Atur

ATUR: es considera que les persones estan a l´atur quan, tot i tenir capacitat per treballar, busquen feina i no troben un lloc de treball. estan ocupats (joves que sincorporen a la poblacio activa, els treballadors que els despedeixen), y deixen destar aturats quan (troben feina, deixen de buscar feina, es jubilen, s´incapaciten).
la taxa d´atur: indica el percentatge de gent qe esta desocupada -atur registrat- son les persones que estan inscrites a les oficines de desocupacio i tenen la intencio de buscar feina amb les ofertes que reben. atur estimat- sobte mitjançant una enquesta sobre la poblacio activa feta a algunes families. tipus d´atur: -atur friccional- sempre hi ha atur perque hi ha persones que no troben treball al lloc on volen. -atur estacional- durant alguns mesos l´atur disminueix i en altres torna a augmentar, per exemple a´l estiu, o les feines de recollida de fruites. -atur cíclic-la economia no sempre te un mateix ritme: hi ha periodes on les expectatives son bones i la produccio i la renda creixen, i altres en que les expectatives son dolentes baixen el consum les empreses redueixen la produccio i poden arribar a tancar.-atur estructural- es un atur que no sexplica per questions cicliques. per exemple, la tecnologia pot substituir a molts treballardors pero molt que aquestos es preparin. o tambe, pot donrse que, hi han persones aturades i les empreses tenen llocs vacants que no poden ser coberts per falta de treballadors amb una determinada preparacio. lexplicacio daquet atur es troba en les dificultats de mobiliat (geografica i ocupacional) de la poblacio activa. Per soluciona latur: 2 tipus: 1 visió neoclásica: segons aquesta teoria neoclásica si s deixessin funcionar els mercats lliurement sense interferencies ni regulacions no hi hauria atur perque en cas que nhi hagues els salaris baixarien les empreses contracterien mes treballadors i sequilibraria el mercat. Si els salaris fossin flexibles encara que baixes la demanda agregada no hi hauria atur perque baixarien fins a un punt on sequilibraria el mercat.2 visio keynesiana:segons aquesta latur es degut a una falta de demanda agregada que no permet a les empreses fer servir tota la seva capacitat productiva com a consecuencia daixo, no necesiten part del treball ofert. Altes visions: 1 Contraces implicits. Aquesta teoria els treballadors tenen aversio al risc i en Calvi les empreses no i els contractes tenen que garantir als treballadors uns salaris reals estables. 2 Els de dintre i els de fora : aqueta teoria parteix de la diferencia que hi ha enre els treballadors de la plantilla duna empresa i la resta de treballadors i valora el fet que els treballadors de dintre tenen una formacio i un coneixement de lempresa i per tant que els de fora no tenen. Perque els de fora ocupesin un lloc en lempresa kaldria uns costos de rotacio ( aprenentatge i formacio de treballador de fora) 3 Salaris deficiencia explica la rigidesa dels salaris . la relacio que hi ha entre el rendiment dels treballadors i el salari que cobren i les empreses paguen un salari deficiencia mes elevat que el salari de mercat per 3 motius 1 incentiven els treballadors i en estar mes motivats augmenten la seva procuctivitat 2 atreuen els millors traballadors 3 disminueixen la rotacio de la ma dobra una gran rotacio implica uns elevats costos de seleccio de personal i de formacio del nou personal incorporat. Les consequencies de latur 1pesonal i social en la persoana es produeix un efecte de desmoralitzacio i una disminucio de lautoestima. Latur te mes incidencia en col·lectius com ara les persones mes grans de quaranta els joves i les dones i persones am poca qualificacio. Socialment latur implcia una diferencacio entre els ciutadans els que aprten treball a la societat i reben una renda amb la qual pode comprar i uns altres que no poden aportar treball i depenen económicament dalgu aixo provoca que la cohesio social disminueixi i que augmentin la magracio i el perill dabocar alguns membres de la societat cap a la delincuencia amb la inseguretat de la resta de personas 2Economiques pel que fa loferta lexistencia datur implica que el desaprofitament dun recurs productiu el treball una economia amb atur funciona per sota de les seves capacitats productives lexistencia datur disminueix les possibilitats de produccio potencia i com a consecuencia daixo les de creacio de renda i riquesa . pel que fa la demanda una situacio de desocupacio fa disminuir els consuum de les economies domestiques. Duna banda les persones que estan aturades disminuyesen el seu consum perque disposen de menys renda o en el pitjor dels casos perque no en tenen. Tambe existeix la possibilitat de perdre el lloc de treball i aixo fa que les persones estalviin per poder fer fornt a la perdua de la feina. La poblacio a de pagar mes impostos per matenir els serveis publics i el pagament dels aturats.