El sistema limfatic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,82 KB

El sistema limfàtic realitza dues funcions més : per una part efectua el transport de greixos absorbits a l’intestí prim i per una altra produeix ( als ganglis limfàtics ) i transporta els limfosits.La limfa és el líquid que circula pel sistema limfatic.Està constituït pel plasma intransticial,els greixos absorbits a l’intestí prim, i conté també els limfosists produïts als ganglis limfatics.El sistema limfàtic està constituït per : capil·lars limfàtics, vasos limfatics i ganglis linfatics. Els capil·lars limfàtics són petits vasos de parets molt fines i cecs, és a dir, tancats per un extrem. La seva funció és reabsorbir el plasma intersticials.EL COR. El cor és un òrgan contràctil, de forma més o menys cònica, de volum d’un puny, d’uns 300 grams de pes i de parets musculoses. La seva funció és bombejar la sang perquè arribi a totes les parts del cos.El cor està situat per sobre el diafragme, entre els pulmons de forma que en contraure’s la seva punta se sent bategar, per palpació ntre la 4 costella esquerra i la cinquena. El cor està format per dues parts separades per un envà , el septe.Així la meitat dreta i la meitat esquerre del cor no es comunica. Cada meitat del cor consta de dues cavitats, una superior de parets més primes anomenada auricules , i una de parets musculoses que impulsa la sang, el ventricle. L’aurícula dreta comunica amb el ventricle dret per mitjà de la vàlvula tricúspide constituïda per tres làmines.L’aurícula esquerra comunica amb el ventricle esquerre per mitjà de la àlvula mitral o viquispide formada per dues làmines.FUNCIONAMENT DEL COR:El cor es contrau i es dilata de manera rítmica, és el que s’anomena batec cardíac. El període comprès entre el final d’una contracció i el final de la següent s’anomena cicle cardíac.Un cicle cardíac comprèn una fase de dilatació anomenada diastole i una fase de contracció anomenada sistole, primer es produeix la sistole auricular i després la sístole ventricular. Durant la diàstole la sang entra al cor per les aurícules, les vàlvules tricúspide i mitral estan obertes i les vàlvules sigmoides o semilunara es tanquen. Durant la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles per les vàlvules tricuspide i mitral. En aquesta fase els ventricles encara estan en repos. Durant la sístole ventricular la sang surt del cor pels ventricles. Les vàlvules tricúspide i mitral estan tancades i les vàlvules sigmoides es tanquen després del pas de la sang a l’artèria aorta i a les artèries pulmonar.El batec del cor es pot seguir per auscultació perquè produeix els sorolls cardics. Elsoroll més llarg i greu correspon a l tancament de les vàlvules mitral i tricuspide durant la sistole ventricular  el soroll més agut i curt, com un espetec es produeix pel tancament brusc de les vàlvules semilunars o sigmoides durant la diastole. 

L'APAR.CIRCULATORI: és el que s’encarrega de distribuir nutrients i oxigen per tot el cos i recollir els productes de rebuig que resulten delmetabolisme de les cèl·lules .L’aparell circulatori està format per: a) dos líquids circulatoris que contenen elements cel·lulars: la sang  i la limfa b) Una bomba que impulsa la sang : es el cor.c) Una sèrie de conductes : els vasos sanguinis ( artèries, venes i els capil·lars ) i els vasos limfàtics.La funció dels glòbuls vermells és transportar l’oxigwn  necessari per a la respiració cel·lular des dels pulmons a totes les cèl·lules. Per realitzar aquesta funció contenen una gran quantitat de proteïna respiratòria de color vermell anomenada anèmia.L’aparell respiratori és el que s’encarrega de captar oxigen de l’aire i conduir-lo a l’aparell,així com d’expulsar el CO2 que transporta l’aparell circulatori i que prové de la respiració cel·lular.L’aparell respiratori inclou les vies respiratories que comuniquen els pulmons amb l’exterior, i els pulmons on es produeix l’intercanvi de gasos amb la sang. Les LES VES RESPIRATORIES:constitueixen un sistema de tubs i conductes que comuniquen els pulmons amb l’exterior i escalfen i netegen l’aire. Són: les fosses nasals, la faringe la laringe,la traquea i els bronquis. Les fosses nasals són dues cavitats àmplies separades per l’envà nassalque comuniquen l’aparell respiratori amb l’exteriorLes fosses nasals s’obren a l’exterior pels orificis nassals comuniquen amb la faringe per les coanes.En travessar les fosses nasals , l’aire s’humiteja, s’escalfa i es filtra quedant retingudes les partícules sòlides més grans. A la part superior de les fosses es localitzen els receptors de l’olfacte. La faringe està situada a la part posterior de la cavitat bucal ,està comunicada les fosses nassals la boca,l’esòfag, la laringe. La faringe té unes formacions anomenades amígdales, la funció de les quals és produir anticossos La laringe és un petit conducte , situat entre  la faringe i la tràquea En el seu interior hi ha ns replegaments de la mucosa laríngia anomenats cordes bocals.La laringe és doncs, l’òrgan de la fonació i la parla.Els bronquis són els dos conductes en els quals es bifurca la traquea i cada un es dirigeix a un pulmó.Estan entapissats d’un epiteli respiratori, format per cèl·lules secretores de moc i per cèl·lules ciliades, les quals tenen per missióetenir les partícules  sòlides que poden entrar amb l’aire.ELS PULMONS: són dos òrgans esponjosos i elàstics , de forma conica situats a cada costat de la cavitat toràsica. A la part mitjana de la cara interna del pulmó hi ha una petita depressió, anomenada hil per on entren el bronqui i els vasos sanguinis( artèria i vena pulmonar ). Cada pulmó és envoltat per una doble membrana : les pleures. La pleura visceral està en contacte directe amb la paret del pulmo i la pleura parietal entapissa la cavitat toràcica. Entre les pleures hi ha el liquid plaural que actua com a lubricant en els moviments respiratoris.INTERCMBI I TRANSPORT GASOS: La sang és la responsable de l’intercanvi i el dels transport gasos respiratoris ( oxigen i co2) entre els alveols pulmonars i els teixits. En els alvèols la concentració d’oxigen és superior a la de la sang dels capil·lars que prové dels teixits. Per difusió aquest oxigen travessa els alvèols i els capil·lars i s’incorpora a la sang on es combina amb l’hemoglobina i origina la oxigenohoglobina    Com a conseqüència d’aquesta oxigenació, la sang adquireix un color vermell intens.

Entradas relacionadas: