Apunts psicologia de l'educació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 74 KB

 

TEMA 1: CONCEPTUALITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE LEDUCACIÓ

1. Origen i evolució.

Configuració històrica:
- Fins al s.XIX: influència de la filosofia amb formulacions sobre les facultats humanes per assolir coneixements: Plató (existència dunes idees innates), Aristòtil (paper dels sentits, lexperiència), Bacon i Descartes (el cos i la ment), Locke (sensacions font de coneixement), Herbart (nivell de consciència i les idees) ----> (... el paper de la memòria, latenció, la concentració, el raonament, les emocions, la voluntat, la intel·ligència, els llenguatge simbòlic.
Psicologia científica
Inici s. XX ús del mètode experimental de les ciències físiques i naturals. Distanciament de la filosofia. Sorgiment de la psicologia: esforços per donar una base científica i ser disciplina autònoma. Escolarització generalitzada de la població. Recerques sobre laprenentatge, els tests mentals, la mesura de la conducta, la psicologia infantil. Noves expectatives: necessitat dintroduir canvis en lensenyament (responsables polítics, professors, centres).
Primeres definicions
Fornir els fonaments psicològics, Aplicació de la psicologia a leducació, Proporcionar guiatge en els mètodes per ajudar a aprendre, Aplicació dels mètodes i fets de la psicologia a les qüestions de la pedagogia, Dos camps: equipament innat dels essers humans i psicologia de laprenentatge.
Tres grans àrees de recerca psicològica
- Estudi i mesura de les diferències individuals i lelaboració de tests de desenvolupament mental, personalitat i rendiment escolar: Cattell, Binet, Terman...
- Lanàlisi dels processos daprenentatge: Thorndike, Judd...
- La psicologia dels desenvolupament infantil: moviment de renovació pedagògica Escola Nova, Dewey, Wallon...
Consolidació de la disciplina
Perfeccionament de les proves psicomètriques / Producció comercial i massiva de tests / Implicacions educatives i escolars de les teories de laprenentatge / Polèmica entre els estudis de laboratori i daula (antagòniques) / Estudis clínics i recerques longitudinals sobre el desenvolupament infantil i llur aplicació a les pràctiques educatives familiars i escolars.
Més consideracions
Aparició del concepte davaluació / Estudis sobre el clima social i les seves repercussions en laprenentatge (psicologia social) / Sorgiment descoles amb explicacions contraposades.
Aproximació multidisciplinar
Dificultats per integrar els resultats obtinguts a les recerques, explicacions alternatives, confrontades / Aparició daltres disciplines q també estudien els fenòmens educatius (economia, sociologia), lenfoc instruccional. / Esdeveniments polítics, econòmics i culturals: benestar i optimisme degut a la prosperitat econòmica, distensió guerra freda, polítiques escolaritzadores, reformes educatives...
Finals s.XX
La psicologia de leducació no satisfà les expectatives per millorar les pràctiques educatives / complexitat dels fenòmens educatius exigeix una aproximació multidisciplinar / Les aportacions de la psicologia de leducació shan darticular amb altres disciplines sota perspectives diferents i complementàries.

2. Concepcions actuals

No ofereix una orientació homogènia i compacta / Diferències significatives en relació als aspectes dels comportament humà considerats rellevants per a leducació / Persistència descoles que ofereixen explicacions diferents i contraposades / Comparteixen cercar coneixements sobres estratègies o procediments daplicació (no objecte destudi propi).
Principis bàsics comuns
Permet abordar les qüestions educatives de manera científica / El comportament humà respon a una sèrie de lleis generals que ajuden la comprensió / Lobjectiu és seleccionar els coneixements més útils per entendre el comportament.
Crítiques
Postures reduccionistes qüestionen els sentit de la psicologia educativa com activitat científica / Només es pot interpretar la psicologia des dun de vista multidisciplinar / Alternativa: considerar la psicologia de leducació com una disciplina pont entre psicologia i leducació.

3. Laplicació del coneixement psicològic a leducació

Canvi de significat en el concepte daplicació: una disciplina que manté relacions amb altres àrees de recerca psicològica i disciplines relacionades amb els fenòmens educatius i que empre els mateixos mètodes i procediments / Interpretar les relacions entre la recerca bàsica i aplicada en termes de nivell de generalització dels resultats i explicacions / Relacions interdependents, bidireccionals.
Dimensions de la psicologia educació
1. Teòrica-explicativa: coneixements per comprendre millor (models interpretatius) / 2. Projectiva-tecnològica: procediment si i estratègies (models de planificació i intervenció) / 3. Pràctica: coneixements tècnics i instrumentals per lexercici docent.

4. Objecte destudi i continguts

Processos de canvi de comportament generats en les persones fruit de la seva participació en les activitats educatives (escolars, familiars i daltres) amb una disciplina multidisciplinar
Dos grans blocs: processos de canvi de comportament (aprenentatge, desenvolupament i socialització) / factors, variables o dimensions que influeixen aquests processos (les intrapersonals (capacitats) i interpersonals (relacionals, socials).

TEMA 2: PROCESSOS DAPRENENTATGE

Definició daprenentatge: canvi de conducta resultat dun conjunt dactivitats psicopedagògiques adreçades als infants en un context específic.
Justificació: importància de laprenentatge primerenc ( xactivar els processos evolutius i estimular el desenvolupament).
Factors explicatius del desenvolupament humà
Processos dissociats i independents (factors interns, biològics) / Processos fortament interrelacionats (influència factors externs, socials/culturals).
Característiques del desenvolupament
Creixement físics i orgànic (biològics, orgànic, genètic): canvis duradors, irreversibles, universals, comuns a lespècie, independents dels contextos físics i socials / Paral·lelament el desenvolupament psicològics: procés natural i espontani / Desenvolupament mediat social i culturalment amb una dinàmica interna i una activitat conjunta realitzada en interacció amb altres.
Educació i desenvolupament
Controvèrsia herència- ambient. Postures innatistes i socioculturals / Les pràctiques educatives tenen una funció primordial en el desenvolupament humà / Leducació és un dels factors explicatius bàsics dels canvis psicològics que les persones experimenten.
Punts de vista
Concepció innatista: procés necessari, intern i individual, no depenent de lentorn ni de lexperiència social, independent del procés educatiu.
Perspectiva socio-cultural i ecològica: importància dels components socioculturals: creences, idees, costums, ideologies, etc fan de mediadors culturals que incideixen el desenvolupament humà mitjançant el grup social en el qual leducació esdevé el motor principal del procés.
Finalitat: afavorir ladquisició de continguts específics, estimular la maduració i assegurar la interacció amb el medi sociocultural.

Principals models
-Conductistes (Pavlov, Watson, Skinner)
-Observacional o vicari, models (Bandura)
-Socio-Cultural (Vygotski)
-Ecològic (Bronfenbrenner)
-Cognitiu/Constructivista
-Psicogenètic o organicista (Piaget)
-Processament de la info (Bruner, Gagné)
-Aprenentatge significatiu (Ausubel)
- Psicodinàmic, psicoanalític (Freud, Erikson)

1. Conductisme
Determinants de la conducta: Fact. interns (genètics (prenatals i perinatals) i Fact. Externs( nutrició, fàrmacs i malalties)
Condicions ambientals: Les interaccions amb el medi (físic, familiar i social)

Interès de lenfocament conductual
-Ladquisició i manteniment de conductes: destreses motores; habilitats sensorials, perceptives o atenció, habilitats verbals, reaccions emocionals, habilitats socials, altres: lordre, la puntualitat, la disciplina
- La erradicació conductes inadequades: ansietat; hiperactivitat, gelosia; agressivitat, mentida.
Principis
- Contigüitat
- Reforçament
- Pràctica
- Control de lestímul: discriminació i generalització.
- Encadenament
Tipus de condicionament
Clàssic o responent : Associació E - R
EI - EN--------------> EC Modalitats: Condicionament apetitiu i Cpnd. Aversiu
Operant: Reforçament (condicionar la conducta vinculant-la a una determinada situació estimulativa) per associació d'estímuls i conseqüències de la conducta
Programes de reforços
-Continu
-Intermitent (raó fixa o raó variable)
-Interval: fixe i variable
Tipus de reforços
Positius, Negatius, Extrínsecs, Intrínsecs, Primaris i Secundaris.
Imagen

Consideracions daplicació
Seleccionar els reforços efectius percada infant / Triar el reforç d'acord amb la conducta / Aplicar el reforç immediatament desprésde realitzar la conducta desitjada / Començar per un reforç continuo idesprés aplicar-lo de manera variable / Modelar la conducta gradualment
Tècniques de modificació de conducta
- Recursos i procediments per controlar la conducta, per millorar o solucionar problemes de comportament
- Procés d'intervenció:observació inicial, elecció del procediment i info sobre els resultats obtinguts
- Estratègies:a) per mantenir-incrementar: contracte, fitxes … b) per reduir-extingir: temps fora, eliminar reforç ...
BANDURA (Aprenentatge social o vicari)
Adquisició de coneixement mitjançant el processament cognitiu d'informació / Valor del determinants socials / La conducta es produeix de manera específica en cada situació / Els subjectes donen un significat propi que incita a l'acció / Gran part de l'aprenentatge és vicari / Noció d'expectativa.
Aprenentatge per observació: Els models i les seves conseqüències serveixen de guia (modelatge) / Afavoreix la socialització -Les conseqüències + o - del model serveixen de reforç vicari / Procés: atenció, retenció info, pautes, motivació.
- Conducta - factors cognitius-motivació-emoció … interactuen entre si recíprocament com a determinants de la conducta
- L'organisme no sols respon als estímuls sinó que reflexiona sobre ells
- Els processos d'atenció, retenció, reproducció, reforç, motivació permeten l'adquisició de la conducta imitativa
- Les representacions dramàtiques, la narració d'un relat exemplar, la projecció d'una pel·lícula o vídeo són procediments de modelatge
Mower
- Teoria del feed-back afectiu: el que es condiciona pel reforç són els estats emocionals.
- Empatia : un segon tipus d'aprenentatge que ocorre quan el model i l'observador experimenten conseqüències sensorials de la resposta paral·lelament.
- Crítiques: aquesta teoria no està demostrada i és una condició facilitadora però no necessària de l'aprenentatge imitatiu.

2. Model Cognitiu-Constructivista

És un solucionador actiu, constructiu construeix interpretacions de la realitat / És un processador que actua sobre la informació relacionant-la amb el coneixement que ja té / L'aprenentatge és constructiu i organicista: proporciona i dona significat a la experiència de l'infant mitjançant el canvi seqüencial de les seves estructures de coneixement al llarg del desenvolupament.

Piaget (Epistemologia genètica de la Teoria del Desenvolupament Cognitiu)
- Infant: element actiu en la construcció del coneixement.
- Aprenentatge: procés extern i paral·lel al procés de desenvolupament de les estructures cognitives (etapes).
- Sentit: interacció i adaptació al medi (capacitat per orientar-se davant de nous esquemes).
- Esquema: forma de pensament, unitat bàsica del funcionament cognitiu.
- Mecanisme del creixement: el procés d'equilibració.
- Funcions bàsiques: assimilació i acomodació.
- Canvis unidireccionals i irreversibles.
- Importància de la motivació per l'aprenentatge.
Vigotski (Teoria Socio - cultural)
- Aprenentatge: la construcció del coneixement és producte de la interacció social, món social exterior.
- Activitat: mediació a través de l'ús d'instruments (signes) que permeten la regulació i la transformació del món extern i de la pròpia conducta.
- Les funcions y superiors són fruit del desenvolupament cultural i s'adquireixen per la internalització d'instruments (llenguatge).
- ZPD (zona de desenvolupament pròxim) de l'infant bastides estil d'interacció educatiu.
- Rol professor: mediador cultural entre els coneixements de l'infant i els continguts culturals.
Bronfenbrenner (Model ecològic del desenvolupament humà)
- Objectiu: estudi de la conducta en els seus contexts naturals
Importància de la relació entre el medi físic + el patró de conducta associat : escenari de conducta (unitat bàsica danàlisi)
- Teoria ecològica de sistemes: Xarxa de contexts interconectats (1979). Ambient conjunt destructures seriades, cada una inclou la següent i les denomina: Macrosistema, Exosistema, Microsistema, Mesosistema.
Imagen

Procés informació:
Arribada destímuls receptors sensorials, codificació selectiva de la memòria operativa a curt termini (MCT), transformació de la informació i pas a la memòria a llarg termini (MLT) i recuperació dinformació i solució de problemes.

3. Cognitivisme

- L'aprenentatge és un procés de modificació interna amb canvis quantitatius i qualitatius resultat d'un procés interactiu i intencional entre la info del medi i un subjecte actiu.
- Un subjecte actiu, que interpreta i dona sentit al ambient, sinteressa per linfo, resol problemes, genera experiències, reestructura allò que ja sap, té iniciatives, decideix, experimenta.

Ausubel (teoria de laprenentatge significatiu)
-Atribució de significat a allò que s'ha d'aprendre a partir del que ja se coneix.
-L'alumne estableix relacions entre el nou contingut i els seus coneixements previs.
-Tipus d'aprenentatges: receptiu, per descobriment, mecànic, significatiu.
-Condicions per l'aprenentatge: disposició del subjecte i que el material sigui potencialment significatiu (sentit lògic i psicològic).
Bruner
- Aprenentatge: conducta complexa en la qual el subjecte pren part activa, transformant i assimilant la informació.
- Sistemes o formes de representació: enactiu (per l'acció i la manipulació); icònic (per imatges i esquemes espacials) i simbòlic (a través del llenguatge).
- Currículum en espiral.
- Ensenyar a l'alumne a "aprendre a aprendre": aprenentatge de procediments per a la resolució de problemes.
- Aprenentatge per descobriment : facilitant la pràctica, afavorint la motivació intrínseca, la organització del material, el pas del pensament concret a la utilització de símbols.
- Domini successiu de 3 sistemes de representació o codificació = conjunt de normes.
- Regles estructurades i conservades després dels esdeveniments.
- Cada sistema és el medi gràcies al qual es codifica el coneixement i s'enmagatzema en la memòria semàntica
- Els medis són: les accions (sist. enactiu) coneixement sensoriomotor; les imatges (sist. icònic) coneixement codificat de les imatges i els esquemes espacials; els símbols (sist. simbòlic) coneixement abstracte (el llenguatge).
- Caract. dels tipus de representació: modo, economia, poder
- Nivells progressius de coneixement diferents a la teoria piagetana dels estadis.
Gagné (teoria de ladquisició i representació del coneixement en la memòria de llarga termini)
- Estructures que regulen la informació: expectatives, conductes d'autocontrol o estratègies cognitives.
- Processos interns de transformació: motivació, atenció, representació, codificació, recuperació, generalització, resposta, feedback.
- Resultats de l'aprenentatge: info verbal, destreses intel·lectuals, estratègies cognitives, destreses motores, actituds.
- Seqüència d'un procés ensenyança-aprenentatge: anàlisi d'objectius, habilitats de prerequisits ("jerarquia d'aprenentatges").

4. Fonaments pedagògics currículum infantil.
- L'infant constructor del coneixement: importància donada a l'activitat.
- Els continguts d'aprenentatge són sabers i formes culturals.
- Paper del professorat: orientar, guiar l'activitat mental i constructiva de linfant.
- Construcció del coneixement: procés d'elaboració del sentit (seleccionar, organitzar i relacionar les info): detectar els coneixements previs de l'infant abans d'iniciar l'aprenentatge; establir relacions substantives entre el nou material i els coneixements previs.
- Atribuir significats (Aprenentatge significatiu).
- Utilitzar estratègies d'exploració, descobriment, planificació i control de la pròpia acció.
- Connexió amb altres continguts (funcionalitat de l'aprenentatge).
- Aprenentatge de conceptes, procediments, i també de les actituds, motivacions, expectatives, atribucions.
- Funció mediadora del professorat entre l'activitat constructiva de l'infant i el saber col·lectiu culturalment organitzat.

