Catalanisme Conservador y otros
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,04 KB
Catalanisme conservador: A partir de la década 90 el catalanisme esdevingué postures + conservadores. El cat. tradicionalista de Torras i Bages (bisbe de vic -> vigatanisme) va ser on va anar a parar força part del clergat. Defenia un catalanisme d'arrel cristiana, era una alternativa catòlica i conservadora al laicisme i defenia: l'esperit de CAT es fonamenta en família, retorn a l'idealisme de l'edat mitjana i una estratègia regionalista allunyada de la política per regenerar CAT. "Cat. serà cristiana o no serà". Unió catalanista: fundada 1891 volia ser una federació amb idees regionalistes i amb programari comú per a tots els catalanistes. La seva base era una mostra de la burgesia catalana conservadora i també de la CAT rural. Va triomfar amb èxits amb tèsis catalanistes no regionalistes, és a dir, autogovern pero no descentralització. Les bases es sentaren a Manresa (Bases de Manresa) i es tractà el poder central, que es configurava com a federal, es defensa la sobirania i la possessió de competències absolutes en grans àmbits, proposa l'establiment de les velles institucions catalanes com l'audiència i les corts, és a dir, un regionalisme tradicionalista i corporatiu. Lliga Regionalista: Va ser fruit del trencament de la unió catalanista i aspirava a consolidar la força política del catalanisme enfront de la resta de l'estat. La candidatura del 4 presidents va ser una candidatura unitaria de la Unió regional. i el centre nacional català formada per el Doctor Robert, Domenech i Montaner, Rusiñol i Sebastià Torres. Va guanyar aclaparadorament als partits dinàstics i va propiciar la creació de lliga gràcies a l'èxit. Es va passar a una lluita unica entre republicans i catalanistes.
A ixí, la yiga sdvingué la primra formació politica modrna d l'stat spanyol k va tnir 1a organització molt eficaç i va arrplgar als industrials i comrciants d barclona i ms tard a ls comarks cntrals i orientals . s va imposar a la corrupció i li va donar egmonia durantl primr trç dl sgl xx.otras cosas!al3 nac: basc: volien furs com a privilgi propi i enl marc d'abolició dls furs dsprés d la guerra carlina dl 76 s va crar 1 corrnt propi. a més la industr. d biscaia va comxtar immigració i s volia rcuprar la idntitat a més d la yengua, la societat i la cultura.l pnbl fundà sabino arana "du i yeis antigus" k volia rintgrar furs, rfrmar pursa raça, dfnsàl socialism obrr i va extndrl partit tant pr biscaia com navarra amb 1 projct autonomista. gayeg:l gay. tot i sr més fbl i tardiu stava més arrlat pr la gran quant. d població rural. en la primra etapal rxurdimnto va sr culturalista (rosalía d castro) i apolitic i s cria k la subord. al stat fia als gayecs emigrar. la sgona etapa fou més política prò va sguir ssnt fbl i només arribà als intl·lctuals. solidaritat catalana: aliança d forc catalans en contra la política anticatalana dls librals d madrid i l'oposició a la yei d jurisdccions. rafirmava ls ralitats catalans i prsntá 1a candidatura "programa tívoli" k va obtnir 1 gran triomf i drogava la yei d jurisdicc. stmana tràgica: incidnts a barclona en contra d la guerra on s va mobilitzar la població fnt vaga gnral amb rprsntació d molts forcs. va dsmbocar en dsordr i anticlricalism i s dclarà l'stat d guerra. la rprssió en contra dls manifstants va sr dura i frrr i guardia morí. mancomunitat d cat: concssió d'autogovrn a catalunya k mancomunava ls 4 diputacions dl 1914 prsidit pr prat d la riba. la yiga va dstacar en la mancomunitat prò sns maj. absoluta. la comunitat només s li dlgà funcions i tnial matix prssupost, és a dir, rs d novs comptèncis.
A ixí, la yiga sdvingué la primra formació politica modrna d l'stat spanyol k va tnir 1a organització molt eficaç i va arrplgar als industrials i comrciants d barclona i ms tard a ls comarks cntrals i orientals . s va imposar a la corrupció i li va donar egmonia durantl primr trç dl sgl xx.otras cosas!al3 nac: basc: volien furs com a privilgi propi i enl marc d'abolició dls furs dsprés d la guerra carlina dl 76 s va crar 1 corrnt propi. a més la industr. d biscaia va comxtar immigració i s volia rcuprar la idntitat a més d la yengua, la societat i la cultura.l pnbl fundà sabino arana "du i yeis antigus" k volia rintgrar furs, rfrmar pursa raça, dfnsàl socialism obrr i va extndrl partit tant pr biscaia com navarra amb 1 projct autonomista. gayeg:l gay. tot i sr més fbl i tardiu stava més arrlat pr la gran quant. d població rural. en la primra etapal rxurdimnto va sr culturalista (rosalía d castro) i apolitic i s cria k la subord. al stat fia als gayecs emigrar. la sgona etapa fou més política prò va sguir ssnt fbl i només arribà als intl·lctuals. solidaritat catalana: aliança d forc catalans en contra la política anticatalana dls librals d madrid i l'oposició a la yei d jurisdccions. rafirmava ls ralitats catalans i prsntá 1a candidatura "programa tívoli" k va obtnir 1 gran triomf i drogava la yei d jurisdicc. stmana tràgica: incidnts a barclona en contra d la guerra on s va mobilitzar la població fnt vaga gnral amb rprsntació d molts forcs. va dsmbocar en dsordr i anticlricalism i s dclarà l'stat d guerra. la rprssió en contra dls manifstants va sr dura i frrr i guardia morí. mancomunitat d cat: concssió d'autogovrn a catalunya k mancomunava ls 4 diputacions dl 1914 prsidit pr prat d la riba. la yiga va dstacar en la mancomunitat prò sns maj. absoluta. la comunitat només s li dlgà funcions i tnial matix prssupost, és a dir, rs d novs comptèncis.