Ecosistemas aquatics i ecosistemas terrestres
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,05 KB
ecosistemas aquatics organismes aquatic nectons tots el nadadors actius peixos mamifer etc neuston organis k viuen en la superficie llenties d aigua insectes flotadors perifiton k viuen sobre les plantes akutaicas moluscs , celenterats plancton orga floten + o - pasivament o son capaços d petits desplaçament fitoplancton format x algues unicelulares zooplancton c alimenta d anterior bentos organismes fixos o molt lligats als fons marins , algues esponges , gasteropodes
ecosistemas marins zona intermareal franja, limitada x l'ascens i descens maxin d les marees bentos zona nerítica aigues poc profundes (200m) cubreix la plataforma continental.rikas en nutrients plancton zona oceanica format x les aiguas k c estenen a partir del margen d la plataforma continental es la + extensa i profunda d les 3 arriban fins als 11 m fosses abissals,pobre en nutrients zona fosca esten fins a les grans profundidats (carnivors i devoradors) ecosistemas de aigua dolça aigues trankils (basses estañys i llacs)aiguaes corrents(rius -rabeig o rapids-, torrents rieres i fonts) aigues salobres es troba en deltes i estuaris.ecosistmes delimitats on es produeix una mescla d aigua salada i d aigua dolça procedent d un riu o d subsol son medis amb una alta productividad x gran abudancia de fitoplant
ecosistemas terrestres tundra artica o desert polar 60 d latitud N la tundra antartica damunt dels 60 S localitza a la antartida i als petits arxipielagos veins. lestiu sota 10 C durant la mayor part del any el sol esta gelat vegetacio es herbacia existin una gradacio d les latituds + elevades on predominen liquens i molses fins a latitudes + baixes on comença a apareixer una tímida vegetació arbustiva. tundra antar manca d mamiferos t gran varietats de aus
taigà 45 i 57 de latitud nord, estiu supera 10 C vegetacio bosocs d conifers pins,avets, làrixs . fauna es pobre en especies animals grans os bru,lànt,golut i el llop .petits castors eskirols musaranyes insectos papallona
bosc caducifoli temperat sud dla taiga x europa ,asia i est de america del nord clima temperat amb diferencies estacionals hinvers freds estius calids, vegetacio molt especies arbres d fulla,faigs, aurons,castanyers fauna rica abunda aus rosegadors,cervols, llops,oso bosc mediterrani hinvers suaus estius + o - calids pokes precipitaions vegeta.- arbres i arbusts de fulla perenen ,dura i gruixuda,pins ,sureres ,alzines,roures reptils abundan ocells -mamifers
estepa i praderia interior dels continents hinvers freds o molt freds i estius molt calurosos. precipitacio muy baixes arbres escasos predomina graminies amb unes arrels llargues penetran fins al subsol,el sol es rik en materia organica hervibors ungulats com els cavalls,gaseles,bisons, aus +abundants corredores desert biomes caracteri x escasedat d pluges
desrts freds i calids fluctuacionsentre el dia i la nit vegetacio escasa adaptacion x retenir aigua fauna pobre reptils ,rosegador,escarabats,llangostes
sabana estacio secai una humidad produeix 90%d precipitacions vegetacio graminies ,matolls, fauna rica herviborselefant zebres ,leon,,formigues
selva tropical molt calid precipitacio abundant el sol es pobre en nutrients a causa del continuo rentat x les pluges vegetacio exuberant flora i fauna rica
regne dels monerescelula procariotikes sen se nuc l i ,unicelulars ,bacteris Las bacterias son microorganismos que presentan un tamaño de algunos micrómetros de largo (entre 0,5 y 5 ?m) por lo general, y diversas formas incluyendo esferas, barras y hélices. Las bacterias son procariotas y, por lo tanto, a diferencia de las células animales y de otros eucariotas no tienen núcleo ni orgánulos internos tipus d cocs,bacils, vibrions,espirilosila 1 i 10 UM d diametre tene paret celular d gran resistencia k les permet viure en ua gran varietat d medis bacteris viuen en el solo en el fons del mar otros en plantas o animals hi ha bacteris k produeixen malalties en plantas i animals alguns son muy nocius (tuberculosi,fitus)eubacteris es reprodueixen x biparticio cianobacteris fotosinteticas=k les plantes verdes viuen en aigus dolça o en el mar llocs humits +grosos k els bacteris de 10 a 15 diametre tenenparet celular es reprodueix x biparticio poden colonizar mols tipus d habitats micoplasmes procariotes sense paret celular no presenta morfolgia fixa celules+petit reproduexxbiparticio arqueobacteris viuen en aigues salades o calentes =eubacteri 0eucariotes son anaerobic metabolismo
protisto hetero d vida lliure en aigues dolças(rizopodes amb el cos deformable emet prolongacions anomenadas pseudopodes amebes d aigua dolça)(ciliats cos cobert d cilisdesplacen o creen corrents en la'aigua x atreure les particules alimentaries)(esporozous immobilses reprodueix forman en su nombroses espores) (flagellats es desplacen mediant 1o2 flagel) protofits unice iautro viuen a superficie del mar i aigues dolças formen fitoplanton base d alimentac del ecosist akuatics la clase diatomees esta formada x algues immobils cobertas d closques silicies d forma i dibuixos curiosos algue flagelades grup heteroge mixomicets va considerar fong x ser hetero i x paret celular en su vida tene celules reproductora (espores,gamets)clorofits algues verd pluricelu amb especies k viuen en les aigues dolças i en les costes maries son fotosintetik rodofits algues vermelles pluricelu totes marines creixen fons + profunds tenen consistencia gelatinosa feofits algues pluri fotosinttik color bru o oliva
FONGS son pluricos format x filament microscopis hifes i el conjunt miceli es microscopic hifes se agrupa forma estructura visible mode d vida saprofits viuen materia organi en descompos florits parasits malaties en plantas o animasl simbionts organismes autrotof 8micorizes liquens mode d reproduc zigomicets,ascomicets,basidiomicets
PLANTAS briofits grup conegut molses,vida molt lligada el espermatozoide se a d desplaçar x agua x fecundar vocelula pteridofits viu lloc humit -dependencia k les molses grup conegut falgueras viuen prop d agua dulça antofits (plantas con flor)gimnospermes tenen flor no kedan tancades en fruits sino parcialment protegides x bractees angioespermes tancades en fruit format x la part femenina d la flor la fecundacio corre a carrec d grans d polen k son trasportadas d una flor a otra (monocotiledonias ,dicoteladonies)
ANIMALS porifers son les esponges animals akuaticscelenterats aquatics (polips i les meduses) platihelmints d cos pla com cucs tous i acintats la mayor d les esecies son parasits com les tenies o solitarios els nematodes cucs cilindres d cos tou i no segmentat dimension petit anelids cuc cilindres d cos tou i anellat ,tene vida lliure viuen en aiguas dulces i xuclen la sang molusc cos tou es protegeix aim una closca calcaria el cos se divie en 3 regions cap,masa visceral i organs locomotor bibalves,gasteropodes ,cefalopodes equinoderms forma estrelladaestrelles de mar
ARTROPODES simetria bilateral ,cos dividit en anelles ,(cap,torax,addomen) apendix del cos son articulats (locomocio,articulacio,masticacio),cor posicio dorsal circulacio oberta,sistema nervios ganglionar posicio ventral ,organs del sentit estan desenvolupats i es concentren en el cap alguns presentan organs sensorials ,esquelet extern d kitina ,sexes separts
CORDATS(tegument o pell format 2 capas epidermis i dermis)(tud digestiu presenta glandules k faciliten la digestio salivars,pancreas i fetge)(respiracio pot ser brankial o pulmonar en 2 casos es relaciona amb la faringe)(circulacio sanguinea es tancada , es a dir es a dir la sang no abandona el vasos cor t posicio ventral)(eskelet intern format peces d os o cartilag,per crani i la columna vertebral i extramitats mobils)(sistma nervios cerebroespinal)(sexes separats)
factor climatics en el ecositema son akellos els valors dels kual configuren el clima temperatura adapcion a la temperatura 2 endoterms.-aprofiten energia d su reaccion metabolica x mantenir constant la T interna davan del canvis externs ectoterms T= a la del medi ambient se inclou la resta d animal
agua es neutra su carrega es 0 la molecula d aigua es dipolar posee una regio electropositiva i una latra electroneg es un dipol permanent la estrucutura dipolar fa k puguin atreures entre si x k el 0 d una molecula pot intersccionar amb H d otra esto s lama enlaç o pont d H propietats agua elevada calor d vaporitzacio estat canvia d estat likid a gasos ha d trencar totos els ellaços d H k mantnen unids les molecules elevada calor especifica , elevat moment dipolar ,força d cohesio-adhesio
funcions agua termoreguladora elevada calor especifica ,funcion disolvents,mecanica,quimic
sals minerals la dialisi , la difusio
fenomen osmotic.-la quantitat d aigua k travesa una menbrana semipermeable depen d la concentracio d particules disoltas auna i otra banda i no d su naturalesa la osmosi pot generar una diferencia d contingut en aigua a una banda i altra d la menbrana pot provocar una presio sobre esta k es presio osmotica , cuan 2 disolucions es trobem separades x una menbrana semipermeable es iu hipertonica aquella disolucio k esta + concentrada ya k es la k genera + presion sobre la menbrana es hipotonica la solucio +diluida ja k deu generar -presio sobre la menbrana si las 2 disolucions tenen la =concentracio son isotonicas
glucids biomolecules organiques formades xC MONOSACARIDS mes simples nomes cont un grup aldehid o cetona en su molecula estruc estan formats per cadenes d 3 a 12 atoms d c (osa) interes trioses, pentose, hexoses
lipids grup d molecules organikes format x CHONPS son insolubesen agua-son solubles en solvet organics-son poc dens
les proteines son biomolecules compostes d, CHONS son macromoleculas
ecosistemas marins zona intermareal franja, limitada x l'ascens i descens maxin d les marees bentos zona nerítica aigues poc profundes (200m) cubreix la plataforma continental.rikas en nutrients plancton zona oceanica format x les aiguas k c estenen a partir del margen d la plataforma continental es la + extensa i profunda d les 3 arriban fins als 11 m fosses abissals,pobre en nutrients zona fosca esten fins a les grans profundidats (carnivors i devoradors) ecosistemas de aigua dolça aigues trankils (basses estañys i llacs)aiguaes corrents(rius -rabeig o rapids-, torrents rieres i fonts) aigues salobres es troba en deltes i estuaris.ecosistmes delimitats on es produeix una mescla d aigua salada i d aigua dolça procedent d un riu o d subsol son medis amb una alta productividad x gran abudancia de fitoplant
ecosistemas terrestres tundra artica o desert polar 60 d latitud N la tundra antartica damunt dels 60 S localitza a la antartida i als petits arxipielagos veins. lestiu sota 10 C durant la mayor part del any el sol esta gelat vegetacio es herbacia existin una gradacio d les latituds + elevades on predominen liquens i molses fins a latitudes + baixes on comença a apareixer una tímida vegetació arbustiva. tundra antar manca d mamiferos t gran varietats de aus
taigà 45 i 57 de latitud nord, estiu supera 10 C vegetacio bosocs d conifers pins,avets, làrixs . fauna es pobre en especies animals grans os bru,lànt,golut i el llop .petits castors eskirols musaranyes insectos papallona
bosc caducifoli temperat sud dla taiga x europa ,asia i est de america del nord clima temperat amb diferencies estacionals hinvers freds estius calids, vegetacio molt especies arbres d fulla,faigs, aurons,castanyers fauna rica abunda aus rosegadors,cervols, llops,oso bosc mediterrani hinvers suaus estius + o - calids pokes precipitaions vegeta.- arbres i arbusts de fulla perenen ,dura i gruixuda,pins ,sureres ,alzines,roures reptils abundan ocells -mamifers
estepa i praderia interior dels continents hinvers freds o molt freds i estius molt calurosos. precipitacio muy baixes arbres escasos predomina graminies amb unes arrels llargues penetran fins al subsol,el sol es rik en materia organica hervibors ungulats com els cavalls,gaseles,bisons, aus +abundants corredores desert biomes caracteri x escasedat d pluges
desrts freds i calids fluctuacionsentre el dia i la nit vegetacio escasa adaptacion x retenir aigua fauna pobre reptils ,rosegador,escarabats,llangostes
sabana estacio secai una humidad produeix 90%d precipitacions vegetacio graminies ,matolls, fauna rica herviborselefant zebres ,leon,,formigues
selva tropical molt calid precipitacio abundant el sol es pobre en nutrients a causa del continuo rentat x les pluges vegetacio exuberant flora i fauna rica
regne dels monerescelula procariotikes sen se nuc l i ,unicelulars ,bacteris Las bacterias son microorganismos que presentan un tamaño de algunos micrómetros de largo (entre 0,5 y 5 ?m) por lo general, y diversas formas incluyendo esferas, barras y hélices. Las bacterias son procariotas y, por lo tanto, a diferencia de las células animales y de otros eucariotas no tienen núcleo ni orgánulos internos tipus d cocs,bacils, vibrions,espirilosila 1 i 10 UM d diametre tene paret celular d gran resistencia k les permet viure en ua gran varietat d medis bacteris viuen en el solo en el fons del mar otros en plantas o animals hi ha bacteris k produeixen malalties en plantas i animals alguns son muy nocius (tuberculosi,fitus)eubacteris es reprodueixen x biparticio cianobacteris fotosinteticas=k les plantes verdes viuen en aigus dolça o en el mar llocs humits +grosos k els bacteris de 10 a 15 diametre tenenparet celular es reprodueix x biparticio poden colonizar mols tipus d habitats micoplasmes procariotes sense paret celular no presenta morfolgia fixa celules+petit reproduexxbiparticio arqueobacteris viuen en aigues salades o calentes =eubacteri 0eucariotes son anaerobic metabolismo
protisto hetero d vida lliure en aigues dolças(rizopodes amb el cos deformable emet prolongacions anomenadas pseudopodes amebes d aigua dolça)(ciliats cos cobert d cilisdesplacen o creen corrents en la'aigua x atreure les particules alimentaries)(esporozous immobilses reprodueix forman en su nombroses espores) (flagellats es desplacen mediant 1o2 flagel) protofits unice iautro viuen a superficie del mar i aigues dolças formen fitoplanton base d alimentac del ecosist akuatics la clase diatomees esta formada x algues immobils cobertas d closques silicies d forma i dibuixos curiosos algue flagelades grup heteroge mixomicets va considerar fong x ser hetero i x paret celular en su vida tene celules reproductora (espores,gamets)clorofits algues verd pluricelu amb especies k viuen en les aigues dolças i en les costes maries son fotosintetik rodofits algues vermelles pluricelu totes marines creixen fons + profunds tenen consistencia gelatinosa feofits algues pluri fotosinttik color bru o oliva
FONGS son pluricos format x filament microscopis hifes i el conjunt miceli es microscopic hifes se agrupa forma estructura visible mode d vida saprofits viuen materia organi en descompos florits parasits malaties en plantas o animasl simbionts organismes autrotof 8micorizes liquens mode d reproduc zigomicets,ascomicets,basidiomicets
