Biologia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,52 KB
Aparell respiratori
Fosses nasals Filtren i escalfen l aire
Faringe comunica tambe amb la boca
Laringe esta formada per cartilags
1 el cartilag que forma l anou d adam
2 Epiglotis que baixa durant la deglució
A l interior de la laringe hi ha les cordes vocals
Traquea Presenta cartilags circulars oberta pel darrera.
2 Bronquis presenten cargtilegs tancats
Bronquiols presenten cargtilegs tancats
Vesicules pulmonars conjunt el alveols pulmonars
Lobuls pulmons ( pulmo dret te lobuls i l Esquerra 2 lobuls)
Intercanvi de gassos
L intercanvi de gasos es realitza entre els alveols pulmonars i els capilars que esl rodeja.
L oxigent procedent de l inspiracio passa dels alveols al capil·lar d un será transportat per la sang fins a totes les cel·lules passa del capil·lar als alveols d’on será expulsat cap a l exterior duran’t l expiracio
Respiracio Cel·lular
Es una reaccio quimicaque te lloc dins dels mitocondris de la cel·lula en la qual reacciona la glucosa amb l oxigen (o2) i s’obte Co2 aigua i energía.
Recorregut d un globul vermell desde que surt del cor perl la ahorta fins que torna a arribar al mateix lloc :
A.aorta (sang arterial) -A renal (sang arterial)- Capilars renals(intercanvi de gassos i nutrients)- Venes Renal(sang venosa) - V.Cava Inferior(sang venosa)- Auricula dreta(sang venosa)- Valvula triuspide- Ventricle dret(sang venosa) -Valvula semilunar- Arteria Pulmonar(sang venosa)- A. Pulmonar dret o Esquerra (sang venosa)-Capilars pulmonars(intercanvi de gassos)- vena pulmonar (sang arterial)- Auricula Esquerra(sang arterial)-Valvula mitral -Ventricle Esquerra(sang arterial) -Vesicula semilunar -A Aorta(sang arterial)
Els organs de l aparell respiratori
L apparel respiratori es format pels pu lmons I per un tub que comunica el nas I la boca amb els pulmons. Enl esquema hia representades les principals parts de l aparell respiratori.
El cami de l aire: de la traquea als pulmons
La laringe i l atraquea es comuniquen a través de la glotis, lobertura que queda entre les cordes vocals. La traquea esta revestida internament per mucositats i cel·lules ciliades, que eviten l entrada de pols als pulmons i s bifurca en dos tubs mes estrets els bronquis que penetren en els pulmons.
Els organ de l aparell criculatori
Els sistema sanguini es un sistema tancat, aixo vol dir que tota la sang retorna sempre al seu punt d orgigen. L aparell circulatori es format per la sang els vasos sanguinis i el cor. El cor es una doble bomba que impulsa la sang cap als pulmons per oxigenar-la, durant la circulacio pulmonar o menor, i cap a la resta de teixits i organs per subministra-los oxigen duran la circulacio sistemica o major.
En l esquema hi ha represntades les principals parts del cor.
La circulacio pulmonar
La circulacio pulmonar s inicia al ventricle pret quan el muscul que forma la paret del ventricle es contrau sístole ventricular la qual cosa fa que la sang surti per l arteria pulmonar cap als pulmons l arteria pulmonar es bifurca en dues branques i cada una entra en un pulmo. Un cop dins es continua ramificant i forma arterioles i finalment, capil·lars.
Els capil·lars arriben als alveols pulmonars, on els globuls vermells recullen l oxigen dels alveols i el plasma sanguini hi allibera el dioxid de carboni. Es aleshores quan la sang s oxigena.
En aquest punt els capil·lars s uniesen i formen vasos mes grans les venules que van a parar a la vena pulmonar que retorna la sang oxigenada al cor on entra per l aurícula esquerra
La circulacio sistemica
La circulacio sistemica s inicia quan l aurícula Ezquerra es contrau i la sang apssa per la válvula mitral al ventricle esquerre i n impideix el retorn en aquest estadi el ventricle esta relaxat .
El ventricle esquerre es contrau fortament i la sang surt impulsada per l aarteria aorta cap a tots els teixits i organs . la aorta es ramifica en diferents arteries mes petites que es van ramificant i van formant arterioles i capil·lars.
Els capil·lars arriben molt a prop de de les cel·lules. Els globuls vermells alliberen l oxigen que transporten i les cel·lules el capten juntament amb els nutrients del plasma al mateix temps la sang capta el dioxid de carboni i els residus que alliberen les cel·lules: els capil·lars s uneixen i formen venules i venes que acaben reunint-se en la vena cava inferior ien la superior que retornen la sang sense oxigen al cor. La sang sense oxigen entra a l aurícula dreta que es contrau cosa que fa que la sang passi a traves de la válvula tricúspide al ventricle pret i n impedeix el retorn en quest moment la sang a tornat al seu punt d origen.
Els organ de l aparell estertor
L aparell extrector es format per diversos tubs i cavitats que conduexien i emmagatzemen els residus covertits en orina i pels ronyons els organs encarregats de filtrar la sang i formar l orina.
La filtracio de la sang
La sang reculls les substancies de rebuig que alliberen les cel·lules i les trasporta fins al ronyo on entra per l arteria renal que es ramifica en arterioles i capil·lars.
La sang neta de productes toxics surt del ronyo per la vena renal.
La bufeta urinaria pot contenir fins a dos litres d roina. Finalment durant la miccio, lorina es expulsada a traves de la uretra cap a lexterior. En els hoems la uretra acaba al extrem del penis i en les dones en un petit orifici sitat davant de la vagina
Cada ronyo conte aproximadament uns dos milions d unitat filtradores els nefrons
Que es la funcio de relacio
La relacio es la funcio vital que permet als organismes , estar informats de les condicions externes i internes i dels canvis que s hi produeixen, respodre-hi de la manre mes adequada.
Organs..
Els organs dels sentits que son un conjunt de cel·lules i organs que perceben les condicions exteriors i interiors i els canvis que s hi produeixen. Els organs dels sentits capten els estimuls a traves de receptors especifics com els que hi als ulls i a lo oida
L aparell locomotor que es l encarregat de donar mobilitat al cos: es format per una part pasiva els sistema esqueletic i una part activa els sitema muscular
Els sistema nervios que es l encarregat d elaborar les respostes i de transmetre les ordres adequades a la resa d apareéis i sistemes.
El sistema endocri que coordina i refula el funcionament del cos mitjançant la produccio d hormones.
Organs dels sentits
Mecanoreceptors, sensibles a la pressio estan repartits per tot el cos.
Termoreceptors, sensibles a la temperatura, es localitzen a la pell i en organs interns.
Quimioreceptors, sensibles als productes quimics, com els dell gust i l olfacte.
Fotoreceptros sensibles a la llum
Propioreceptors, que es com sanomenen genericament els receptors interns del cos.
Tacte gust olfacte vista oida
Hi a dos tipus de vasos sangunis les arteries que porten la sang del cor a tots els teixits i les venes que fan el cami invers. Per arribar a totes le sparts del cos els vasos sangunis es ramifiquen i formen tubs cada vegada mes estrets els capil·lars on te lloc l itercanvi de substancies.
Els ronyons filtren la sang en els nefrons que hia 2 milions per ronyo
Fosses nasals Filtren i escalfen l aire
Faringe comunica tambe amb la boca
Laringe esta formada per cartilags
1 el cartilag que forma l anou d adam
2 Epiglotis que baixa durant la deglució
A l interior de la laringe hi ha les cordes vocals
Traquea Presenta cartilags circulars oberta pel darrera.
2 Bronquis presenten cargtilegs tancats
Bronquiols presenten cargtilegs tancats
Vesicules pulmonars conjunt el alveols pulmonars
Lobuls pulmons ( pulmo dret te lobuls i l Esquerra 2 lobuls)
Intercanvi de gassos
L intercanvi de gasos es realitza entre els alveols pulmonars i els capilars que esl rodeja.
L oxigent procedent de l inspiracio passa dels alveols al capil·lar d un será transportat per la sang fins a totes les cel·lules passa del capil·lar als alveols d’on será expulsat cap a l exterior duran’t l expiracio
Respiracio Cel·lular
Es una reaccio quimicaque te lloc dins dels mitocondris de la cel·lula en la qual reacciona la glucosa amb l oxigen (o2) i s’obte Co2 aigua i energía.
Recorregut d un globul vermell desde que surt del cor perl la ahorta fins que torna a arribar al mateix lloc :
A.aorta (sang arterial) -A renal (sang arterial)- Capilars renals(intercanvi de gassos i nutrients)- Venes Renal(sang venosa) - V.Cava Inferior(sang venosa)- Auricula dreta(sang venosa)- Valvula triuspide- Ventricle dret(sang venosa) -Valvula semilunar- Arteria Pulmonar(sang venosa)- A. Pulmonar dret o Esquerra (sang venosa)-Capilars pulmonars(intercanvi de gassos)- vena pulmonar (sang arterial)- Auricula Esquerra(sang arterial)-Valvula mitral -Ventricle Esquerra(sang arterial) -Vesicula semilunar -A Aorta(sang arterial)
Els organs de l aparell respiratori
L apparel respiratori es format pels pu lmons I per un tub que comunica el nas I la boca amb els pulmons. Enl esquema hia representades les principals parts de l aparell respiratori.
El cami de l aire: de la traquea als pulmons
La laringe i l atraquea es comuniquen a través de la glotis, lobertura que queda entre les cordes vocals. La traquea esta revestida internament per mucositats i cel·lules ciliades, que eviten l entrada de pols als pulmons i s bifurca en dos tubs mes estrets els bronquis que penetren en els pulmons.
Els organ de l aparell criculatori
Els sistema sanguini es un sistema tancat, aixo vol dir que tota la sang retorna sempre al seu punt d orgigen. L aparell circulatori es format per la sang els vasos sanguinis i el cor. El cor es una doble bomba que impulsa la sang cap als pulmons per oxigenar-la, durant la circulacio pulmonar o menor, i cap a la resta de teixits i organs per subministra-los oxigen duran la circulacio sistemica o major.
En l esquema hi ha represntades les principals parts del cor.
La circulacio pulmonar
La circulacio pulmonar s inicia al ventricle pret quan el muscul que forma la paret del ventricle es contrau sístole ventricular la qual cosa fa que la sang surti per l arteria pulmonar cap als pulmons l arteria pulmonar es bifurca en dues branques i cada una entra en un pulmo. Un cop dins es continua ramificant i forma arterioles i finalment, capil·lars.
Els capil·lars arriben als alveols pulmonars, on els globuls vermells recullen l oxigen dels alveols i el plasma sanguini hi allibera el dioxid de carboni. Es aleshores quan la sang s oxigena.
En aquest punt els capil·lars s uniesen i formen vasos mes grans les venules que van a parar a la vena pulmonar que retorna la sang oxigenada al cor on entra per l aurícula esquerra
La circulacio sistemica
La circulacio sistemica s inicia quan l aurícula Ezquerra es contrau i la sang apssa per la válvula mitral al ventricle esquerre i n impideix el retorn en aquest estadi el ventricle esta relaxat .
El ventricle esquerre es contrau fortament i la sang surt impulsada per l aarteria aorta cap a tots els teixits i organs . la aorta es ramifica en diferents arteries mes petites que es van ramificant i van formant arterioles i capil·lars.
Els capil·lars arriben molt a prop de de les cel·lules. Els globuls vermells alliberen l oxigen que transporten i les cel·lules el capten juntament amb els nutrients del plasma al mateix temps la sang capta el dioxid de carboni i els residus que alliberen les cel·lules: els capil·lars s uneixen i formen venules i venes que acaben reunint-se en la vena cava inferior ien la superior que retornen la sang sense oxigen al cor. La sang sense oxigen entra a l aurícula dreta que es contrau cosa que fa que la sang passi a traves de la válvula tricúspide al ventricle pret i n impedeix el retorn en quest moment la sang a tornat al seu punt d origen.
Els organ de l aparell estertor
L aparell extrector es format per diversos tubs i cavitats que conduexien i emmagatzemen els residus covertits en orina i pels ronyons els organs encarregats de filtrar la sang i formar l orina.
La filtracio de la sang
La sang reculls les substancies de rebuig que alliberen les cel·lules i les trasporta fins al ronyo on entra per l arteria renal que es ramifica en arterioles i capil·lars.
La sang neta de productes toxics surt del ronyo per la vena renal.
La bufeta urinaria pot contenir fins a dos litres d roina. Finalment durant la miccio, lorina es expulsada a traves de la uretra cap a lexterior. En els hoems la uretra acaba al extrem del penis i en les dones en un petit orifici sitat davant de la vagina
Cada ronyo conte aproximadament uns dos milions d unitat filtradores els nefrons
Que es la funcio de relacio
La relacio es la funcio vital que permet als organismes , estar informats de les condicions externes i internes i dels canvis que s hi produeixen, respodre-hi de la manre mes adequada.
Organs..
Els organs dels sentits que son un conjunt de cel·lules i organs que perceben les condicions exteriors i interiors i els canvis que s hi produeixen. Els organs dels sentits capten els estimuls a traves de receptors especifics com els que hi als ulls i a lo oida
L aparell locomotor que es l encarregat de donar mobilitat al cos: es format per una part pasiva els sistema esqueletic i una part activa els sitema muscular
Els sistema nervios que es l encarregat d elaborar les respostes i de transmetre les ordres adequades a la resa d apareéis i sistemes.
El sistema endocri que coordina i refula el funcionament del cos mitjançant la produccio d hormones.
Organs dels sentits
Mecanoreceptors, sensibles a la pressio estan repartits per tot el cos.
Termoreceptors, sensibles a la temperatura, es localitzen a la pell i en organs interns.
Quimioreceptors, sensibles als productes quimics, com els dell gust i l olfacte.
Fotoreceptros sensibles a la llum
Propioreceptors, que es com sanomenen genericament els receptors interns del cos.
Tacte gust olfacte vista oida
Hi a dos tipus de vasos sangunis les arteries que porten la sang del cor a tots els teixits i les venes que fan el cami invers. Per arribar a totes le sparts del cos els vasos sangunis es ramifiquen i formen tubs cada vegada mes estrets els capil·lars on te lloc l itercanvi de substancies.
Els ronyons filtren la sang en els nefrons que hia 2 milions per ronyo