El punt, la línia, la textura, les línies de tensió ocultes ordenacio
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,23 KB
El punt és l'element d'expressió plàstica més simple i petit però és un recurs d'expressió molt poderós. Quan volem indicar alguna posició o cridar l'atenció sobre alguna cosa fem servir el punt.
La línia és un element gràfic que s'utilitza per construir formes i imatges de la mateixa manera que el punt. Quan un punt es posa en moviment deixa un traç i esdevé una línia.
LÍNIES OCULTES: S'utilitzen per estructurar la imatge. Aporten qualitats gràfiques, expressives i rítmiques diferents.
LÍNIES DE TENSIÓ: Són línies de força que uneixen els punts més atractius de les formes que apareixen en una imatge; aquestes línies són fletxes imaginàries. D'aquesta manera llegim en primer lloc les zones més importants.
LÍNIES D'ORDENACIÓ: Són les línies generades pels contorns de les figures i pels canvis de plans. Aquestes línies es veuen gràcies als canvis de color i als contrastos de clars i foscos que apareixen en una imatge.
HORITZONTALS: El recorregut de la línia va d'esquerra a dreta o viceversa, i és contínua i quieta, llavors indica repòs. Aquestes composicions creen una sensació de descans, estabilitat i tranquil·litat Ens evoca el mar, les planes, l'horitzó...
VERTICALS: El recorregut de la línia va de dalt a baix i viceversa. S'associa a una persona dreta, en equilibri. Les línies en composicions verticals creen una sensació d'elevació i espiritualitat. Quan observem un bosc amb els troncs dels arbres alts i drets cap al cel, tenim aquesta sensació.
INCLINADES: El recorregut està en tensió entre l'horitzontalitat i la verticalitat. Transmeten sensació d'inestabilitat.
El pla és, juntament amb el punt i la línia un element expressiu del llenguatge visual i s'utilitza per dibuixar formes. El pla és la porció de superfície limitada per una línia tancada.
Els geomètrics, de formes regulars, tenen gran capacitat per produir sensacions d'ordre i d'estabilitat. Hi ha tres formes planes geomètriques bàsiques: cercle, quadrat i triangle equilàter.
Els orgànics, de formes lliures i irregulars. Obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensació visual que produeixen és de més dinamisme que les formes geomètriques.
La textura és una qualitat de les superfícies deguda a l'estructura material de l'objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tàctils.
Textures tàctils: són aquelles que es poden percebre mitjançant el sentit del tacte. En la representació plàstica, sigui de pintura o escultura, es produeixen molts efectes de textures tàctils combinant diferents materials o elaborant superfícies amb relleus desitjats.
Textures visuals: Són aquelles que només es poden percebre mitjançant el sentit de la vista. Reben també el nom de textures gràfiques, perquè es tracta de fotografies o representacions gràfiques sobre paper o sobre un altre material. Hi ha diferents tècniques per assolir aquest tipus de textures:
Fregaments o frottage: Aquesta tècnica consisteix a col·locar fulls de paper sobre diferents superfícies rugoses amb relleus i fregar cada full amb llapis o ceres toves.
Estampats: Consisteix a estampar un tampó entintat sobre una superfície. Es pot utilitzar com a tampó una esponja, un paper arrugat, tela, cartró, etc En primer lloc s'entinta la superfície del tampó amb témpera, acrílic, oli, etc, utilitzant un corró, pinzell o espàtula, i després s'imprimeix sobre el paper.
Raspats: Aquesta tècnica consisteix a raspar una superfície prèviament pintada.