Catalanisme

Memorial de Greuges: Manifest impulsat per Valentí A. Durant el segon congres catalanista(1883) on es reflecteix el malestar dels ideòlegs catalanistes envers els partits dinàstics espanyols, la política lliurecanvista , la intenció per part de lestat espanyol de suprimir la llengua i cultura catalana. Fou lliurat al rei Alfons XII en el 1885, fet que comporta tensions amb els patits politics espanyols. Tancament de Caixes: Moviment de protesta dels comerciants fabricants catalans que es negaren a pagar una sèrie de impostos extraordinaris desprès de la derrota de1898.Vigatanisme: Moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Pretén catalanitzar lesglésia enfront del catalanisme laic de Valentí Almirall. Llei de jurisdicció: Llei aprovada pels partits dinàstics pel qual qualsevol ofensa contra lexèrcit o la pàtria, era jutjada per un tribunal militar. Mancomunitat de Catalunya: Organisme que recollia les atribucions i impostos de les quatre diputacions provincials de Catalunya. Esdevé la principal concessió dautogovern aconseguida pel catalanisme des de el Decret de Nova Planta. La Renaixença:Va sorgir a Catalunya cap al 1830 dins del context del romanticisme europeu. La finalitat del moviment era la recuperació literària de la llengua catalana i la recuperació dels senyals didentitat catalana. Va fomentar una cultura força elitista, impregnada de conservadorisme social i destinada a una elit instruïda. Les elits socials de la burgesia van fer el seu moviment, així es van instaurar els jocs florals. Els anys 70 van ser els de màxima plenitud com ho palesen J. Verdaguer i A. Guimerà es va produir la revifalla dun moviment cultural popular. Conflueixen diversos factors:1.L´expressió cultural duna evolució social catalana diferenciada de la resta de l´Estat.2.reacció contra el fort centralisme cultural i polític amb que es construïa el nou estat liberal.3.La influencia del Romanticisme europeu.

Els inicis del catalanisme polític:Com a moviment de caràcter polític i amb plantejaments que anaven més enllà de les reivindicacions politiques va tenir antecedents en un seguit de moviments populars de protesta contra el nou estat liberal que van presentar un component de rebuig al seu centralisme uniformitzador. Les primeres revoltes populars, les bullangues, reivindicaven la descentralització de lestat; han estat considerades com una primera manifestació dun sentiment particularista català i anticentralista i un rebuig al govern central. Federalisme:Es va desenvolupar com a doctrina política i opció de govern durant el sexenni democràtic quan el partit demòcrata hi va haver una escissió i va sorgir el partit republicà democràtic federal. Aquest partit tenia dos punts essencials:1.organització descentralitzada de lestat, en que cada regió formaria un estat.2.La reivindicació del reformisme social en un sentit clarament progressista. Va arribar a ser majoritari a Catalunya on van tenir un ampli suport. Els republicans federals catalans van impulsar el 1869 el Pacte de Tortosa(acord entre federalistes de Catalunya, país valencià, les illes i Aragó per impulsar l´ organització federal de l´Estat tenint con a referència lantiga corona dAragó. Carlisme:Lesglésia catalana era majoritàriament partidària del carlisme, que defensava la monarquia absoluta i el lideratge cultural i social de lesglésia. Tenia per lema Déu, pàtria i rei Concebia com la pàtria com un estat on calia re instaurar els antics furs i institucions medievals. Reivindicava la restauració dels drets històrics. El fracàs del carlisme el 1876 va dur lesglésia catalana a intervenir en la societat liberal amb plantejaments conservadors.Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Tingué una vigència molt prolongada (fins al 1931).Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides per les lleis ordinàries. Es proclamava la confessionalitat de l'Estat, si bé es permetia el culte privat d'altres religions