5. Estratègies i tècniques per aprendre a aprendre
- El conjunt de coneixements previs, el que és capaç de fer i aprendre sol i el amb ajuda d'altres (ZDP). Relacionar el nou material d'aprenentatge amb el que l'alumne ja sap (aprenentatge significatiu). Les condicions AS: ha d'estar motivat. Els coneixements han de ser funcionals. Intensa activitat per part de l'alumne. La memorització comprensiva.
- L'adquisició d'estratègies d'exploració, descobriment, elaboració i organització de la info, i de planificació, regulació i avaluació de la pròpia activitat. Aprendre a avaluar i modificar els propis esquemes de coneixement. El desenvolupament i l'aprenentatge humans són el resultat
d'un procés de construcció (teories de Wallon, Piaget, Vigotsky, Ausubel, Bruner…). Lalumne ha de conèixer el seu propi procés d'aprenentatge, la programació conscient d'estratègies d'aprenentatge, de memòria, de solució de problemes (metacognició).
- Estructurar el currículum al voltant de tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i d'actitud, valors i normes. Enfocaments globalitzadors que emfasitzin la detecció de problemes interessants i la recerca activa de solució.
6. Principis bàsics dEducació Infantil
_ Interacció infant-medi : relacions graduals i sistemàtiques versus la comunicació i la representació.
_ La pròpia activitat per aprendre i transformar la realitat en col·laboració social.
_ Linterès estimula els processos de manipulació i reflexió.
_ Lactivitat lúdico-exploratòria sobre el propi subjecte, lentorn social, i el medi natural.
_ La socialització permet construir i modificar les estructures cognoscitives.
_ La globalització com una estructura psicològica daprenentatge.
Perfil de la mestra
_ Estimula lacció, estimula les idees dels seus infants.
_ Atén el pensament de lalumnat.
_ Reflexiona amb els seus alumnes.
_ Afavoreix la independència dels judicis.
_ Està en disposició dajuda, és assequible.
_ És optimista amb els resultats, assumeix el que pot realitat.
_ Escolta, demostra un autèntic interès.
_ Crea ambients distendits, accepta decisions de lalumnat.
_ Dona temps, no frisa.
_ Estimula, reflexiona amb els seus alumnes.
_ Accepta els errors com aprenentatge.
_ Planteja preguntes i problemes oberts.

TEMA 3: FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS DENSENYAMENT-APRENENTATGE

PROCESOS COGNITIUS: La Intel·ligència

Fa referència a la capacitat per: entendre, assimilar, elaborar informació i utilitzar-la correctament. Capacitat per processar info i saber triar la millor opció per resoldre una determinada qüestió.


Definició
Conjunt de característiques cognitives internes relatives a les diferències individuals en el rendiment de tasques com ara la resolució de problemes.
Diferents concepcions
- Innatista o hereditària (dins l'individu).
- Fora de l'organisme (medi cultural i social, educació).
- Interacció ambdues concepcions.
- Perspectiva psicomètrica tradicional (mesura general de la intel·ligència).
- Perspectiva multidimensional de Gadner (mesures independents intel·ligència lògica, lingüística, musical, visoespaial, corporal).

1. Concepció innatista i els tests dintel·ligència
Lenfocament psicomètric (estudis científics mesura del CI mitjançant els tests):
- Galton: les diferències en el rendiment sexpliquen per les diferències en processos bàsics (el factor més important és el genètic).
- Binet: el rendiment és deu a un únic factor (1905) El desenvolupament de la intel·ligència en els infants.
- Stern (1913) concepte de quocient intel·lectual.
- Spearman: teoria bifactorial (capacitat general, única, per formar conceptes i resoldre problemes díndole abstracte i cap. específiques)
- Thurstone y Guilford (anys 60) existència de diversos factors o components de la intel·ligència.
- Weschler creador del test WISC.
- Binet sinteressa per allò que mesuren les proves.

Més tard lenfocament de la psicologia experimental sinteressa per els dif. tipus de processos cognitius: Teoria triàrquica dStenberg (1985) tres parts: componencial, experiencial i pràctica. Programa per pensar millor (1999)Ensenyar a pensar.
- Tasques per avaluar aptitud i intel·ligència (vocabulari o raonament, analogies, …).
- Especifica les estructures i mecanismes intel·lectuals.
PIAGET : capacitat dadaptació a noves situacions; VIGOTSKY : imp. món de la cultura.

2.Concepció actual: les intel·ligències múltiples
Error creure que la intel·ligència només servia per resoldre problemes matemàtics o físics. Deixava de costat les capacitats personals de resoldre problemes que afecten a la felicitat de les persones o a la bona convivència social.
- Tots naixem amb potencials marcats per la genètica.
- Es desenvolupen diferent en funció del medi, les pròpies experiències, leducació rebuda.
GADNER ---> no tenim una sola capacitat mental, sinó varies: Capacitat per resoldre problemes quotidians, per generar nous problemes, per crear productes i oferir serveis dins el propi àmbit cultural.

Gardner: 8 tipus dintel·ligència
Lingüística i verbal / Lògico - matemàtica / Musical / Espaial / Corporal - cinestèsica / Interpersonal / Intrapersonal / Naturalista
Perspectiva educativa
Educació més adequada centrada en totes les intel·ligències.
Capacitats i destreses tenen un component genètic i es poden desenvolupar, molta importància a lambient, experiències i educació dels 1ers anys.
Estratègies didàctiques: estimular el desenvolupament de totes les intel·ligències i de ?formes.


