Català poemes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

LA VACA CEGA de Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,          avançant d'esma pel camí de l'aigua,          se'n ve la vaca tota sola. És cega.          D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre          se li ha posat un tel: la vaca és cega.          Ve a abeurar-se a la font com ans solia,          mes no amb el posat ferm d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.          Ses companyes, pels cingles, per les comes,          pel silenci dels prats i en la ribera,          fan dringar l'esquellot mentre pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.          Topa de morro en l'esmolada pica          i recula afrontada... Però torna,          i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Després aixeca          al cel, enorme, l'embanyada testa          amb un gran gesto tràgic; parpelleja          damunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,          vacil.lant pels camins inoblidables,          brandant lànguidament la llarga cua.

- La vida de la vaca no és altra cosa que anar topant contra els mateixos objectes i éssers vius que un dia foren instruments de vida. Ara per a ella són instruments de mort.

- Joan Maragall l’escriu com si la vaca pogués sentir emocions humanes. Ens trobem davant l’espectacle d’un ésser vivent que és com un defecte dins l’harmonia natural.

- La soledat tràgica ultrapassa la mateixa ceguesa.

- Manifesta una dolorosa reducció de la vida, una mena de mort vivent.

. El poeta tràgic s’identifica amb la víctima i intenta crear un estat de compassió en el lector.

- Mostra el contrast entre l’harmonia lumínica i de sons de la natura i la foscor de l’animal.

- L’objectiu essencial d’aquesta poesia és captar i transmetre la bellesa, la poesia que hi ha a les coses.

METRICA->10A,10B,10C,10D,10E,10C,10F,10E,10A,10G,10C,10H,10F,10F,10A,10A,10C,10C,10C,10A,10C,10E,10I.

- Els versos són de rima assonant o lliure. No segueixen una estructura fixa però es repeteixen molt l'A i la C. Decasíl·labs i, per tant, d'art major.

- Tot el poema és una sola estrofa. Però es pot subdividir en 3 tercets, 1 quartet i finalment una dècima reial.

 

 



A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL de Francesc Vicent Garcia

Ab una pinta de marfil polia          Sos cabells de finíssima atzabeja           A qui los de or més fi tenen enveja,         En un terrat, la bella Flora un dia;   Entre ells la pura neu se descobria          Del coll que, ab són contrari, més compeja          I, com la mà de una peça pareixia.Jo, de lluny, tan atònit contemplava          Lo dolç combat, que ab estremada gràcia          Aquestos dos contraris mantenien,Que el cor, enamorat, se m’alterava          I, temerós de alguna gran desgràcia,          De prendre’ls tregües ganes me venien.

 - La dama s'està pentinant els cabella en un terrat amb una pinta de marfil.

- El poeta s'altera en veure tanta bellesa

- La dama manté una lluita amb els seus cabells per pentinar-se'ls

MÈTRICA-> 10 (ABBA/ABBA/CDE/CDE)

- 2 quartets i 2 tercets -> SONET

- segueixen una estructura fixa

Entradas relacionadas: