesos van trencar amb ell. Va morir el 1902 de tuberculosi. El seu enterrament va ser multitudinari, ja que va ser un poeta molt estimat pel poble.
Escriptor plenament romàtic, entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions. La pàtria, la fe i la natura són els grans temes de la creació artística del poeta. El que el diferencia dels altres autors es la intuïció i el gran coneixement que te del llenguatge. Te dos àmbits - coneixement de la literatura popular ja que be de una família humil i la assimilació de la cultura clàssica ja que estudia molt. Fa servir moltes exageracions i adjectius per tal de donar mes intensitat i per a ell l'espai es molt important perquè és un element simbòlic.
La seva obra comprèn diversos gèneres: èpica (dos grans poemes:Canigó i l’Atlàntida) Lírica: (obres de tema religiós) Prosa: (va escriure llibres de viatges, textos per defensar-se de les acusacions de què va ser objecte i narracions folklòriques.
Josep Carner(Bcn1884-Brusel·les1970):  Escriptor més destacat del noucentisme destaquem poemes i escrits de crítica literària amb les quals difonia les idees estètiques del noucentisme. Fou redactor de "La veu de Catalunya" i dirigí diverses revistes. Va col·laborar amb Pompeu Fabra en la seva tasca purificadora. En vers al 1919 va mostrar un pensament socialista i sindicalista en alguns articles. Durant la Guerra Civil es mantindrà fidel a la República i residí a Brussel·les. Obres: "El llibre dels poetes"amb influència modernista hi apareix la ironia, també va escriure "El primer llibre de sonets" i "Segon llibre de sonets", "Els fruits sabrosos", "les monges"... I altres poetes com Jaume Bofill i Mates i Josep Maria López-Picó.
Mercè Rodoreda Està considerada la millor narradora contemporània catalana. Nascuda a Barcelona, on hi visqué fins el 1939, al exiliar-se a França i Suïssa. Al llarg de la seva vida va col·laborar en revistes i diaris, i escrigué diverses novel·les, les més importants són: Mirall trencat, La Plaça del Diamant, Aloma...
Les característiques de les seves obres són: una explicació del món interior dels personatges  i el seu punt de vista envers la realitat que els envolta, els protagonistes de les novel·les sempre són dones, que parlen de les seves relacions i del pas del temps, i apareixen elements simbòlics (joies, miralls, coloms..).
Joaquim Amat-Piniella  nascut a Manresa, conreà la novel·la realista, a més del relat breu i la poesia. Durant la Segona República, va col·laborar en diaris i revistes, i va participar en activitats polítiques. En la guerra va lluitar al front andalús, va estar després en camps d'exiliats francesos i, finalment , acabà a Mauthausen, camp d'extermini nazi. Fruit d'aquesta experiència és a novel·la K. L. Reich, que va escriure el 1945 a Andorra. explica les vicissituds d'uns deportats catalans i espanyols en aquest camp i és, sobretot un testimoni punyent de l'horror i la capacitat de destrucció de l'ésser humà, del manteniment de la dignitat en unes condicions límit i de l'esperança de vèncer la barbàrie feixista.

Modernisme: va predominar a Europa des de finals del s.XIX i començaments del s.XX. A Catalunya els joves modernistes van reclamar una cultura nacional, que fos mes enllà del regionalisme, tot això reaccionant contra els renaixentistes. Va tindre dues tendències: El Regeneracionisme: era un moviment que pretenia regenerar la societat, canviant socialment i políticament. Jaume Brossa en va ser el màxim representant. L’Esteticisme: Transformava la societat en el paper de l’art. Santiago Rusiñol va ser un representant destacat.
El Modernisme català es va dividir en dues grans etapes:a) 1892-1900 ; Els Modernistes expliquen les seves idees en quatre revistes: L’avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl i Ploma. És una etapa combativa. b) 1900 - 1911: El Modernisme era assimilat per la burgesia catalana, va ser una etapa literària i poc ideològica.
*Novel·la modernista Catalana:Es va iniciar amb l’obra Els sots feréstecsde Raimon Casellas (1901) i es va acabar amb La vida i la mort d’en Jordi Fraginals  de Josep Pous i Pagès (1912) . Entre aquestes novel·les trobem que el protagonista és un personatge sol enfront la societat.* El teatre modernista Català. Va ser molt marcat per la influència de Maeterlink que representava una tendència antirealista que va ser molt important en poesia i intentava reflectir els estats d’ànims. L’altre autor va ser Ibsen que feia un teatre de denúncia, en el que l’individu s’enfronta a la societat.
L'escola Mallorquina:Pels noucentistes va acabar sent un model de llengua subtil i regional. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover van ser els màxims representants.
Estava caracteritzat pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular.
Tomàs Garcés (1901-1993) fou, a més d'advocat, poeta, traductor i crític literari. Des del 1919 va col·laborar en nombrosos diaris i revistes, i durant la dictadura va seguir participant en activitats culturals. La seva obra poètica, molt extensa , parteix del simbolisme, i de la poesia pura, però no segueix el corrent més intel·lectual, com fa Riba, sinó que també s'inspira en les fonts populars. Amb una gran cura pels aspectes formals i un profund lirisme, tracta temes clàssics: la natura, la melangia, l'enyorança, la fugacitat de la vida... El primer recull, a partir del qual es donà a conèixer, és Vint cançons.
Carles Riba (1893-1959) és un figura central en el panorama intel·lectual, literari i polític de la Catalunya del segle XX. Professor, poeta,traductor, crític, prosista..., va excel·lir en tots els camps. Fidel a la República, va haver d'exiliar-se en acabar la guerra, però va tornar el 1943. Ja a Catalunya, es va mantenir fidel als seus principis polítics i nacionals; tot i que les condicions eren molt adverses, Riba va desenvolupar una important tasca intel·lectual i artística dins l'estret món cultural del moment , esdevingué mestre i referent de tota la generació posterior d'escriptors. Com a poeta,  va seguir el corrent postsimbolista,  que va evolucionar cap a la poesia pura. La seva obra mostra una gran  perfecció formal.  Els seus reculls més importants són: Primer llibre d'Estances, Segon llibres d'Estances, Elegies de Bierville  i Salvatge cor.
Pere Calders Va néixer a Barcelona i diplomat en Belles Arts. Va destacar ben aviat com a escriptor. Va col·laborar en diaris i revistes, però es va exiliar a Mèxic i va tornar a partir de 1960. Se'l coneix per les seves narracions i contes curts. Utilitzava una temàtica diversa i un llenguatge simple.