Deures
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,11 KB
mercat:es un conjunt d´activitat de compra i venda d´un productes determinades que efectuen els oferents(venedors) i els demandants(compradors).els diners:han tingut un paper fonamental com a mitja de pagament o intercanvi.demanda:es la quantitat d´un be que els demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat.els factors que condicionen la demanda:?presenta el preu com el factor que determina les quantitats del producte que els compradors soliciten;aunque el preu es un factor molt important, no es l´unic.¿LA DEMANDA D´UN BE TAMBE DEPEN D´ALTRES FACTORS:A)EL PREU DEL BE EN QUESTIO:com mes car es un producte, el demandant esta disposat a adquirir-ne menys quantitat, i com mes barat es, mes en compra.B)EL PREU DELS BENS RALACIONATS:segons la relacio que hi ha entre les funcions d´uns bens i altres, es possible distingir 2 categories:1)bens complementaris:son els bens que van sempre en parella,es a dir els que es consumeixen conjutament.PER EXEMPLE; els cotxes i la gasolina, les sabates i els cordons,les llums i les bombete,etc.2)bens substitutius:son aquells que en utilitzarlos o consumirlo se n` exclouen altres que satifan la mateixa necessitat.PER EXEMPLE:les peres i les pomes, el te i el cafèi el sucre. si el preu d´un producte augmenta, disminueix la demanda a favor d´un altres bé substitutiu.c)RENDA DISPONIBLE:ES LA CAPACITAT CONDICIONA LA QUANTITAT DE DINERS QUE ES DESTINA A COMPRAR I, PER TANT, LA QUANTITAT DE PRODUCTE QUE UN CONSUMIDOR DEMANA.LA RENDA PERMET CLASSIFICAR ELS BENS EN 3 GRUPS: 1)BENS INFERIORS:SON AQUELLA BENS QUE ES DEMANEN MENYS QUAN AUGMENTA LA RENDA DELS DEMANDANTS. 2)BENS NORMALS: en aquest tipus de bens la quantitat que es demanen augmenta en la mateixa proporciop que la renda dels demandants.3)BENS DE LUXE: son bens que no es consumien quan la renda era baixa o es feia en petites quantitats, pero l´ us o consum augmenta substancialment en incrementar la renda.la quantitat solicitada augmenta en major proporcio que l´ augment de la renda dels demandants.D)LES PREFERENCIES DEL CONSUMIDORS.:ELS gustos, les preferencies i la moda determinen el comportament dels demandants amb independencias dels preus o de la renda.CORBA DE LA DEMANDA.: d´un be es la respresentacio grafica de la funcio de la demanda, la qual mostra les diferents quantitats d´aquest be que els compradors estan disposats a adquirir a cada preu.SU FUNCIO DE LA DEMANDA REFLECTEIX LA VARIACIO QUE EXPERIMENTA LA QUANTITAT QUE ES NECESSITA D´UN BE EN FUNCIO DELS 4 FACTORS , ES POSSIBLE EXPRESAR LA FUNCIO DE LA DEMANDA AMB FORMULA.L´OFERTA:ES LA quantitat d´un be que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat.LA CORBA DE L´OFERTA.SU funcio es mostrar la variacio que experimenta la quantitat de la oferta de un bé en funcio dels factors que l´influeixen.EQUILIBRI DEL MERCAT:ES aquel punt en el qual els plans dels consumidors i de les empreses coincideixen, de tal manera que el intercanvi satisfa a tots 2.equilibri del mercat es pot assolir de dues maneres:1)EXCES DE DEMANDA:A UN PREU (P1)DETERMINAT LA QUANTITAT DE PRODUCTES QUE ELS CONSUMIDORS (Q2)SOLICITEN ES SUPERIOR A AQUELLA QUE LES EMPRESES (Q1)OFEREIXEN, DE TAL MANERA QUE NO SE SATISFAN MOLTS CONSUMIDORS , ALGUNS DELS QUALS ESTARAN DISPOSATS A PAGAR UN PREU SUPERIOR PEL BE EN QUESTIO, COM HI HA ESCASSETAT LES EMPRESES ATRETES PER LES EXPECTATIVES DE BENEFICI,OFEREIXEN UNA QUANTITAT MES GRAN DE PRODUCTE OFRECEN UNA CANTITAT SUPERIOR.2)EXCES DE OFERTA: SE ANOMENA EXCES DE OFERTA HI HA ABUNDACIA DE PRODUCTES, PER LA QUAL COSA LES EMPRESES, EN NO VENDRE LA PRODUCCIO, OPTEN PER ABAIXAR EL PREU OFRECEN UN PREU INFERIOR.ELS CANVIS EN LES CONDICIONS DE MERCAT:*1)MOVIMENTS SOBRE LA CORBA DE LA DEMANDA:COM MES ELEVAT ES EL PREU, MES PETITA ES LA QUANTITAT DE DEMANDA I COM MES BAIX ES EL PREU, MES GRAN ES LA QUANTITAT DE DEMANDA.2)MOVIMENTS SOBRE LA CORBA DE LA OFERTA:COM MES ELEVAT ES EL PREU, MES GRAN ES LA QUANTITAT QUE ESTAN DISPOSATS A OFERIR ELS PRODUCTORS I COM MES BAIX ES EL PREU, MENYS QUANTITAT OFERIRAN ELS PRODUCTORS.AUGMENT DE LA QUANTITAT DE DEMANDA.AQUEST DESPLAÇAMENT TE L´ORIGEN EN LES VARIACIONS SEGUENTS.*A)UN AUGMENTACIO DEL PREU DEL BENS SUBSTITUTIUS: CONSIDEREM, PER EXEMPLE,LA DEMANDA DE SUCRE.SI AUGMENTES EL PREU DE LA SACARINA I NO HO FES DEL SUCRE, LES PERSONES CONSUMIRIEN MES SUCRE EL MATEIX PREU,ATES QUE EL SUCRE I LA SACARINA SON BENS SUBSTITUTIUS.*B)UNA DISMINUCIO DEL PREU DELS BENS COMPLEMENTARIS:SI EL PREU DEL SUCRE NO VARIA I DISMINUEIX EL PREU DE UN BE COMPLEMENTARI COM EL CAFE, HI HAURA MES DEMANDA DE CAFE I PER TAN LA DEMANDA DE SUCRE SE´N BENEFICIARIA INDIRECTAMENT.*C)UN AUGMENT DE LA RENDA DISPONIBLE:EN AUGMENTAR LA CAPACITAT ADQUISITIVA,ELS DEMANDANTSCONSUMIRAN MES QUANTITAT DE PRODUCTES DE PRODUCTESAL MATEIX PREU.D)CANVI EN LES PREFENCIES: SI EL PRODUCTE ES POSA DE MODA, LES PERSONES PODRAN ADQUIRIR MES QUANTITATS DEL PRODUCTES AL MATEIX PREU.DISMINUCIO DE LA QUANTITAT DE DEMANDA:AQUEST CANVI ES POR DEURE A DIVERSOS MOTIUS:*A)DISMINUCIO DEL PREU DELS BENS SUBSTITUTIUS:considerem la demanda dels automovils de gasolina.SI baixa el preu dels automobils diesel i no ho fes el dels automobils de gasolina, les persones comprarien mes automovils diesel, ja que els 2 tipus d´automobil son substitutius.*B)UN AUGMENT DEL PREU DELS BENS COMPLEMENTARIS:D´ACORD AMB EL MATEIX EXEMPLE, SI NO CANVIES EL PREU DELS COTXES, PERO PUGUE LA GASOLINA, TAMBE DISMINUIRA LA QUANTITAT DE DEMANDA D´AQUEST VEHICULES I SE´N BENEFICIARIA LA DEL AUTOMOBILS DIESEL.*C)UNA DISMINUCIO DE LA RENDA DISPONIBLE: ES DISMINUIR LA CAPACITAT ADQUISITIVA, ES REDUEIXEN LES POSSIBLITATS DE CONSUM DELS DEMANDANTS I , LOGICAMENT, ENCARA QUE ELS BENS TINGUESSIN EL MATEIX PREU, ES PODRIA ADQUIRIR MENYS QUANTIT DE QUALSEVOL PRODUCTE:L´EXPRESIO ILLUSTRA PERFECTAMENT LA NECESSITAT D´ADAPTAR EL CONSUM A LES DISPONIBILITATS.*D)UN CANVI (EN CONTRA) DE LES PREFERENCIES:QUAN UN PRODUCTE PERD EL FAVOR DELS CONSUMIDOR, LA QUANTITAT QUE ES DEMANA SERA MES PETITA, ENCARA QUE EL PREU NO VARII, DE MANERA QUE, PROBABLEMENT, ELS PRODUCTORS EL REBAIXIN DE PREU PER A ESTIMULAR LES VENDES I DONAR SORTIDA ALS ESTOCS EMMAGATZEMATS.
TIPUS DE MERCAT:PER DONAR-NOS A CONEIXER ELS SEUS PRODUCTES I PERSUADIRNOS SOBRE LA BONDAT DE LA SEVA UTILTZACIO, LES EMPRESES RECORREN A MOLTS METODES.ELS MERCATS DE COMPETENCIA PERFECTA:ES AQUELLA EN QUE TOTS ELS BENS I SERVEIS S´INTERCANVIEN VOLUMTARIAMENT PER DINERS AL PREU QUE FIXA EL MERCAT, COM A CONSEQUENCIA DEL LLIURE FUNCIONAMENT DE LES LLEIS DE L´OFERTA I LA DEMANDA.ELS MERCATS DE COMPETENCIA IMPERFECTA:ELS MERCAT MES HAVITUALS SON ELS DE COMPETENCIA IMPERFECTA.ELS MODELS DE COMPETENCIES IMPERFECTA SON ELS SEGUENT:*A)MONOPOLI:ES EL CAS EXTREM DE COMPETENCIA IMPERFECTA, ES CARACTERITZA PER L´ABSENCIA DE COMPETENCIA, UNA UNICA EMPRESA PRODUEIX TOT EL BE O SERVEI EXISTENT I PER AIXO TE PLENA CAPACITAT PER A INFLUIR SOBRE EL PREU O LA QUANTITAT QUE CAL PRODUIR.*B)OLIGOPOLI:EN AQUEST TIPUS DE MERCAT INTERVENEN POQUES EMPRESE, PERO AMB LES DIMENCIONS SUUFICIENTS PER A INCIDIR EN EL PREU SI ALGUNA DECIDEIX VARIAR L´OFERTA.*C)COMPETENCIA MONOPOLISTICA:EN AQUEST TIPUS DE MERCAT HI HA MOLTES EMPRESES QE OFEREIXEN PRODUCTES SIMILARS QUE TENEN LA MATEIXA FUNCIO O UTILITAT.A DIFERENCIA DEL MERCAT DE COMPETENCIA PERFECTA, EN AQUEST CAS LES EMPRESES ASEN UNA DIFERENCIACIO PER LA FIDELIDAD DE LA CLIENTELA. ASI POSA UN CERT MARGE D´INFLUENCIA SOBRE EL PREU.ELS CRITERIS PER A CLASSIFICAR ELS MERCATS.A*)GRAU DE CONCENTRACIO:ES EL NOMBRE D´EMPRESA O VENEDORS QUE HI HA AL MERCAT, COM MES VENEDORS HI HAGI , EL GRAU DE CONCENTRACIO SERA MENOR.B*)INFLUENCIA SOBRE EL PREU:MAJORITARIAMENT ELS VENEDORS INFLUEIXEN SOBRE EL PREU I PER TAN CONTRADIUEN DEL LLIURE MERCAT QUE DEFENSAVA ADAM SMITH.ALTRES CRITERIS PER A CLASSIFICAR ELS MERCAT SON:C*)GRAU D´HOMOGENEITAT:UN MERCAT ESHOMOGENI QUAN ELS SEUS PRODUCTES SON INTERCANVIABLES, ES A DIR, CADASCUN D´ ELLS POT SUBSTITUIR L´ ALTRE, JA QUE LA QUALITAT , ES DISSENY O LA FUNCIO NO ES DIFERENCIE.*d)INTENSITAT DE LA COMPETENCIA:FA REFERENCIA A LA TENSIO AMB LA QUAL LES DIFERENTS EMPRESES LLUITEN DINS EL MERCAT PER A VENDRE MES , AIXI COM LES DIFERENTS POLITIQUES COMERCIALS QE ADAPTEN.E*)GRAU DE TRANSPARENCIA:ES LA QUANTITAT D´INFORMACIO DE QUE DIPOSSEN TANT ELS VENEDORS COM EL COMPRADORS AMB RELACIO AL PREU AL QUAL S´EFECTUEN TOTES LES TRANSACCIONS D´UN PRODUCTE DETERMINAT.F*)LLIBERTAT DE ENTRADA I SORTIDA:ENTRAR I SALIR DE UN MERCAT NO ES FACIL.ELS OBSTACLES AMB ELS QUALS TOPA UNA EMPRESA PER A ACCEDIR O PER A SORTIR D´UN MERCAT ON JA HI HA ALTRES EMPRESES S´ANOMENEN BARRERES.LES BARRERES D´UN MERCAT: PODEN SER DE ENTREDA O SORTIR SEGONS SI IMPEDEIXEN L´ACCES AL MERCAT DE NOVES EMPRESES O LA SORTIDA DE LES QUE DESITGEN ABANDOLARLO.LES BARRERES D´ENTRADA:SON FACTORS QUE IMPEDEIXEN O DIFICULTEN L´ENTRADA DE NOVES EMPRESES EN UN MERCAT.LES BARRERES D´ENTRADA MES HABITUALS SON LE SSEGUENTS: A*)AVANTATGE EN COSTOS: SI UNA EMPRESA ES CAPAÇ DE PRODUIR MES BARAT QUE QUALSEVOL ALTRA EMPRESA DEL SECTOR, TAMBE PODRA OFERIR UN PREU DE VENDA AL PUBLIC MES BAIX.*B)DIFERENCIACIO DEL PRODUCTE:ES PRODUEIX QUAN LA QUALITAT, EL DICESSNY O LA FUNCIO DELS PRODUCTES SON TAN SIGNIFICATIUS QUE FIDELITZEN EL CONSUMIDOR.C*)INVERSIONS DE CAPITAL:ALGUNS CLASES DE MERCAT NECESSITEN INVERSIONS QUE CONSTITUEIXEN EN SI MATEIXES UNA BARRERA DE ENTRADA MOLTS DIFICIL DE SUPERAR.LES BARRERAS DE SORTIDA:SON ELS COSTOS QUE HAURIA D ASSUMIR QUALSEVOL EMPRESA PER ABANDONAR UN MERCAT DETERMINAT O LES PERDUES OCACIONADES PER NO RECUPERAR UNA PART DE LA INVERSIO.