Características antic regim

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

1.Què anomenem antic règim?

Antic règim

Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees del segle XVIII. 3 Caract. :
Societat estamental d'origen feudal.
Sistema econòmic que es basava en el sector primari, l'agricultura, i en el qual el comerç guanyava cada vegada mes importància. El sistema polític era la monarquía absoluta, basada en la concentració del poder pel rei i la centralització del sistema administratiu. Al llarg del segle XVIII, els monarques es van veure influits per les idees de la Il·lustració i evolucionaren cap a fórmules més avançades, que van donar lloc al depotisme il·lustrat.

El manteniment de la societat estamental


La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. S'havia originat durant l'edat mitjana i dividia la societat en tres ordres o estaments: clergat, noblesa i poble pla. 2 Caract:
L'immobilisme vertical, pel qual un representant del poble pla no podía ascendir i pertànyer a la noblesa, tret d'algunes excepcions. L'existència del privilegi, que permetia a la noblesa i al clergat tindre beneficis de no pagar impostos (i fins i tot poder cobrar-ne), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

Règim senyorial

Sistema pel qual els camperols treballaven a les senyories, terres pertanyents a la noblesa i al clergat, a canvi d'unes rendes. Els senyors, a més, exercien la seua jurisdicció en aquest territori.



2.La característica més destacable de l'economía de l'antic règim era el predomini de les activitats del sector primari, en especial l'agricultura i la ramaderia, i el creixement gradual i constant del comerç i la indústria.

L'hegemonia del sector primari

En el segle XVIII la major part de la pobació es dedicava a l'agricultura. Era una producció de subsistència.
Però també es con conreaven productes destinats al comerç. L'agricultura continuava depenent molt del clima, per aquesta raó hi havia periòdicament crisis de subsistència, períodes de fam en què creixien les tensions socials. Les terres de la noblesa no es dividien mai a causa dels mayorazgos, llei que obligava a transmetre tot el patrimoni al fill més gran del senyor, per això les terres cada vegada eren mes extenses i difícils d'administrar. Una part de les terres del clergat, les mans mortes, no es podien tampoc vendre ja que estaven sota la protecció directa del rei, i a vegades ni tan sols eren explotades. Els camperols que no posseïen terres estaven sotmesos al règim senyorial, eren serfs d'un senyor. El senyor els permetia treballar una part de les terres per a poder alimentar-se i, a canvi, els camperols havien de treballar gratuïtament les terres del senyor certs dies cada setmana i pagar-li una renda. D'altra banda, els camperols havien de pagar altres impostos a l'esglesia i a la monarquía. Això creava una descontentament al camp, que avançava en paral·lel al descontentament de la burgesia.

El desenvolupament de la indústria i el comerç

La indústria de l'antic règim va ser impulsada pels reis, ja que les classes que concentraven el capital, no invertien en la indústria i preferien fer-ho en terres. La burgesia tampoc podía invertir amb facilitat i el seu capital en la indústric, perquè els gremis controlaven la producció i dificultaven les innovacions. La monarquía va intentar renovar el sistema productiu amb aquesta finalitat creà reials fàbriques.
Però aquestes instal·lacions eren més aviat grans tallers artesans i no indústries modernes, ja que estaven centrades en la producció d'armes o d'articles de luxe per al consum de les elits o no s'hi feia servir maquinària ni formes modernes de producció. El comerç exterior havia crescut gràcies al desenvolupament dels intercanvis entre Europa i Amèrica. La monarquía concedia el monopoli del comerç amb una zona a una determinada companyia comercial.
D'aquesta manera, els propietaris de la companyia i la Corona obtenien grans beneficis. D'altra banda, el comerç interior tenia problemes a causa del control dels gremis, la pervivència de pesos i mesures regionals diferents i l'existència de duanes interiors, circumstància que dificultava l'intercanvi de productes entre les diverses regions d'un mateix país. L'activitat comercial va permetre va permetre a la burgesia enriquir-se i guanyar influència social.

Entradas relacionadas: