Diadumen
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
Títol: DIADUMEN Estil: grec clàssic Tècnica: fosa a la cera perduda (còpia: talla) Autor: Policlet el Vell (480-420aC) Cronologia: 430aC Material: bronze (còpia:marbre) Formes: esclt. exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: monocroma
Dimensions: 1'95m alt. Localitz. actual: Museu Arqueològic Nacional, a Atenes.
Tema: el Diadumen representa el guanyador d'una cursa que sembla que, després de l'esforç i de la tensió acumulades durant la prova, no pugui aturar-se i continuï avançant mentre es lliga la diadema, cinta que l'acredita com a triomfador.
Anàlisi Formal: Composició: El Diadumen és 1 de les màximes expressions de les regles o cánons que Policlet va plasmar en la seva altre obra Dorífet. En el Diadumen, la longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap.
Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior. Expressió serena. Contrapposto que otorga a la figura dinamisme. Cama esquerra enrere, relaxada. La dreta suporta el pes, en tensió. Suport lateral. Equilibri dinàmic. Gran naturalisme. Cabells menys geomètrics. Cos atlètic (musculatura matisada). Equilibri perfecte. Cànon 1/7. Sembla que camina cap a l’espectador
Interpretació: Significació i funció.
Un atleta o el déu Apol.lo? En tot cas un heroi que acaba de guanyar una cursa. Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus. Els atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i valentia guerreres.
Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a Olímpia.
L’original en bronze s’ha perdut, però es conserven vàries còpies romanes. Era destinada a ser exhibida en públic.
Commemora la victòria en una cursa d’un jove atleta que s’acaba de cenyir la diadema del vencedor.
Era considerat un heroi i li donava fama a ell, a la seva estirp i a la seva polis.
Dimensions: 1'95m alt. Localitz. actual: Museu Arqueològic Nacional, a Atenes.
Tema: el Diadumen representa el guanyador d'una cursa que sembla que, després de l'esforç i de la tensió acumulades durant la prova, no pugui aturar-se i continuï avançant mentre es lliga la diadema, cinta que l'acredita com a triomfador.
Anàlisi Formal: Composició: El Diadumen és 1 de les màximes expressions de les regles o cánons que Policlet va plasmar en la seva altre obra Dorífet. En el Diadumen, la longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap.
Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior. Expressió serena. Contrapposto que otorga a la figura dinamisme. Cama esquerra enrere, relaxada. La dreta suporta el pes, en tensió. Suport lateral. Equilibri dinàmic. Gran naturalisme. Cabells menys geomètrics. Cos atlètic (musculatura matisada). Equilibri perfecte. Cànon 1/7. Sembla que camina cap a l’espectador
Interpretació: Significació i funció.
Un atleta o el déu Apol.lo? En tot cas un heroi que acaba de guanyar una cursa. Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus. Els atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i valentia guerreres.
Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a Olímpia.
L’original en bronze s’ha perdut, però es conserven vàries còpies romanes. Era destinada a ser exhibida en públic.
Commemora la victòria en una cursa d’un jove atleta que s’acaba de cenyir la diadema del vencedor.
Era considerat un heroi i li donava fama a ell, a la seva estirp i a la seva polis.