Catalan - aloma
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,53 KB
Descripció dels personatges.
Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d’un dels personatges del llibre” Llibre d’Evast e Blanquerna”.
És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl.lida. Té una dent del mig una mica més amunt que l’altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d’ànim passa d’un extrem a un altre, de l’alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar-se amb les dents. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim traure quan ja no fos tan trista.
Joan: És el germà d’Aloma, viu al marge de tot i no s’adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d’aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és una bona dona que s’ocupa bé de la casa i de la seua familia. Tingué una aventura amb Coral.
Anna: és la cunyada d’Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l’amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seua manera, era feliç, encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot. S’espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d’Anna, viu a Amèrica. Era massa pàl.lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l’esperava a Amèrica, l’ombra de la qual posava intranquil.la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a la taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.
Coral: És una veïna de la mateix edat d’Aloma, més o menys. És molt maca, fina però una mica descarada. Els seus peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai. I el que más impressionava Aloma era que sortia sempre que volia, i anava a ballar o al teatre sense donar explicacions i tot açò envolatada de xicots. És molt presumida, mala persona i una mica cruel. Pensa que l’amor és un bon perfum, unes joies boniques, que els xicots no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa.///
El llibre m’ha agradta moltíssim, però és una història molt trista, amb poca acció i la que n’hi ha és molt lenta. Per altra banda, el que no m’ha agradat han sigut alguns trets de la personalitat d’Aloma i Anna. Ambdues són molt apàtiques, quasi mai tomen la iniciativa per fer algo, per canviar la seua vida i millorar la seua situació, es conformen amb el que tenen però es queixen continuament. És una contradicció. La resta m’ha agradat molt, l’argument és molt interessant i atractiu, i manté la intriga durant tot el relat. No t’imagines fins al final que Aloma va quedar-se. embarassada, el que si que se sap és que Robert no restarà amb ella.També m’ha agradat el tema i l’espai on es desenvolupa l’acció. El fet que la novel.la estigui ambientada a Barcelona m’agrada perque, ja que jo visc també a barcelona, dona un aspecte de versemblança als fets i a la situació. Per últim, crec que el tema que tracta està vigent actualment i això fa que la novel.la no sembli antiga, al contrari avui dia pot donar-se el mateix cas que a la novel.la, encara que la reacció social seria diferent. Podrien obligar al pare de la criatura a fer-se càrrec del seu fill i la mare no ho passaria tan malament.
El tema és l'amor d'una noia jove amb un home madur, que simbolitza la transició de la noia a l’ edad adulta.
Espai: La història té lloc a Barcelona, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen llocs reals com l’Eixample, la Diagonal, la Plaça Catalunya, la Rambla, el port, el metro, el Tiró Park, el carrer de la Canuda... La casa d’Aloma té un jardí, símbol de la infància de la protagonista, tancat amb un reixat ample. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. A més al jardí n’hi ha un taronger, amb les taronges agres com fel i les fulles molt verdes. I un roser amb une roses molt boniques. La casa té tres altures; a la planta baixa estava la cuina, amb els mobles acabats de pintar, una taula al centre i una finestra damunt de la pica, i el menjador. A la segona planta es troben les habitacions i a dalt de tot està la cambra de Daniel, el germà mort d’ Aloma. En ella escrivia, té un sostre molt baix i per la finestra es veia la ciutat esquitxada de llums.
Temps: La història reflecteix un any ,decisiu, de la vida de la protagonista. Les estacions són símbols de l’estat anímic d’Aloma. A la primavera la protagonista experimenta esperança, el clímax de la novel.la està a l’estiu (en la nit de Sant Joan), decaiment a la tardor i solitud a l’hivern .
A Aloma els símbols dominants provenen de la realitat quotidiana i són, bàsicament, dos: la flor i el jardí d'una banda, i el gat de l'altra, que s'oposen pel que fa al seu significat. Es tracta de dos símbols dinàmics que demostren l'evolució degradant de la protagonista de la novel·la. Tanmateix, el leit-motiv d'Aloma és la flor, d'una manera ben pertinent en reflectir-s'hi la pèrdua de la infantesa que la virginitat o puresa representa. Per a Novalis, per exemple, la flor és un símbol de l'amor i de l'harmonia i s'identifica amb la infantesa i, també, en definitiva, amb l'estat edènic. Aloma, doncs, després d'haver perdut la seva puresa, es veu com una flor marcida: « el vestit de respatller de la cadira amb les flors que fan fàstic i ella!» Finalment, la venda de la casa amb jardí constituirà la liquidació, total i irremeiable, de la seva infantesa.////El narrador es omniscient i parla a la tecera persona.
El narrador a de ser omniscient per poder coneixer els pensaments i sensacions de Aloma. així podem coneixer absolutament tot el que passa//6.Quin creus que és el propósit i la finalitat de l’obra.L’autor narra els fets amb gran cruesa al llarg de la trama. La foscor i la solitud també en serien dos fets característics.Aloma és l’explicació d’una família pobre i sense gaires recursos. L’obra està dividida en dues grans parts; un abans i un després, la infantesa i la maduresa. M’atrabeixo a dir que, Aloma, és una noia sentimental i sensible ja que reflexa sobre el paper blanc unes experiències i uns records difícils d’esborra. Hem de recordar que viu en un període de guerra i fam on tan sols un sentiment sorgeix dintre la desesperació, la tristesa. Mercè Rodonera vol plasmar en aquesta obra la transició d’una noia de infant a adult, la felicitat i benestar de la infantesa (la casa amb jardí) contra el desencís i tristesa de l’edad adulta. Els problemes de l’adolescència i el primer amor representen els trets majors d’aquesta novel.la. La soledad i la tristesa en que Aloma entra a l’ edad adulta també es significatiu. El llibre ens mostre la vida de l’adolescent que es troba sol i indecís, i que veu l’ edad adulta amb temor.
Gènere i subgènere.
Aloma és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una novel·la figura adolescent, una novel-la flaubertianament construïda, on cada element juga un paper precís que, a més, de manera premonitòria, acostuma a anunciar-se. Però es tracta, també, d'una novel·la amorosa i, d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant poètica.
Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d’un dels personatges del llibre” Llibre d’Evast e Blanquerna”.
És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl.lida. Té una dent del mig una mica més amunt que l’altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d’ànim passa d’un extrem a un altre, de l’alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar-se amb les dents. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim traure quan ja no fos tan trista.
Joan: És el germà d’Aloma, viu al marge de tot i no s’adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d’aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és una bona dona que s’ocupa bé de la casa i de la seua familia. Tingué una aventura amb Coral.
Anna: és la cunyada d’Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l’amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seua manera, era feliç, encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot. S’espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d’Anna, viu a Amèrica. Era massa pàl.lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l’esperava a Amèrica, l’ombra de la qual posava intranquil.la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a la taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.
Coral: És una veïna de la mateix edat d’Aloma, més o menys. És molt maca, fina però una mica descarada. Els seus peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai. I el que más impressionava Aloma era que sortia sempre que volia, i anava a ballar o al teatre sense donar explicacions i tot açò envolatada de xicots. És molt presumida, mala persona i una mica cruel. Pensa que l’amor és un bon perfum, unes joies boniques, que els xicots no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa.///
El llibre m’ha agradta moltíssim, però és una història molt trista, amb poca acció i la que n’hi ha és molt lenta. Per altra banda, el que no m’ha agradat han sigut alguns trets de la personalitat d’Aloma i Anna. Ambdues són molt apàtiques, quasi mai tomen la iniciativa per fer algo, per canviar la seua vida i millorar la seua situació, es conformen amb el que tenen però es queixen continuament. És una contradicció. La resta m’ha agradat molt, l’argument és molt interessant i atractiu, i manté la intriga durant tot el relat. No t’imagines fins al final que Aloma va quedar-se. embarassada, el que si que se sap és que Robert no restarà amb ella.També m’ha agradat el tema i l’espai on es desenvolupa l’acció. El fet que la novel.la estigui ambientada a Barcelona m’agrada perque, ja que jo visc també a barcelona, dona un aspecte de versemblança als fets i a la situació. Per últim, crec que el tema que tracta està vigent actualment i això fa que la novel.la no sembli antiga, al contrari avui dia pot donar-se el mateix cas que a la novel.la, encara que la reacció social seria diferent. Podrien obligar al pare de la criatura a fer-se càrrec del seu fill i la mare no ho passaria tan malament.
El tema és l'amor d'una noia jove amb un home madur, que simbolitza la transició de la noia a l’ edad adulta.
Espai: La història té lloc a Barcelona, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen llocs reals com l’Eixample, la Diagonal, la Plaça Catalunya, la Rambla, el port, el metro, el Tiró Park, el carrer de la Canuda... La casa d’Aloma té un jardí, símbol de la infància de la protagonista, tancat amb un reixat ample. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. A més al jardí n’hi ha un taronger, amb les taronges agres com fel i les fulles molt verdes. I un roser amb une roses molt boniques. La casa té tres altures; a la planta baixa estava la cuina, amb els mobles acabats de pintar, una taula al centre i una finestra damunt de la pica, i el menjador. A la segona planta es troben les habitacions i a dalt de tot està la cambra de Daniel, el germà mort d’ Aloma. En ella escrivia, té un sostre molt baix i per la finestra es veia la ciutat esquitxada de llums.
Temps: La història reflecteix un any ,decisiu, de la vida de la protagonista. Les estacions són símbols de l’estat anímic d’Aloma. A la primavera la protagonista experimenta esperança, el clímax de la novel.la està a l’estiu (en la nit de Sant Joan), decaiment a la tardor i solitud a l’hivern .
A Aloma els símbols dominants provenen de la realitat quotidiana i són, bàsicament, dos: la flor i el jardí d'una banda, i el gat de l'altra, que s'oposen pel que fa al seu significat. Es tracta de dos símbols dinàmics que demostren l'evolució degradant de la protagonista de la novel·la. Tanmateix, el leit-motiv d'Aloma és la flor, d'una manera ben pertinent en reflectir-s'hi la pèrdua de la infantesa que la virginitat o puresa representa. Per a Novalis, per exemple, la flor és un símbol de l'amor i de l'harmonia i s'identifica amb la infantesa i, també, en definitiva, amb l'estat edènic. Aloma, doncs, després d'haver perdut la seva puresa, es veu com una flor marcida: « el vestit de respatller de la cadira amb les flors que fan fàstic i ella!» Finalment, la venda de la casa amb jardí constituirà la liquidació, total i irremeiable, de la seva infantesa.////El narrador es omniscient i parla a la tecera persona.
El narrador a de ser omniscient per poder coneixer els pensaments i sensacions de Aloma. així podem coneixer absolutament tot el que passa//6.Quin creus que és el propósit i la finalitat de l’obra.L’autor narra els fets amb gran cruesa al llarg de la trama. La foscor i la solitud també en serien dos fets característics.Aloma és l’explicació d’una família pobre i sense gaires recursos. L’obra està dividida en dues grans parts; un abans i un després, la infantesa i la maduresa. M’atrabeixo a dir que, Aloma, és una noia sentimental i sensible ja que reflexa sobre el paper blanc unes experiències i uns records difícils d’esborra. Hem de recordar que viu en un període de guerra i fam on tan sols un sentiment sorgeix dintre la desesperació, la tristesa. Mercè Rodonera vol plasmar en aquesta obra la transició d’una noia de infant a adult, la felicitat i benestar de la infantesa (la casa amb jardí) contra el desencís i tristesa de l’edad adulta. Els problemes de l’adolescència i el primer amor representen els trets majors d’aquesta novel.la. La soledad i la tristesa en que Aloma entra a l’ edad adulta també es significatiu. El llibre ens mostre la vida de l’adolescent que es troba sol i indecís, i que veu l’ edad adulta amb temor.
Gènere i subgènere.
Aloma és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una novel·la figura adolescent, una novel-la flaubertianament construïda, on cada element juga un paper precís que, a més, de manera premonitòria, acostuma a anunciar-se. Però es tracta, també, d'una novel·la amorosa i, d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant poètica.