Drames Rurals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,1 KB

DALTABAIXTotes les obres de Drames Rurals estan associades mes o menys a la duresa de la vida i les seves fatalitats sobretot a la dels pagesos. Llibre dur, on es mostra la vida tal com era en aquell moment. La dona es la víctima del drama, busca refugi en el matrimoni per no quedar socialment marginada i es maltractada per l'home, dintre Daltabaix aquest tipus de dona s’associarà a la Doleretes. L'ENVEJA  PARRICIDI Característiques del Modernisme Presenta individus rebels,com es el cas de la Lena, que li fa el salt amb en Pau. Com és propi del modernisme el dramatisme dels fets és accentuat per la intensitat descriptiva, especialment les descripcions intercalades amb l’abundància, per exemple, quan en Titet juga amb el ganivet es fa una gran descripció del soroll que aquet provoca i la tensió que és reflecteix a la protagonista en el seu estat d’ànim,o bé el soroll del rellotge que assenyala pesadament el pas del temps mentre espera a en Pau. El modernisme mirava de presentar la realitat tal com era per provocar una reacció en la societat,de fet reflectia la problemàtica social,com succeeix amb la justícia en el conte de Parricidi, quan detenen al Felet de forma injusta ( les injustícies sempre cauen sobre els més dèbils de la societat. El modernisme rebutja la idea de descriure una escena o paisatge totalment definit, de fet tan sols en el conte descriu un paisatge,quan en Felet torna embriagat i menciona que cau a uns esbarzers. En aquest conte apareixen tres dels temes característics del modernisme: 1. La profunda tristó d’en Felet,la malenconia i la angoixa 2. La soledat de la Lena en molts moments 3. Descriu en una ocasió una escena eròtica entre en Pau i la Lena  L'EXPLOSIÓ Aspectes modernistes de l’obra: El modernisme literari va ser un moviment ideològic a Catalunya entre la darrera dècada del segle XIX i la primera del XX. -- La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. -- La industrialització va causar altres moviments com l’anarquisme i el ludisme que es veuen reflexats en aquest conte. (quan fica la bomba) Elements simbòlic de l’obra Com elements simbòlics  es mostra la diferència de classes pròpia de l’època, mentre el amo de la fàbrica és un burgés amb propietats, en Peret i la Quimeta pateixen la pobresa i la necessitat d’un sou per subsistir que demostra que pertanyen a una altra classe social. NOCHEBUENA Punt de vista Els fets són narrats per un narrador en tercera persona i d’una manera objectiva, es a dir només explica els fets que es poden observar i no dona cap opinió sobre els personatges.  Elements propis del ruralisme:  Àmbient rural: L’acció es desenvolupa en un poble petit i allunyat , on tothom es coneix. Llenguatge ric i treballat. Ús d’onomatopeies - Dramatisme. - Ús d’elements sensorials. Tematica El tema principal es la violència masculina sobre la víctima més fàcil, la dona. Es tracta d’un robatori amb conseqüència de mort, la víctima es una velleta que viu sola i l’assassí és un home gandul i conegut pel poble, dominat pel vici del joc. La situació d’una nit tan senyalada, de festa i alegria, accentua aquest final tràgic. EMPELT Característiques del capítol: Narrador És un narrador en 3a persona, omniscient, però partidista, ja que és un narrador més aviat subjectiu que ens dona la seva visió del fets. Tècniques narratives L’autora utilitza la narració, el diàleg i la descripció. Estructura interna EL capítol segueix una estructura tradicional basada en la divisió de plantejamnet, nus i desenllaç. El plantejament descriu la situació en la que els dos germans estàn al mencar i el petit li demana al Noi que li dongui llenya. EL nus conté la part en què el Noi Ordis vigila casa seva, ja que sospita que algú pugui entrar a robar. Finalment el desenllaç de la història es dona quan els germans es troben al granerl, es barallen però el noi li perdona la vida. Llenguatge L’autora utilitza un registre col·loquial i un vocabulari típic rural, ja que els personatges són rurals i pertanyen a la pagesia. Temps extern Tot i que l’autora no menciona en cap moment la època en què estan narrats els fets, podem deduir que escriu sobre la seva època, i per tant a finals dels segle XIX i principis del  XX. Temps intern El capítol segueix un ordre lineal menys al principi, quan abans que els germans comencin a parlar al mercat i es comencin a desencadenar els fets, el narrador fa una retrospecció en la qual explica la història dels dos germans i la contextualitza en la història. Tema principal del capítol “L’Empelt”, malgrat ser  rural i tenir un gran component  dramàtic, difereix del conjunt per la presència del determinisme com a element que justifica la manera de ser d’un dels personatges. Malgrat tot, en aquest conte, i d’acord amb la distància que Víctor Català va mantenir sempre amb el naturalisme, el determinisme, l’herència, és l’agent d’una fatalitat inevitable que malmet la vida del jove Ordis, “el criminal nat, que se sent precipitat cap al delicte per una força irresistible”. Contràriament, la filosofia i el missatge que es desprèn d’aquesta història és el de la pietat, la compassió i la generositat, exemplificades en el comportament i el perd Context El drama rural és una nova manera d’enfocar la ruralía en la literatura catalana del modernisme que trenca amb la visió idíl·lica del segle XIX. El mòn rural focalitzat des la cara fosca o tràgica, ja no és presentat com un lloc placid i pur sinó que és mostrat en el seu aspecte més primari, com lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota a seva violència, sense els refinaments ni el filtre de la cultura, i on els éssers humans són alhora víctimes i botxins. AGONIAEn la literatura les característiques més importants són: la especialització del gènere bucòlic, és a dir, de fons rural, la dualitat per l’oposició de les normes socials contra la voluntat individual, la oposició de la ciutat al camp, l'al·lusió als nobles i els mons desapareguts, entre