Catalunya: recusos naturals, medi ambient i paisatge

L'impacte ambiental és l'alteració de les condicions inicials del medi ambient provocades per un projecte, una obra o una activitat. La xarxa de sanejament d'aigua és el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades per a les diverses activitats humanes. EDAR (estacions depuradores d'aigües residuals). La depuració consisteix en l'eliminació dels contaminants que s'han introduït a l'aigua durant el seu ús. El procés de depuració comprèn la recollida i el trasllat de l'aigua mitjançant col·lectors fins a les estacions depuradores, el tractament en aquestes plantes i el posterior retorn al medi en les condicions adequades perquè alteri el mínim possible les seves condicions naturals.  L'energia és la capacitat d'un sistem per produïr accions externes, és a dir, per fer qualsevol acció que es tradueixi en un canvi. Les fonts d'energia directa del Sol són: energia eòlica, hidràulica, solar tèrmica (s'aprofita directament la calor dels rajos) i solar fotovoltàica (llum solar en electricitat. Hi ha tres centrals: tèrmica nuclear, hidroelèctrica i tèrmica. Energies renovables: hidroelèctrica, eòlica, solar i de biomassa.  Administració catalana (promou reducció dels impactes de la indústria en el territori a través de la promoció de la producció neta i la gestió dels residus i la Junta de Residus és l'organisme que s'encarrega del control i de la gestió de residus al territori català. Residus especials ( perill per la seva toxicitat i inflamabilitat) Residus inerts (no experimenten transformacions que puguin afectar greument al medi) Residus no especials (la resta). Els riscos ambientals són aquells que poden afectar el medi ambient i la salut de les persones que l'habiten. Augment de la vulnerabilitat per: augment població i concentració en certes àrees; infraestructures en llocs amb existència de risc; creixement de mobilitat de persones i mercaderies; manca d'educació. Riscos naturals (d'origen en els canvis de condicions dels fenòmens naturals), tenen uns factors: magnitud, freqüència, perillositat i vulnerabilitat. R.N. condicions meteorològiques: aiguats (clima mediterràni, pluges fortes que provoquen torrentades i inundacions); nevades (precipitacions en forma de cristalls de gel); pedregades (en forma de grans de gel, 2-5mm calamarsa i més pedra); temporals de vent (bufades intenses de vent que presenten augments sobtats de força). R.N. cond. geològiques: esllavissaments (desplaçaments de terreny d'un vessant a l'exterior x la gravetat): allaus (despreniments de masses de neu al llarg d'un pendent); terratrèmols o sismes (sacsejades o tremolorsde la sup. de la terra perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu, causades per ones produïdes pel moviment de grans blocs de l'escorça o del mantell terrestres, a fondràries variables). Riscos antròpics s'originen en activitats desenvolupades per la societat humana. R.A. d'origen tecnològic (ambients i activitats productives)+ transport de mercaderies perilloses; activitats industrials; contaminació de les aigües; producció d'energia nuclear. R.A associats als fenòmens naturals (fenòmens naturals xo el desencadenant és l'acció humana) + incendis naturals; inundacions provocades per una mala gestió de les aigües. R.A. origen divers +accidens de trànsit; deficient conservació dels edificis.  Mesures de predicció consisteixen en l'anticipació del fenomen amb més o menys antelació i es basen en l'estudi sistemàtic de la repetició dels fenòmens en un lloc determinat, de les seves causes i les seves conseqüències. La prevenció dels riscos naturals és el conjunt de mesures adoptades amb la finalitat d'evitar o disminuir aquest tipus de riscos i de pal·liar els danys que puguin ocasionar. INUNCAT (Pla d'emergència per inundacions a Cat.); NEUCAT (Pla especial d'emergències per nevades a Cat.); SISMICAT (Pla especial d'emergències sísmiques a Cat.); INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals de Cat.); PLASEQTA (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarr.); TRANSCAT (Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril de Cat.); PENTA (Pla d'emergència nuclear de Tarr.). El paisatge és la fesonomia que ofereix una determinada porció del territori als ulls d'un observador. Agents: Activitats agrària (agricultura i ramaderia, principal que ha alterat paisatge durant segles); procés urbanitzador (nuclis de població com a element dominant del paisatge, vies de comunicació han solcat el territori en totes direccions i grans concentracions urbanes transformat l'aspecte del litoral); activitat industrial ( XVIII, explotacions de matèries primeres, grans infraestructures i equipaments industrials). La unitat del paisatge és un sector del territori que mostra una combinació particular dels components del paisatge i que es diferencia visiblement de les unitats del paisatg veïnes. Banalització és la pèrdua de diversitat i de la identitat paisatgística propi de l'era global. Conveni Europeu del Paisatge (2000, Consell d'Europa) tractat internacional que compromet els països signataris a emprendre accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges com a part essencial del patrimoni natural i cultural dels estats europeus i del benestar dels ciutadans. Llei del paisatge de Catalunya (2005), impulsa la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge, i per tal d'establir els seus objectius, ha promogut diverses iniciatives: l'elaboració de set catàlegs de paisatge. Catàlegs de paisatge són documents que caracteritzen els paisatges de Catalunya i n'indiquen l'estat, delimiten les unitats de paisatge i n'estableixen els objectius de qualitat.