Ctma
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,96 KB
Tema 3: dinamica i riscos atmosferics
1)Principals paremetres meteorologics:
1.1 El vent: la direccio (d'on bufa) es don amb el penell i la velocitat amb l'anemometre.
1.2 La pressio atmosferica: cap a les zones de baixa pressio i depression hi ha una convergencia dels vents a la superficie i un ascens d'aire calent a la part central, mentre cap als cantres d'alta pressio o anticiclons hi ha una sbsidencia o descens d'aire fred i una divergencia dels vents superficials.
1.3 Els nubols i les precipitacions: La humitat de l'aire trobem N2 78%, O2 21% i C i altres a 1%. Per mesurar la quantitat d'aigua en forma de vapor tenim:
- Humitat absoluta: grams de H2O en 1m3 d'aire. Humitat relativa: es el percentatge que la humitat absoluta actual presenta sobre la humitat de saturacio.Humitat de saturacio: la humitat absoluta maxima depen de la temperatura del aire.
1.3.1 La formacio del nuvols:
- Ascensio ortografica: una massa d'aire es veu forçada a ascendir a causa d'un obstacle ortografic, aixo fa que es refredi fins que es condensa.
- Conveccio: quan el terra es escalfat pel sol, l'aire mes proper a la superficie tambe s'escalfa i ascendeix. En guanyar altura, es refreda fins que es condensa.
- Convergencia en arees depresionaries: a les zones de baixa pressio es produeix una convergencia dels vents en produir-se un a ascensio de l'aire, durant aquest proces l'aire es refresa i es condensa.
- Contacte de masses d'aire a temperatura diferent: la massa d'aire fred tendeix a romandre porop del terra en ser mes densa, i l'aire calent ascendeix i es refreda fins a condensar-se. Les linies imaginaries que separen masses d'aire a tempèratura diferent s'anomenen fronts.
- Refredament per conacte: te lloc durant les llarges nit d'hivern, quan el terra pateix un fort refredamnet, o sobre el mar quan l'aigua esta a temperatura molt mes baixa que l'aire i en quest cas els nuvols es formen arran de la superficie i s'anomenen boira.
1.3.2 Les precipitacions: si el process de condensacio es a grahn altura es forma la pluja, la neu i la malamarsa, en canvi si el proces es arran de terra es forma la rosada i el gebre.
2) Riscos relacionats amb les precipitacions
2.1 Les sequeres: les sequeres a catalunya son determinades per un domini de l'anticiló de les Açores. Els principals efectes directes de les sequeres son la perdua de la collita i les restriccion del subministrament d'aigua. Tambe podem parlar de efectes indirectes com el descens de la produccio d'energia hidroelectrica, l'augment de la contaminacio en rius i pous, l'augment de la contaminacio atmosferica, augemnt d'incendis. Hi ha dos aspectes importants que s'han de tenir en compte:
- no sobreexplotar les reserves d'aigua i racionailtzar els recursos.
2.2 Els aiguats: hi ha diverses situacions que poden general-los:
- Temporals de llevant i pertorbacions atlantiques reactivades(plugues extenses); tronades plugues locals.
2.3 Inundacion i avingudes: les inundacions son cumulacions d'aigua en zones de pendent pla i les avingudes son crescudes sobtades del cabal d'un curs d'aigua.
Factors que depenen de la conca
- Grau d'nfiltracio del terreny, depen de la permeabilitat dels materials que afloren la conca i de la vegetacio. Com mes impermeables es el terreny i menys cobertura de vegetacio te, menys infiltracio hi ha i mes greus poden ser les inundacion i avingudes.
- Morfologia de la conca, l'estructura de la xarxa de drenatge condiciona una rribada lenta i gradual de les rieres menors cap a la riera principal.
El pendent tambe controla la rapideda amb que l'aigua arrib al cur principal, i com mes gran es l'areea de la conca major es el volum d'aigua recollit i per tant el cabal.
Factor que depenen de l'esser huma:
, exposicio ( construccio en llocs indeguts); canvis en l'us del sol (menys permeabilitat); obres hidrauliques i infaestructures barrera.
Per predir els grans aiguats a temps tenim que disposar de metodes de prediccio, elaborar plans d'actuacio i fer uana plnificacio del territori.
Riscos causats pel vent:
- depressions del front polar; tempestes tropicals i huracans; tornados i rissagues.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Tema 4: riscos caustas per la sismicitat i el vulcanisme
1) Risc sismic:
1.1 Sismicitat: es la distribucio espacial i temporal dels sismes en funcio de les seves caracterisiques.
1.1.1 La sismicitat mundial:
- cinturo circumpacific: els sismes estan causat per zones de subducció o per falles transformants
- cinturo mediterranni i transatlantic: els terratremols d'aquesta area son originats per la colisio entre plaques continentals
- cinturo de dorsals oceaniques.
1.2 Efectes destructius dels sismes:
1.2.1 Alteracions en el medi natural: inestabilitat de vensants ( despreniments, esllavisades i fluxos);// formacio de tsunamis;// liquefacio i riuades.
-1.2.2 Danys en el medi huma: destruccio total o parcial de construccions;// trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat;// danys en vies de comunicacio i altres infraestructures;// victimes.
1.3 Prediccio, prevencio dels sismes
No es fiables 100%, hi ha precursors (fenomens que apareixen, pero no sempre abansd'un terratremol).
- Dilatacions o deformacions del terreny// alteracions en la conductivitat electrica o gravimetrica// l'augment de la concentracio del radó// petits sismes.
1.4 Prediccio a llarg termini
estudis estadistics, per intentar trobar regularitats// lacunes sismiques// estudi toipografic i geologic// xarxa de sensors// centre de vigilancia i prediccio.
Per prevenir els terratremol tenim que fer una ordenacio territorial, construccion sismoresistents i educar a la poblacio.
- Perillositat: probabilitat que succeeixi un fenomen destructiu.
- Exposicio: quantitat de persones, bens que es troben a la zona afectada.
- Vulnerabilitat: de totes les coses exposades, la proporcio que resultara afectada.
2) Risc volcanic
Classificaio del volcans:
0-1 ? acti. Hawaiana ? emis. colades de lava ? edifi. escut
1-2 Estromboliana colades i piroclasts volca compost
2-4 vulcaniana piroclasts i colades volca compost,
4-8 peleana colades piroclastiques dom o banyó volcanic
5-8 ultrapeleana colades piroclastiques caldera
Tipus de magma: relacionats amn l'IEV (index d'explosivitat colcanica)
- magmes toleitics: (pobres en alcalins), es donen a les dorsals i hot spot(punts calents), on el vulcanisme es tranquil, de baix risc.
- magmes alcalins: es donen en rifts continentals i zones de distensio i estan lligats a un vulcanisme de caracter explosiu mitjà.
- magmes calcoalcalins: es donen en zones de subduccio, lligat a un vulcanisme d'explosivitat
Efectes destructius dels volcans:
Els diferents tipus de materials volcanics i d'efectes que poden generar riscos durant una erupcio:
- Colades de lava:
1)Principals paremetres meteorologics:
1.1 El vent: la direccio (d'on bufa) es don amb el penell i la velocitat amb l'anemometre.
1.2 La pressio atmosferica: cap a les zones de baixa pressio i depression hi ha una convergencia dels vents a la superficie i un ascens d'aire calent a la part central, mentre cap als cantres d'alta pressio o anticiclons hi ha una sbsidencia o descens d'aire fred i una divergencia dels vents superficials.
1.3 Els nubols i les precipitacions: La humitat de l'aire trobem N2 78%, O2 21% i C i altres a 1%. Per mesurar la quantitat d'aigua en forma de vapor tenim:
- Humitat absoluta: grams de H2O en 1m3 d'aire. Humitat relativa: es el percentatge que la humitat absoluta actual presenta sobre la humitat de saturacio.Humitat de saturacio: la humitat absoluta maxima depen de la temperatura del aire.
1.3.1 La formacio del nuvols:
- Ascensio ortografica: una massa d'aire es veu forçada a ascendir a causa d'un obstacle ortografic, aixo fa que es refredi fins que es condensa.
- Conveccio: quan el terra es escalfat pel sol, l'aire mes proper a la superficie tambe s'escalfa i ascendeix. En guanyar altura, es refreda fins que es condensa.
- Convergencia en arees depresionaries: a les zones de baixa pressio es produeix una convergencia dels vents en produir-se un a ascensio de l'aire, durant aquest proces l'aire es refresa i es condensa.
- Contacte de masses d'aire a temperatura diferent: la massa d'aire fred tendeix a romandre porop del terra en ser mes densa, i l'aire calent ascendeix i es refreda fins a condensar-se. Les linies imaginaries que separen masses d'aire a tempèratura diferent s'anomenen fronts.
- Refredament per conacte: te lloc durant les llarges nit d'hivern, quan el terra pateix un fort refredamnet, o sobre el mar quan l'aigua esta a temperatura molt mes baixa que l'aire i en quest cas els nuvols es formen arran de la superficie i s'anomenen boira.
1.3.2 Les precipitacions: si el process de condensacio es a grahn altura es forma la pluja, la neu i la malamarsa, en canvi si el proces es arran de terra es forma la rosada i el gebre.
2) Riscos relacionats amb les precipitacions
2.1 Les sequeres: les sequeres a catalunya son determinades per un domini de l'anticiló de les Açores. Els principals efectes directes de les sequeres son la perdua de la collita i les restriccion del subministrament d'aigua. Tambe podem parlar de efectes indirectes com el descens de la produccio d'energia hidroelectrica, l'augment de la contaminacio en rius i pous, l'augment de la contaminacio atmosferica, augemnt d'incendis. Hi ha dos aspectes importants que s'han de tenir en compte:
- no sobreexplotar les reserves d'aigua i racionailtzar els recursos.
2.2 Els aiguats: hi ha diverses situacions que poden general-los:
- Temporals de llevant i pertorbacions atlantiques reactivades(plugues extenses); tronades plugues locals.
2.3 Inundacion i avingudes: les inundacions son cumulacions d'aigua en zones de pendent pla i les avingudes son crescudes sobtades del cabal d'un curs d'aigua.
Factors que depenen de la conca
- Grau d'nfiltracio del terreny, depen de la permeabilitat dels materials que afloren la conca i de la vegetacio. Com mes impermeables es el terreny i menys cobertura de vegetacio te, menys infiltracio hi ha i mes greus poden ser les inundacion i avingudes.
- Morfologia de la conca, l'estructura de la xarxa de drenatge condiciona una rribada lenta i gradual de les rieres menors cap a la riera principal.
El pendent tambe controla la rapideda amb que l'aigua arrib al cur principal, i com mes gran es l'areea de la conca major es el volum d'aigua recollit i per tant el cabal.
Factor que depenen de l'esser huma:
, exposicio ( construccio en llocs indeguts); canvis en l'us del sol (menys permeabilitat); obres hidrauliques i infaestructures barrera.
Per predir els grans aiguats a temps tenim que disposar de metodes de prediccio, elaborar plans d'actuacio i fer uana plnificacio del territori.
Riscos causats pel vent:
- depressions del front polar; tempestes tropicals i huracans; tornados i rissagues.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Tema 4: riscos caustas per la sismicitat i el vulcanisme
1) Risc sismic:
1.1 Sismicitat: es la distribucio espacial i temporal dels sismes en funcio de les seves caracterisiques.
1.1.1 La sismicitat mundial:
- cinturo circumpacific: els sismes estan causat per zones de subducció o per falles transformants
- cinturo mediterranni i transatlantic: els terratremols d'aquesta area son originats per la colisio entre plaques continentals
- cinturo de dorsals oceaniques.
1.2 Efectes destructius dels sismes:
1.2.1 Alteracions en el medi natural: inestabilitat de vensants ( despreniments, esllavisades i fluxos);// formacio de tsunamis;// liquefacio i riuades.
-1.2.2 Danys en el medi huma: destruccio total o parcial de construccions;// trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat;// danys en vies de comunicacio i altres infraestructures;// victimes.
1.3 Prediccio, prevencio dels sismes
No es fiables 100%, hi ha precursors (fenomens que apareixen, pero no sempre abansd'un terratremol).
- Dilatacions o deformacions del terreny// alteracions en la conductivitat electrica o gravimetrica// l'augment de la concentracio del radó// petits sismes.
1.4 Prediccio a llarg termini
estudis estadistics, per intentar trobar regularitats// lacunes sismiques// estudi toipografic i geologic// xarxa de sensors// centre de vigilancia i prediccio.
Per prevenir els terratremol tenim que fer una ordenacio territorial, construccion sismoresistents i educar a la poblacio.
- Perillositat: probabilitat que succeeixi un fenomen destructiu.
- Exposicio: quantitat de persones, bens que es troben a la zona afectada.
- Vulnerabilitat: de totes les coses exposades, la proporcio que resultara afectada.
2) Risc volcanic
Classificaio del volcans:
0-1 ? acti. Hawaiana ? emis. colades de lava ? edifi. escut
1-2 Estromboliana colades i piroclasts volca compost
2-4 vulcaniana piroclasts i colades volca compost,
4-8 peleana colades piroclastiques dom o banyó volcanic
5-8 ultrapeleana colades piroclastiques caldera
Tipus de magma: relacionats amn l'IEV (index d'explosivitat colcanica)
- magmes toleitics: (pobres en alcalins), es donen a les dorsals i hot spot(punts calents), on el vulcanisme es tranquil, de baix risc.
- magmes alcalins: es donen en rifts continentals i zones de distensio i estan lligats a un vulcanisme de caracter explosiu mitjà.
- magmes calcoalcalins: es donen en zones de subduccio, lligat a un vulcanisme d'explosivitat
Efectes destructius dels volcans:
Els diferents tipus de materials volcanics i d'efectes que poden generar riscos durant una erupcio:
- Colades de lava: