Catala
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,24 KB
VOCABULARI: impassible-sense alterar-se;espanyar-fer saltar el pany;al capdavall-al cap i a la fi;barra-atreviement;cot-inclinat,mirant a terra;seguir-li la veta-seguir-li el corrent, no contrariar-lo en allò que diu;peremtptòries-urgents;cinisme-dervergonyiment,descaradura;intuïa-pressentia;initel·ligible-que no es podia entendre;condescendent-poc exigent, benèvol;criteri-punt de vista, parer, opinió;enraonat-ajustat;ruble-moneda. el ruble es la unitat monetaria de Rússia;inquestionable-que no es pot posar en dubte.PARAULES COMPOSTES. 3tipus:composicio propia(formen una sola paraula a partir de 2 paraules catalanes. EX: pinta+llavis=pintallavis), composicio culta(formen una sola paraula a partir de dos elements cultes provinents del llatí o del grec.EX:biblio+teca=biblioteca) i composicio sintagmatica(formen una locució, es a dir, un grup de paraules amb unitat de sentit.EX:escola+bressol=escola bressol).L'APOSTROF.es el signe gràfic que utilitzem per indicar que elidim una vocal d'un mot en cotacte amb la vocal d'un altre mot. LA PUNTUACIÓ. 1. entre subjecte i predicat no hi hem de posar coma. podem ,però, posar-hi elements entre comes.
LA NORMATIVA DE LA LLENGUA.les varietat linguistiques: varietats gerogràfiques(dialectes) i varietats funcionals (registres). els registres presenten varietats atenent al grau de formalitat. Distingim 3 registres: registre coloquial (grau baix) registre estàndard (grau neutre) i registre culte (grau alt). l'us, depen de la situació comunicativa en què ens trobem. La unitat lunguistica. els parlant que formen part d'una comunitat liguistica utilitzen la mateixa llengua perque comparteixes un sistema linguistic comu i una tradicio cultural i liteària pròpies. aquesta ha fet posible que s'hagin creat uns models linguistics que unificaven l'us de la llengua per convertir-la en un mitjà de comunicació més eficaç. els models lunguistics medievlas. en el segle XIII la categoria literaria de ramon llull va fer que la seva prosa fos un model a imitar per tot els escriptors de l'epoca. podem afirmar que la llengua de ramon llull constitueix el primer model de la llengua escrita en català. en els segles XIV i XV, la gran activitat literària i el prestigi dels funcionaris de la cancelleria reial (oficina del rei que s'encarregava de redactar i arxivar tots els documents oficials) van fer que el nou model de llengua escrita fos la prosa cancelleresca. A la recerca d'un model de llengua per al segle XX. la renaixença del selge XIX es van trobar sense un model reconegut de llengua escrita en català i sense unes normes ortogràfiques acceptades per tots. l'any 1890, la revista L'AVENÇ va iniciar una campanya linguistica per tal d'unificar criteris i poder elaborar unes normes mes modernes i mes adequades al llenguatge parlat d'aquell moment. l'any 1907 es va crear l'institut d'estudis catalans que s'encarregà de dirigir i coordinar les tasques de la normativització moderna de la llengua catalana. pompeu fabra va ser l'encarregat de la redaccio d'unes regles gramaticals clares que posessin fi a l'anarquia ortogràfica del sengle XIX. l'institut d'estudis catalans va aprovar les normes ortogràfiques, publicades l'any 1913, la gramatica calatana (1918) i el diccionari general de la llengua catalana(1932). amb aquestes 3 obres, el catala disposava d'una normativa linguistica moderna, un instrument bàsic i indispensable per a un allengua de cultura. la normativa, doncs, establia el model de qualsevol persona escolaritzada havia de conèixer. D'aquesta manera es potenciava la unitat linguistica i el valor simbòlic i pràctic d'un model reconegut i acceptat per tota la societat.
LA NORMATIVA DE LA LLENGUA.les varietat linguistiques: varietats gerogràfiques(dialectes) i varietats funcionals (registres). els registres presenten varietats atenent al grau de formalitat. Distingim 3 registres: registre coloquial (grau baix) registre estàndard (grau neutre) i registre culte (grau alt). l'us, depen de la situació comunicativa en què ens trobem. La unitat lunguistica. els parlant que formen part d'una comunitat liguistica utilitzen la mateixa llengua perque comparteixes un sistema linguistic comu i una tradicio cultural i liteària pròpies. aquesta ha fet posible que s'hagin creat uns models linguistics que unificaven l'us de la llengua per convertir-la en un mitjà de comunicació més eficaç. els models lunguistics medievlas. en el segle XIII la categoria literaria de ramon llull va fer que la seva prosa fos un model a imitar per tot els escriptors de l'epoca. podem afirmar que la llengua de ramon llull constitueix el primer model de la llengua escrita en català. en els segles XIV i XV, la gran activitat literària i el prestigi dels funcionaris de la cancelleria reial (oficina del rei que s'encarregava de redactar i arxivar tots els documents oficials) van fer que el nou model de llengua escrita fos la prosa cancelleresca. A la recerca d'un model de llengua per al segle XX. la renaixença del selge XIX es van trobar sense un model reconegut de llengua escrita en català i sense unes normes ortogràfiques acceptades per tots. l'any 1890, la revista L'AVENÇ va iniciar una campanya linguistica per tal d'unificar criteris i poder elaborar unes normes mes modernes i mes adequades al llenguatge parlat d'aquell moment. l'any 1907 es va crear l'institut d'estudis catalans que s'encarregà de dirigir i coordinar les tasques de la normativització moderna de la llengua catalana. pompeu fabra va ser l'encarregat de la redaccio d'unes regles gramaticals clares que posessin fi a l'anarquia ortogràfica del sengle XIX. l'institut d'estudis catalans va aprovar les normes ortogràfiques, publicades l'any 1913, la gramatica calatana (1918) i el diccionari general de la llengua catalana(1932). amb aquestes 3 obres, el catala disposava d'una normativa linguistica moderna, un instrument bàsic i indispensable per a un allengua de cultura. la normativa, doncs, establia el model de qualsevol persona escolaritzada havia de conèixer. D'aquesta manera es potenciava la unitat linguistica i el valor simbòlic i pràctic d'un model reconegut i acceptat per tota la societat.