Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,68 KB

Sants Cul·lotte


Membre d'un de principals grups que van intervenir en el procés revolucionari francès. El terme "sans culotte " procedeix de la peça de vestir (el culotte ) que portaven a la fi del segle XVIII les classes acabalades de França i que, en canvi , no era utilitzat per les classes populars , que el substituïen per pantalons llargs . Els sans culottes procedien dels sectors menys benestants la societat urbana francesa , integrats per artesans , servents , petits comerciants i obrers diversos , és a dir , aquells que patien amb més intensitat la crisi econòmica que afligia a França des de 1788 .
Durant els inicis de la revolució , els sans culottes van formar el nucli fonamental que es va amotinar contra la monarquia , protagonitzant els principals desordres ( assalt a la Bastilla , palau de les Tullerías , etc ) . Més tard , entre 1792 i 1795 , van jugar un important paper en la revolució , constituint al costat dels jacobins la força més radical durant el Règim del Terror , i responsable entre d'altres, de la decisió d'executar al rei Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta .

Carta otorgada


 Text polític que recull les concessions i la participació en el règim polític, atorgades per Luis XVIII al poble francès. Proclamada el 4 de juliol de 1814, posa en funcionament un règim que pretenia combinar la sobirania de la Corona, amb la participació popular mitjançant convocatòries electorals restringides per les cambres legislatives.

El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrat a la ciutat austríaca de Viena, convocat amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó I i reorganitzar la forma i ideologia polítiques de l'Antic Règim. La reunió es va dur a terme l'1 d'octubre de 1814 al 9 juny 1815. Els acords van tenir vigència en els territoris d'Europa Central i de l'Est fins al final de la Primera Guerra Mundial. No obstant això, la pau es va aconseguir mitjançant l'establiment de l'absolutisme.
Hi van participar les principals potències, representades pels seus respectius ambaixadors: Àustria, Gran Bretanya, Rússia, Prússia i França. Espanya va intervenir superficialment com a potència de segon ordre.

Quaderns de queixes


Quan el rei francès Lluís XVI va convocar, el maig de 1789, els Estats Generals els electors dels tres estaments, la noblesa (primer estat), el clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat), redactaren uns "Quaderns de Queixes" (cahiers de doléances), on exposaven al monarca un seguit de peticions.

Els quaderns del clergat i la noblesa s'aferraren als seus privilegis, però demanavaren la fi de les despeses excessives, la regulació de les duanes interiors, un sistema unitari de mesures, la llibertat de premsa i la reunió periòdica dels Estats Generals. La burgesia i la noblesa defensaven la necessitat d'una monarquia constitucional i la necessitat de realitzar reformes administratives segons les seves necessitats. El tercer estat va afegir la llibertat d'expressió, de reunió i de comerç, la igualtat dels tres estaments i l'abolició del delme, la jurisdicció i el monopoli de la caça. Els jornalers demanaren terres i mostraren la seva preocupació pels preus i els salaris. Els pagesos propietaris exigien la supressió d'impostos i refermaren els seus drets davant qualsevulla reforma agrària


Zollverein


Unió duanera dels Estats germànics creada el 1834 al voltant de Prússia. Va representar la supressió de les fronteres econòmiques i la unificació del comerç i la moneda a tot el territori alemany.

Mazzini


Les seves idees i la seva acció política van contribuir d'una manera decisiva al naixement de l'


Estat unitari italià, però paradoxalment va haver de viure en la clandestinitat fins a la mort. A banda, les teories mazzinianes van tenir una gran importància per a la definició dels moderns moviments europeus per l'afirmació de la democràcia a través de la forma republicana de l'

Estat

La sobirania nacional és un concepte que li dóna tot el poder a la nació,

La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la 
Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de 
Vendée(1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris.

Guerra del Vendée és la denominació historiogràfica d'una rebel · lió que va arribar a convertir-se en una veritable guerra civil que va enfrontar els partidaris de la Revolució francesa i als contrarevolucionaris. Es va desenvolupar a la regió francesa de Vendée (Vendée en castellà) entre 1793 i 1796. La denominació castellana Guerra de Vandea no s'usa tot just en la bibliografía.1 La denominació francesa és Guerre de Vendée.
Igual que havia succeït per tot França, Vandea va tenir rebel · lions camperoles (jacqueries) entre 1789 i 1792. Però, va ser en el moment de la lleva massiva (Levee en masse) de 1793, quan la rebel · lió vandeana es va desencadenar, i va acabar adoptant la forma d'un moviment popular contrarevolucionari.
Desenvolupada al llarg de tres anys, el conflicte va tenir diverses fases, amb un breu període de pau, a la primavera de 1795 i va finalitzar a principis de 1796.

La sobirania nacional és un a concepte que li Dóna Tot el poder a la nació, és a dir ALS Ciutadans. Aquests deixen Constància en la Constitució que li cedeixen el poder a l'Estat. Ara el rei esdevé 01:00 'ENTITAT ideològic sorgit de la teoria política liberal, que Pot remuntar-se a Locke i Montesquieu (Finals del segle XVII al Anglaterra, segle XVIII a França). Fa pertànyer la sobirania a la nació, una Entitat abstracta i única, vinculada normalment a un Espai Físic (la "terra pàtria"), a la qual pertanyen a els Ciutadans presents Tant com a els Passats i Futurs, i és defineix com a superior ALS individus que la componen. El MATEIX a concepte de ciutadà (Subjecte de drets, en igualtat de drets con los Altres Membres de la nació, i no súbdit o Objecte passiu d'pertinença a una Entitat política que li imposa) està associat al Principi de sobirania nacional. En la teoria clàssica, la sobirania nacional és tradueix en un RÈGIM representatiu, perque la nació no Pot governar-se a si mateixa directament (ni tan Sols en a els sistemes de democràcia directa, donada la impossibilitat de reunir de fet a la "va néixer sencera "). La simple Majoria del poble (a concepte también difús; però Més equivalent al conjunto dels Habitants d'una nació) no és necessariament la voluntat de la nació, si AQUESTA és superior ALS Ciutadans individuals...

Entradas relacionadas: