El cafe de la rana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 25,52 KB
1.Títols dels contes.
Els contes que ens em llegit son el 2 i el 9, La Plaga de la Ribera i Els Delfins, respectivament.
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
La Plaga de la Ribera
La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, essencialment, demana a un policia el seu ajut per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és
La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni, el narrador, perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.
Els delfins
Els delfins, es una conte que te lloc en un poble, que quan hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera en donar el cònsol a la família. El narrador, que es el protagonista, s’ha encarregat d’assumir ell aquest paper, el qual, el poble, al cap d’un temps, l’ha acabat acceptant, tot hi haver uns quants vilatans que no. El que li preocupa al protagonista és que, quan a ell l’enterrin, qui serà el successor d’aquesta tasca tan gran. Te tres candidats, però ningun dels tres, segons la seva opinió, mai podrà ser tan bo com ell.
3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
En el conta de La Plaga de la Rivera, en la que el narrador és en Jeroni, com en el conte dels Delfins, en la que el narrador és en Miquel, no hi ha cap altre narrador secundari que hi intervingui.
La principal semblança entre les dues històries és la preocupació per el futur del poble en el que viuen, ambdós narradors fan molta vida en el poble, es a dir, que es preocupen mes del normal per al benestar comú dels vilatans.
4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
Conte de la Plaga de la Ribera:
Espill: mirall
Dropos: dròpols, no gaire llestos
Bresca:estructura de cera del rusc,constituïda per les abelles,composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i pol·len i a la cria de larves.
Persones amb senderi: Persones amb seny
Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre,que l’autoritat imposa directament a la població.
Conte dels Delfins
Esclarir:saber el perquè d’alguna cosa
Ixen-van:rodones
Finat: del difunt
Albirar: donar-se conte
Patolla:disbauxa
5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)
Els personatges dels contes són gent de poble i coherentment tenen oficis de poble com per exemple l’adroguer,el ferrer, el llaüter i l’agutzil. Els locals que surten en els contes son els normals d’un poble,en son alguns exemples, l’ajuntament o El cafè de la granota,que suposem,deu ser l’únic cafè de la vila.
El protagonista del conte La Plaga de la Ribera és un personatge força xerrameca i fa que en alguns moments pugui semblar una persona pesada. En Jeroni és un home amb bon cor i força innocent,ja que vol que uns delinqüents tancats a la garjola ensenyin a la Plaga de la Ribera a ser un bon delinqüent.
El protagonista del conta Els Delfins, és un personatge bastant cregut ja que creu que cap altre persona serà capaç se fer la seva tasca “tan bé” com la fa ell i segons el nostre punt de vista no és una feina i per tant no s’ha de fer per obligació sinó amb sentiment.
6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
La gràcia dels contes és principalment la ironia que s’utilitza per a ridiculitzar la societat. En el cas dels Delfins la ironia és que la gent sigui capaç de barallar-se per el fet de ser el primer en donar el condol a un individu. En el cas de la Plaga de la Ribera és que un individu tingui el valor d’endur-se a casa seva un delinqüent com si es tractes d’un paquet,també hi ha força ironia en el fet de que una persona vulgui enviar a la presó a un “delinqüent frustrat” per així fer que es converteixi en un “bon delinqüent”.
7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.
Imàtge 1: En aquest dibuix hem volgut representar la escena en la que el protagonista del conta Els Delfins dona el condol a una vídua.
Imàtge 2: Amb aquesta imàtge hem volgut representar el moment en que a La Plaga de la Ribera se li espatlla el tractor i per això l’enxampen.
Autores: Noemí Navarro Girona i Tània Puerto i Mas
El Cafè de la Granota
Un barril de sabó moll:
Tot comenta amb un dia lleig enagrit, d’aquells dies que fan esmolí els nervis.
Al port la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Fèlix a la matinada.
El patró va ordenar amb en Florenci, un dels peons que portes el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era ala punta de dalt del carreró de Sant Francesc.
Al pobre noi s’he li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es posà a ploure. Uns minuts desprès s’escoltà un tro. Tothom despavorit va sortir al carrer i van veure que el barril d’en Florenci s’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma.
Ningú no va saber que li va passar amb en Florenci, pot ser el cansament o pot ser el barril s’he li va esmunyir de les mans.
La Plaga de la ribera:
En Jeroni Espriu una carta al Director de la Presó per a que hi accepti a Valerià (La Plaga de la Ribera). Per poder-li ensenyar un ofici i fer-lo un home de bé.
Absoltes i sepeli de Nicolau vilaplana:
El cronista escolta atentament a Cristòfol mentre li explica històries d’aquella vila a la vora esquerra de l’Ebre.
Li explicà l’enterrament de l’oncle Nicolau que va succeïr el mateix dia que es celebrava el parit més important contra els de Masos de Cinca.
La gran majoria de gent de la vila se’l va perdre per assistir a l’enterrament. On des de allà escoltaven els gols i els xiscles dels aficionats.
Vint anys després algunes persones no ho han acabat de pair i alguns retreuen al fill gran de l’oncle Nicolau, però ell no en té cap culpa.
Paraules des d’un Oliver:
Un pocavergonya volia robar-li les olives a l’Isidre. Aquest li inventà una història poc creïble i l’Isidre el baixa de l’arbre a cops de bastó.
Informe provisional sobre la corregida d’Elies:
Tot dura uns minuts.
Els minuts que dura la corregida de l’Elies Santapau entre la seva cas ai el cafè Silveri.
L’Elies corria desesperat per dir-li a l’ordinari que no portes les medicines.
Tothom es va fixar en la hora i en tots els detalls d’aquell esdeveniment i es va quedar gravat en la memòria del poble.
L’Elies es caracteritzava per ser molt “estalviador” i tacany, un rasca-butxaques.
Va córrer tan només per estalviar-se unes quantes monedes.
Futbol de ribera:
Els aficionats de l’equip de la ribera amenaçaven a l’àrbitre de tirar-lo al riu si no guanyaven.
Mentre jugaven, al principi es va desencadenar o quasi, l’intent d’una revolta, ja que l’àrbitre no va anul·lar un gol que no havia entrat a porteria.
Al llarg del partit els aficionats anaven vomitant insults cara l’àrbitre.Gràcies ala pluja, el caudal el camp es va inundar un pam. El més important va ser que l’equip contrari no havia estat en un lloc com aquell i gràcies això i aprofitant-se del seu desconcentrament els de la Ribera els van fer sis gols.
Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues:
Miquel Dalmau fa escriure una carta a Miquel Garriga per la Senyora Mort.
Un any abans d’aquesta carta en el mateix lloc va morir l’oncle Campells jugant a la botifarra.
En aquesta carta comenta que vol ser barquer en el més enllà per passar les ànimes a on viuen els morts.
Els delfins:
Miquel desprès d’haver assistit a l’enterrament de Constantí comenta a rumiar qui ocuparà el seu lloc en el cas que ell falti.
comenta a esmentar noms però hi treu algun defecte a cada escú.
Amb el títol: Els delfins, es referia a:
J. Campells, J. Coloma i a P. Cistella. els homes anomenats per ell, per a que ocupessin el seu lloc.
Un enigma i set tricornis:
El títol es refereix a que han de resoldre els 7 guàrdies de la guarnició del a vila.
S’esmenten diferents guàrdies civils:
Hermogenes Martinez, Epifanio tornijos, Marcelino, Rufino, Joan Rius, Pere Sabata i Manuel.
Segons el cronista aquests no eren gaire professionals.
Amarga reflexió sobre un manat de cebes:
La Lloca havia comès alguns fets delictius com:
Emportar-se’n tres figues i posar-les sota el fanal del cantó del Carrer Major.
La Lloca feia de confident de la guàrdia civil perquè si no parlava se l’enduien a la presó.
L’assassinat del roger Ackroyd:
Roger Ackroyd era un home que estava casat en secreta amb una dona.
roger li explicava al doctor del poble que la seva dona es suïcidà.
El majordom li va portar una carta on la seva dona ja difunta li diu qui era l’home que la xantejava a canvi de diner per no dir res de la seva relació.
En Roger va fer fora a tothom.
Quan el majordom estava a punt d’anar-se’n a dormir el truquen dient-li que el seu amo estava mort.
El detectiu que portava el cas va trobar el culpable de la mort d’en Roger, el doctor Shappard.
Amor fatal en decúbit supí:
Tracta d’un empresari amo de Liguites de l’Ebre S.L.
En Gervasi Ferrolleda, l’amo. Està casat i l’enganya. Se’n penedeix però encara així té més ganes de tornar-ho a fer.
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:
En Marcelí Montenegre té com a càrrec portar carbó de Tortosa. Això l’alegra molt perquè també aprofitarà el viatge per visitar a la Paulina, la seva amant.
En Marcelí ja tenia dona, la Gabriela.
La seva dóna i el seu fill Carles es dirigien cap a Lleida amb l’autobús de línia.
L’avia, la Natalia, estava preocupada.
L’Adeilaida somià que li queien les dents i això significava una mort.Per altra banda a la Gabriela li diguè una bruixa que la primera persona que s’acostés a fer-li un petó al seu fill seria la persona que li faria mal.
Al baixar de l’autobús la mare anava amb la navalla d’afaitar oberta.
Li van fer un judici per portar un arma.