Filo MILL
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,73 KB
3. Sobre la lllibertat
3.1. En defensa de la llibertat individual
MILL afirma que aquest principi és part de la naturalesa humana o arriba a ser-ne si encara no n'és i ocntribuira de manera fonamental a la felicitat individual.
La vida en societat fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Ara be, si la lluita pel bé comú es una de les passions de MILL, l'altra es la defensa de la individualitat. On son els limits a la intervencio de la societat sobre la llibertat individual en favor a l'interes general? Aquesta reflexio es l'objeciu de l'obra de MILL Sobre la llibertat.
MILL exposa que la societat quan la direccio interna no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressio de l'opinio pblica i a la força de la llei. El limit que posa MILL per limitar aquesta contriccio de la llibertat individual es que un col·lectiu nomes pot limitar la llibretat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres.
3.2. Contra la dictadurade les majories
MILL es conscient que convé no abaixar la guardia en la defensa dels drets individuals, perque poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. MILL reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants, per més que aquests han sorgit de la representacio popular i obeeixin el dictat del partit més nombroses.
MILL reflexiona també sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants, es tracta d'evitar l'excusa de ser majoritari, s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en questions ideologiques, culturals o religioses. La democracia que defensa MILL ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.
Igualtat no equival a uniformitat
MILL defensava la felicitat més gran per al nombre mes gran, pero qui redueix aquesta idea a pura aritmetica estara oblidant que la individualitat es el contrapunt necessari que dona al lema de MILL el seu autentic sentit.
MILL defensa una igualtat que no homogeneitza, sino que potencia la llibertat individual. MILL insisteix que cal afavorir la diversitat de formes de vida, per a ell l'aformacio individual es un dels ingredients basics del progres personal i social.
El paper de les elits
MILL rebutja l'equiparacio de la democracia amb la dictadura de la monarquia. MILL reivindica el paper directiu, o si mes no orientdor, de les minories amb mes amplituds.
3.3 L'ideal del liberalisme
Les claus de la felicitat més elevada a que hem de tendir son; el dret a ser igualmnet lliure, dret a tenir una formacio que ens ho pemeti i dret a coneixer a les persones.
La felicitat nomes es factible en una societat organitzada. No hi ha d'haver contradiccions entre les exigencies individuals i les socials. Partint de les sebes inquietuds socials, el pensament de MILL representa la teoritzacio mes acurada del liberalisme: a la igualtat des de la llibrertat.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Examens selectivitat:
Opcio A: És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. ..........
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Aquest text ens diu que el Estat no te cap dret a impedir o castigar el comportament de certes persones quan aquestes no perjudiquen a unes altres i son lliures de decidir els seus actes, perque no violen cap dret, en canvi al policia o el soldat que estan embriagats en hores de servei poden causar mal a altres persones que estan sota la seva responsabilitat, i en aquest cas es pot limitar la llibertat d'un individu.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segü ents:
a) «àmbit de la llibertat» : fa referencia a que les persones poden fer lo que vulguien sempre i quan no perjudiquin als demes, pero en el moment que hi hagi un indici de perill pasara a ser ambit de la moralitat.
b) «àmbit de la moralitat» : fa referencia a que quan hi ha un perill cap a altres persones el estat ja pot prendre mesures per evitar-ho o per solucionar-ho. En aquest cas son mes important els drets que la llibertat.
3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, « aquest inconvenient é s un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana» ? Feu referè ncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explí citament en el text.
L'utilitarisme es una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes està vinculada a la realització d'accions útils , es a dir, que afirma què és bo allò que ens és útil per ser feliços. Caracteristiques de l'utilitarisme:
- 1.Teleològica: fa referencia a que la finalitat de les accions humenes es simplement ser feliç. MILL diu que la llibertat es un instrument inprescindible per arribar a la felicitat.
- 2.Consequencialista: considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. Sabem que l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d'haver fet aquesta tria.
- 3.Prudencial: Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç.
- 4.Agregativa: els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat.
El principi d'utilitat ens diu que Els problemes sorgeixen quan la felicitat s'associa al plaer. Existeixen els plaers superiors (intel·lectuals) i els plaers inferior (corporals). MILL inclou entre els plaers superiors els que rovenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. A mes, que el progres de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé del s altres.
El liberalisme influeix de manera fonamental en la felicitat individual de les persones. El liberalisme es la capacitat que tenen les persones de satisfer els seus plaers i les seves necesitats fent allo que els fa feliços. Per que hi hagi una certa armonia en la societat s'han establert una serie de normes sobre la conductA de les persones. MILL diu que quan la direccio interna de l'Estat no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, es necessari recorre a la pressio de l'opinio publica i a la força de la llei.
MILL diu que l'Estat nomes pot actuar en els casos que un individu o individus actuin de forma que poden causar un cert perill per a altres persones.L'ideal del liberalisme ens diu que les claus per arriar a una felicitat més elevada son tenir el dret a ser igualment lliures, dret a tenir una formacio que ens ho permeti i el dret de creixer com a persones.
4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepció d’aquesta funció que es pugui trobar en la histò ria del pensament.
MILL sap que fins en un regim democratic, convéno abaixar la guardia en la defensa dels drets individuals, perque les majories poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. MILL reivindica la necessitat democratica de militar el poder dels governants, per més que aquests hagin sorgit de la representacio popular i obeeixin el dictat del partit mes nombros. MILL també relexiona sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants, d'evitar que s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en diferents ambits.
3.1. En defensa de la llibertat individual
MILL afirma que aquest principi és part de la naturalesa humana o arriba a ser-ne si encara no n'és i ocntribuira de manera fonamental a la felicitat individual.
La vida en societat fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Ara be, si la lluita pel bé comú es una de les passions de MILL, l'altra es la defensa de la individualitat. On son els limits a la intervencio de la societat sobre la llibertat individual en favor a l'interes general? Aquesta reflexio es l'objeciu de l'obra de MILL Sobre la llibertat.
MILL exposa que la societat quan la direccio interna no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressio de l'opinio pblica i a la força de la llei. El limit que posa MILL per limitar aquesta contriccio de la llibertat individual es que un col·lectiu nomes pot limitar la llibretat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres.
3.2. Contra la dictadurade les majories
MILL es conscient que convé no abaixar la guardia en la defensa dels drets individuals, perque poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. MILL reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants, per més que aquests han sorgit de la representacio popular i obeeixin el dictat del partit més nombroses.
MILL reflexiona també sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants, es tracta d'evitar l'excusa de ser majoritari, s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en questions ideologiques, culturals o religioses. La democracia que defensa MILL ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.
Igualtat no equival a uniformitat
MILL defensava la felicitat més gran per al nombre mes gran, pero qui redueix aquesta idea a pura aritmetica estara oblidant que la individualitat es el contrapunt necessari que dona al lema de MILL el seu autentic sentit.
MILL defensa una igualtat que no homogeneitza, sino que potencia la llibertat individual. MILL insisteix que cal afavorir la diversitat de formes de vida, per a ell l'aformacio individual es un dels ingredients basics del progres personal i social.
El paper de les elits
MILL rebutja l'equiparacio de la democracia amb la dictadura de la monarquia. MILL reivindica el paper directiu, o si mes no orientdor, de les minories amb mes amplituds.
3.3 L'ideal del liberalisme
Les claus de la felicitat més elevada a que hem de tendir son; el dret a ser igualmnet lliure, dret a tenir una formacio que ens ho pemeti i dret a coneixer a les persones.
La felicitat nomes es factible en una societat organitzada. No hi ha d'haver contradiccions entre les exigencies individuals i les socials. Partint de les sebes inquietuds socials, el pensament de MILL representa la teoritzacio mes acurada del liberalisme: a la igualtat des de la llibrertat.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Examens selectivitat:
Opcio A: És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. ..........
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Aquest text ens diu que el Estat no te cap dret a impedir o castigar el comportament de certes persones quan aquestes no perjudiquen a unes altres i son lliures de decidir els seus actes, perque no violen cap dret, en canvi al policia o el soldat que estan embriagats en hores de servei poden causar mal a altres persones que estan sota la seva responsabilitat, i en aquest cas es pot limitar la llibertat d'un individu.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segü ents:
a) «àmbit de la llibertat» : fa referencia a que les persones poden fer lo que vulguien sempre i quan no perjudiquin als demes, pero en el moment que hi hagi un indici de perill pasara a ser ambit de la moralitat.
b) «àmbit de la moralitat» : fa referencia a que quan hi ha un perill cap a altres persones el estat ja pot prendre mesures per evitar-ho o per solucionar-ho. En aquest cas son mes important els drets que la llibertat.
3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, « aquest inconvenient é s un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana» ? Feu referè ncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explí citament en el text.
L'utilitarisme es una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes està vinculada a la realització d'accions útils , es a dir, que afirma què és bo allò que ens és útil per ser feliços. Caracteristiques de l'utilitarisme:
- 1.Teleològica: fa referencia a que la finalitat de les accions humenes es simplement ser feliç. MILL diu que la llibertat es un instrument inprescindible per arribar a la felicitat.
- 2.Consequencialista: considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. Sabem que l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d'haver fet aquesta tria.
- 3.Prudencial: Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç.
- 4.Agregativa: els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat.
El principi d'utilitat ens diu que Els problemes sorgeixen quan la felicitat s'associa al plaer. Existeixen els plaers superiors (intel·lectuals) i els plaers inferior (corporals). MILL inclou entre els plaers superiors els que rovenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. A mes, que el progres de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé del s altres.
El liberalisme influeix de manera fonamental en la felicitat individual de les persones. El liberalisme es la capacitat que tenen les persones de satisfer els seus plaers i les seves necesitats fent allo que els fa feliços. Per que hi hagi una certa armonia en la societat s'han establert una serie de normes sobre la conductA de les persones. MILL diu que quan la direccio interna de l'Estat no es suficient per controlar la conducta dels seus membres, es necessari recorre a la pressio de l'opinio publica i a la força de la llei.
MILL diu que l'Estat nomes pot actuar en els casos que un individu o individus actuin de forma que poden causar un cert perill per a altres persones.L'ideal del liberalisme ens diu que les claus per arriar a una felicitat més elevada son tenir el dret a ser igualment lliures, dret a tenir una formacio que ens ho permeti i el dret de creixer com a persones.
4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepció d’aquesta funció que es pugui trobar en la histò ria del pensament.
MILL sap que fins en un regim democratic, convéno abaixar la guardia en la defensa dels drets individuals, perque les majories poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. MILL reivindica la necessitat democratica de militar el poder dels governants, per més que aquests hagin sorgit de la representacio popular i obeeixin el dictat del partit mes nombros. MILL també relexiona sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants, d'evitar que s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en diferents ambits.