3. Intel·ligència emocional
Cap. de sentir, entendre, controlar i modificar els estats anímics propis i aliens.
Educació emocional
Procés educatiu continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament de competències emocionals com a complement essencial del desenvolupament integral de la persona amb lobjecte de capacitar-lo per la vida. Finalitat: augmentar el benestar personal i social al llarg de tota la vida.
Objectius de treball a lescola
_ Conèixer les emocions i reconèixer-les en els altres.
_ Classificar: sentiments, estats dànims.
_ Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries.
_ Prevenir conductes de risc.
_ Adoptar actitud positiva a la vida.
_ Prevenir conflictes interpersonals.
_ Millorar la qualitat de vida.
Efectes educ. Emocional
?vulnerabilitat de la persona en determ. Disfuncions: impulsivitat, estrès, depressió, agressivitat, comportaments de risc, etc. Actua con a prevenció primària.
- En el professorat: desenvolupament personal (prevenció estrés, depressió, conflictes, autoestima, entusiasme, benestar); d. Professional (utilització en les relacions amb lalumnat) i d. de lalumnat (impartir coneixements sobre leducació emocional).
Ed. Infantil i desenvolupament cognitiu
Importància pròpia activitat (construeix, pensa, aprèn fent( / Aprendre a resoldre problemes (dependència cap autonomia) / Context de joc / Selecció de materials q estimulin activ espontànies dexploració.

4. Teoria triàrquica de la intel·ligència
- Contextual (sociocultural)
- Experiencial (al llarg de la vida)
- Componencial (estructures i mecanismes)
Stenberg: la intel·ligència es troba simultàniament en lindividu, en el seu comportament i en els contextos de desenvolupament.
Aprenentatge de conceptes
- Ensenyament sensorial i perceptiu primerenc:adquisició d'impressions sensorials; exploració activa de les propietats; ús del llenguatge de l'adult; adquisició capacitat dagrupació dobjectes/accionsamb lús de les paraules associades, feedback i reforç.
- Ensenyament de conceptes en el 2on. cicle: agrupacions d'objectes; identificar el nivell; representació de dibuixos esquemàtics i magnificar les característiques crítiques i utilitzar exemples familiars.
Aprenentatge de resolució de problemes
- Intel·ligència instrumental (relació mitjans-finalitats).
- Intel·ligència imaginativa (imatges esquemàtiques).
- Intel·ligència simbòlica (representació dels objectes mitjançant dibuixos, paraules, altres objectes).

PROCESOS COGNITIUS: La motivació

Patrons de conducta o indicadors com: direcció de latenció i elecció duna actv., persistència i esforç en una tasca, nivell dactiv. del subjecte, rendiment...

Teories motivacionals i implicacions educatives
- No cognitives (necessitats biològiques, impulsos interns) explicacions natura instintiva, paper de lambient.
- Cognitives (creences, pensaments, valors, processos interns) paper actiu del subjecte.
Tipus motivacions
* Intrínseca: preferència pel repte, gust pel domini indep. de la tasca, gaudir procés aprenentatge.
* Extrínseca: realitza certes conductes x obtenir motivació o evitar sancions.
Definició actual
Motivació = fites x emocions x creences
Estratègies motivacionals
_ Shan dorientar cap a unes fites determinades.
_ Crear condicions per posar en marxa estratègies cognitives i metacognitives.
_ Ajudar a elaborar informació.
_ Afavorir lautomotivació.
_ Iniciar, mantenir i dirigir el propi aprenentatge.
Determinants personals de la motivació
Tipus de fites relacionades amb: la tasca, el jo, la valoració social, la consecució de recompenses externes, laprenentatge, lexecució (tenir èxit/evitar el fracàs).
Cap. dautorregulació: relacionada amb latenció, el coneixement del subjecte sobre lefectivitat, el coneixement per resoldre el problema.
Factors de motivació a laula
Captar latenció de lalumnat mitjançant: interrogants, organitzadors (esquemes), explicacions (exemples) i descobriment (estratègies autònomes i guiades).
Mostrar utilitat de les activ: adquisició resultats +, satisfacció necessitats de poder, estratègies de cooperació...

PROCESOS COGNITIUS: La personalitat

Conjunt de qualitats diferencials, peculiars i relativament estables en la conducta.

Teories de la personalitat
- T. del Tret (Eysenck): caract. permanents amb una estructura jeràrquica amb dos dimensions (extraversió-introversió / neuroticisme-estabilitat). Predisposició biològica en interacció amb les influències ambientals.
- T. Evolutiva (Erikson): dinàmica del desenvolupament, creixent cap. per interaccionar amb lambient.
Variables que influeixen en laprenentatge
Estils cognitius / Lansietat / El concepte de sí mateix (autoimatge, autoconcepte, autoestima).
Els estils cognitius
Patrons diferencials i individuals de reacció davant lestimulació rebuda de processament de la informació, daprenentatge i dafrontament de la realitat.
Estils: dependent - independent de camp; reflexiu - impulsiu; liberal - rígid.
Habilitats i estratègies daprenentatge
Domini de tècniques i reflexió i control sobre els processos cognitius (metacognició).
Conductes desplegades per el que aprèn per operar sobre la manera en què es processa la informació.
Classificació estratègies: de repetició / delaboració de connexions externes / dorganització de connexions internes / de control de la comprensió / afectives / de repàs, organització i elaboració / de planificació / de comprovació resultats.


Ensenyament destratègies
- Informació sobre la estratègia daprenentatge (què, com, quan, per a què).
- Modelatge (mostrar, descriure i explicar les passes).
- Pràctica guiada i autònoma.
- Feedback (diàleg, discussió, autoavaluació)
Ensenyament destratègies a Ed. Infantil
1er. Iniciar reflexió amb els alumnes sobre les activitats que es fan a classe.
2on. Assegurar que els infant posin en marxa procediments alternatius i variats en les diferents experiències que proposa la mestra i elecció del més adequat.
3er. Iniciar lanàlisi de les pròpies decisions a través de la planificació i regulació del comportament.
Habilitats de pensament:
-Investigació o recerca: endevinar, esbrinar, formular hipòtesis, observar, buscar alternatives, anticipar conseqüències, seleccionar possibilitats, imaginar.
-Conceptualització i anàlisis: formular conceptes precisos, posar exemples i contraexemples, semblances i diferències, comparar i contrastar, definir, agrupar i classificar, seriar.
-Raonament: buscar i donar raons, fer inferències, raonar condicionalment, raonar analògicament, establir relacions de causa-efecte, establir relacions entre les parts i el tot, establir relacions entre els fins i els mitjans, usar i buscar criteris.
-Traducció, comunicació i formulació: explicar (narrar i descriure), interpretar, improvisar, traduir del llenguatge oral a la mímica i a linvers, traduir del llenguatge oral a la plàstica i a linvers, traduir a diferents llenguatges, resumir.
-Avaluació: autoavaluació, autoavaluació de la dinàmica de la classe, autoavaluació de la relació entre els infants, autoavaluació de la participació en la discussió i autoavaluacions obertes.

TEMA 4: FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉS DENSENYAMENT-APRENENTATGE

1.Justificació temàtica
_ Lensenyament té lloc en un context dinteracció social entre el/la mestre/a, els iguals i lalumne.
_ Conèixer els protagonistes de lacció educativa i les dinàmiques relacionals (mecanismes)
_ Oferir models dintervenció i relació (aprenentatge de conductes socials, variables, tècniques)
_ Compartir lacció educativa donant a conèixer la tasca educativa de lescola i comprendre, acceptar i valorar linfluencia daltres agents educatius.

2.Interacció educativa mestre-alumne.
Models explicatius :
- Eficàcia docent
- Interacció educativa (contextes dinteracció): Activitat constructiva dels alumnes / Paper del mestre en laparició, manteniment i guia de lactivitat constructiva de lalumne (bastida: lajust, la resolució conjunta, la creació ZDP) / Estructura comunicativa, participació social, contingut i org. activitat escolar.
Interacció educativa
_ Lactivitat conjunta prof./al.
_ Mecanismes dinfluència a laula que faciliten el coneixement
_ Els processos de regulació de laprenentatge
_ El traspàs de la responsabilitat a laula
_ Lajustament de lajuda en la realització de les tasques / La retirada de lajuda
_ Lautorregulació.
Autorregulació de laprenentatge
_ Presa de consciència dels processos de pensament implicats a les tasques laprenentatge
_ Ajust que lindividu aprèn a fer de les seves estratègies
_ Quan linfant reflexiona sobre com aprèn i es capaç dactuar en conseqüència
_Estratègies densenyament que afavoreixen aquest procés : la negociació dels objectius, el modelatge, lentrevista, la discussió guiada, les pautes i guies de pensament.
_Dispositiu pedagògic per potenciar lautorregulació: coavaluació, avaluació mútua, autoavaluació
Expectatives del mestre
1ª. fase: expectatives sobre el rendiment a partir de info prèvia i observ. Directa.
- factors: estereotips, diagnòstics, reputació, actuacions, aparença…
2ª. fase: diferències tractament educatiu.
- atenció, recolzament, retroalimentació.
- control alumnes, semblances, atribucions.
- mediadors situacionals.
3ª. fase: reacció al tractament rebut:
- atenció, esforç, persistència, cooperació.
- factors: autoestima, habilitats, coneixements.

3.El mestre i el rendiment escolar.
La personalitat del mestre.
Trets afectivoemocionals (Secadas).
- acceptació, sol·licitud, comprensió.
Trets intel·lectualdirectius.
- continguts, eficàcia, recursos didàctics.
Rol instructor: mestre que dissenya situacions d'aprenentatge: planifica, organitza, intervé i avalua.
Leficàcia docent (Rosenshine)
- Determinats per 6 comportaments docents: comprovació treball / presentació nou contingut / pràctica supervisada / retroalimentació i correcció / pràctica independent de l'alumnat / revisions periòdiques / els èxits dels/les alumnes

4.Interacció alumne-alumne (grup diguals).
Estructura interna o psicològica de la classe
(dimensió informal): lestabliment dels vincles entreels alumnes per relacionar-se.
Estructura organitzativa o social de la classe (dimensió formal): responsables, fites, tasques.
- cooperativa (objectius vinculats entre si).
- competitiva (benefici personal).
- individualista (cap relació).
Estructura del grup i construcció del coneixement.
Importància dels contextos segons Bronfenbrenner:els infants assumeixen rols, estableixen interaccions, participen patrons conducta i incorporen elements culturals.
Tècniques dinteracció social: instruccions, imitació (modelatge), assaig i pràctica guiada, feedback i reforçament social.
Recursos per afavorir un bon clima daula: organització de rols i funcions / Repartiment de tasques / mètodes de projectes i equips de treball / tècniques i activitats de grup petits / elements externs que redueixen el protagonisme adult.
Situacions on es pot aplicar: assemblea, joc de rols, pluja didees, discussió de panell, grup de tasca, debat, diàleg, entrevista, taula redona...

5.Pràctica educativa familiar.
- Suport al desenvolupament de la personalitat de linfant i a la satisfacció necessitat, seguretat, protecció, acceptació, marc de desenvolupament coherent i estable, estimulacions primerenques socials, sensorials i afectives.
- Adaptació a la vida sociocultural: Sistema de valors propis de classe social familiar.
- Formes d'acció pedagògica: per impregnació (a la llengua materna, reunions familiars, distraccions, vinculacions, relacions) i per control de la conducta (normes, rols, models, actituds socials).
Compartir la acció educativa
_ Conèixer l'infant i el seu entorn.
_ Establir criteris educatius comuns, prendre acords.
_ Oferir models d'intervenció i relació als infants.
_ Donar a conèixer la tasca educativa de l'escola,valorar, comprendre i acceptar-la.
_ Una relació estable i constructiva escola/família.
_ Suport, confiança, respecte mutus per facilitar el creixement harmònic.
Formes relació escola - família: accessibilitat als mestres i la direcció; visites; entrevistes inicials preparatòries; tutories individuals; reunions grup-aula; informació diària; fullets sobre lescolar; tallers; plafons informatius; àlbums; vídeos; participació en el consell escolar i AMPAs.
Consideracions per intercanvis escola-família:
- Dret de les famílies a ser informades.
- Donar info objectiva basada en observacions.
- El tracte personal: la via més enriquidora.
- La info escrita obliga a precisar les observacions, a sistematitzar-les.
-Evitar etiquetar els infants.
- Plantejar la info en positiu, sense connotacions negatives (indicar avenços).
- Parlar en termes relatius, evitar afirmacions categòriques.