PLANTAS briofits grup conegut molses,vida molt lligada el espermatozoide se a d desplaçar x agua x fecundar vocelula pteridofits viu lloc humit -dependencia k les molses grup conegut falgueras viuen prop d agua dulça antofits (plantas con flor)gimnospermes tenen flor no kedan tancades en fruits sino parcialment protegides x bractees angioespermes tancades en fruit format x la part femenina d la flor la fecundacio corre a carrec d grans d polen k son trasportadas d una flor a otra (monocotiledonias ,dicoteladonies)
ANIMALS porifers son les esponges animals akuaticscelenterats aquatics (polips i les meduses) platihelmints d cos pla com cucs tous i acintats la mayor d les esecies son parasits com les tenies o solitarios els nematodes cucs cilindres d cos tou i no segmentat dimension petit anelids cuc cilindres d cos tou i anellat ,tene vida lliure viuen en aiguas dulces i xuclen la sang molusc cos tou es protegeix aim una closca calcaria el cos se divie en 3 regions cap,masa visceral i organs locomotor bibalves,gasteropodes ,cefalopodes equinoderms forma estrelladaestrelles de mar
ARTROPODES simetria bilateral ,cos dividit en anelles ,(cap,torax,addomen) apendix del cos son articulats (locomocio,articulacio,masticacio),cor posicio dorsal circulacio oberta,sistema nervios ganglionar posicio ventral ,organs del sentit estan desenvolupats i es concentren en el cap alguns presentan organs sensorials ,esquelet extern d kitina ,sexes separts
CORDATS(tegument o pell format 2 capas epidermis i dermis)(tud digestiu presenta glandules k faciliten la digestio salivars,pancreas i fetge)(respiracio pot ser brankial o pulmonar en 2 casos es relaciona amb la faringe)(circulacio sanguinea es tancada , es a dir es a dir la sang no abandona el vasos cor t posicio ventral)(eskelet intern format peces d os o cartilag,per crani i la columna vertebral i extramitats mobils)(sistma nervios cerebroespinal)(sexes separats)
factor climatics en el ecositema son akellos els valors dels kual configuren el clima temperatura adapcion a la temperatura 2 endoterms.-aprofiten energia d su reaccion metabolica x mantenir constant la T interna davan del canvis externs ectoterms T= a la del medi ambient se inclou la resta d animal
agua es neutra su carrega es 0 la molecula d aigua es dipolar posee una regio electropositiva i una latra electroneg es un dipol permanent la estrucutura dipolar fa k puguin atreures entre si x k el 0 d una molecula pot intersccionar amb H d otra esto s lama enlaç o pont d H propietats agua elevada calor d vaporitzacio estat canvia d estat likid a gasos ha d trencar totos els ellaços d H k mantnen unids les molecules elevada calor especifica , elevat moment dipolar ,força d cohesio-adhesio
funcions agua termoreguladora elevada calor especifica ,funcion disolvents,mecanica,quimic
sals minerals la dialisi , la difusio
fenomen osmotic.-la quantitat d aigua k travesa una menbrana semipermeable depen d la concentracio d particules disoltas auna i otra banda i no d su naturalesa la osmosi pot generar una diferencia d contingut en aigua a una banda i altra d la menbrana pot provocar una presio sobre esta k es presio osmotica , cuan 2 disolucions es trobem separades x una menbrana semipermeable es iu hipertonica aquella disolucio k esta + concentrada ya k es la k genera + presion sobre la menbrana es hipotonica la solucio +diluida ja k deu generar -presio sobre la menbrana si las 2 disolucions tenen la =concentracio son isotonicas
glucids biomolecules organiques formades xC MONOSACARIDS mes simples nomes cont un grup aldehid o cetona en su molecula estruc estan formats per cadenes d 3 a 12 atoms d c (osa) interes trioses, pentose, hexoses
lipids grup d molecules organikes format x CHONPS son insolubesen agua-son solubles en solvet organics-son poc dens
les proteines son biomolecules compostes d, CHONS son macromoleculas