d’altres. El temes específics del Modernisme són: El conflicte artista -societat: l'artista s'enfronta a la societat burgesa catalana, qui rebutjà les propostes de renovació i modernitat. Rebuig que reforçà la figura de l'heroi modernista que tendeix a la lluita individual i a l'aïllament. Nacionalisme: es continua potenciant el catalanisme, amb una visió progressista i de regeneració. La literatura modernista insisteix en els mites i llegendes populars com a reflex de l'ànima catalana. Natura i paisatge: lleugera tendència romàntica. Es projecten en la natura i paisatges l'estat d'ànim del modernista. Simbolitzen elements de la natura com a conceptes abstractes del bé o del mal. Actitud vitalista: l'incorformisme, la força de l'instint i la voluntat de lluita de l'individu. Tot i ser un moviment complex i fins i tot contradictori, el que pretenia el Modernisme era una transformació de la societat a través de la cultura, és a dir, volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees.En relació amb el conte d’Agonia, les característiques modernistes s’intueixen en les contradiccions que viu el personatge d’en Minguet per tal d’adaptar-se a la societat. La seva bondat es converteix en ràbia i desig de matar. Es troba davant dues opcions: o bé manifestar els seus impulsos d’ira i ràbia provocats per la infidelitat de la seva dona o bé perdonar-la i deixar-la morir en pau. També es projecta la natura i el paisatge que serveixen com a element de representació del sentiments humans. És a dir, en el cas d’en Minguet, això es tradueix  a l’augment de l’empipament que sent perquè el vent intens que bufa a l’exterior se li ha endut tota la palla que necessita per els animals. A més, l’autora juga amb el recurs de les ombres a través de la xinxeta, que projecta l’aspecte de la Bel, tot creant un paisatge de fons de l’habitació. Estructura del conte El narrador és tercera persona del singular i omniscient, perquè explica com se sent en Minguet durant i després de la confessió, tot i que el barreja amb l’estil directe del diàleg. El temps és passat simple o perfet en els passatges d’estil indirecte i present d’indicatiu en els diàlegs. La trama es centra en l’actuació d’en Minguet segons l’estimació, que el converteix en un personatge fràgil. Estima la dona més que no pas la terra o les possessions terrenals. L’amor que humanitza l’ésser és el recurs que el tortura en descobrir-se el secret. IDIL·LI XORC Característiques del modernisme: -L’autor observa i descriu de manera molt personal un conflicte humà, sovint a causa de la inadaptació de l’individu o d’un grup social. Els captaires són clarament un grup inadaptat a la societat - La ubicació de les histories és preferentment en espais rurals. Drames rurals, com el mateix títol indica, està situat al camp. - El camp que hi apareix no és cap lloc idíl•lic sinó un escenari agrest i poc amable. - Els espais són eteris i poc concrets, allunyats del realisme. Victor Català no menciona en cap moment en quin camp de Catalunya es situa la història, i això li resta realisme al conte. - Els protagonistes són sovint personatges solitaris, sigui per la seva marginalitat o bestialitat, es presenta la condició humana com a social i molt incapaç d’alliberar-se’n. Els protagonistes són captaires, per tant persones marginals. - Les forces ocultes de la natura per una banda i les passions i els instints humans per l’altra condiciona fortament el destí dels personatges (combats entre forces oposades). En Tit i la Laia decideixen casar-se, cadascun amb els seus propis interessos, tot i que la opinió pública hi està completament en contra, és per això que el conte acaba de manera tràgica - Tant la llengua dels narradors com la llengua que es posa en boca dels personatges és viva.  La llengua utilitzada no és culta, està adaptada al context històric i social, això aporta realisme. - La voluntat és causar un impacte emocional en el lector. Tant les descripcions dels personatges com la manera en que està narrada la acció tenen la clara intenció de causar impacte i emoció en el lector, això es pot veure clarament en la descripció del grup de captaires que fa l’autor. - Els autors opten pel conte o la novel•la breu, busquen intensitat, no quantitat. Drames rurals és una recopilació de contes breus, tots ambientats al camp.- Els narradors modernistes utilitzen el subjectivisme en les seves descripcions. Les descripcions de l’autor en l’obra són clarament subjectives. LA VELLA  tema principal El tema principal d'aquest conte és la solitud i el pas de la edat adulta a la vellesa. Com que el conte se situa al camp, la gent que treballa cultiva el seu hort per obtenir hortalisses i verdures i després vendre-les. Aquestes persones quan es fan grans i no poden ajudar a l'hort, fan més nosa que servei, els mig abandonen i creuen que el millor que pot passar és morir i ser una càrrega menys. Per això, és molt important la solitud i el fet de fer-se gran i inútil.caracteristiques modernistes - La duresa de la vida i la fatalitat de les classes baixes. La vida és presentada tal com era en aquell moment. - Es presenta el camp com a lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència. - Complexitat de les personalitats humanes i comportaments individuals i socials. Sempre hi ha alguna personalitat que destaca, en aquest cas la de la vella. -Situació de la dona en una societat que li és hostil. EN MET DE LES CONQUES punt de vista narratiu: el conte està escrit en 3ra persona del singular i mitjançant un narrador omniscient. Tècniques narratives:  s'utilitzen descripcions llargues i abundants en retòrica amb pocs diàlegs, fet caracteristic del realisme. També s'utilitza el paisatge per descriure l'estat d'ànim dels personatges tal i com es fa en el naturalisme. Elements propis del ruralisme riquesa d'imatges de paisatges rurals / personatges pertanyents a la pagesia / ús del vocabulari tipic rural Llenguatge fa servir un llenguatge molt tètric i misteriós propis del naturalisme.

Entradas relacionadas: