004
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,71 KB
ELS REGISTRES LINGÜÍ STICS
No totes les persones, quan parlem o escrivim, fem ús dels mateixos recursos lingüístics. Una llengua no és cap fet monolític que no es puga variar alterar. El tipus de llengua que empra un usuari està determinat per una sèrie de conseqüències produïdes per molts factors: les diferències socials, culturals, la professió de cadascú (argot), el lloc on viu, el moment històric, etc. A més, una mateixa persona no s’expressa de la mateixa manera en una situació formal (fent una conferència, per exemple), que quan parla amb la seua família o amb els amics; tampoc quan redacta un examen que quan escrivim una anotació domèstica. Cadascú de nosaltres fa servir la llengua segons la intenció i la situació en què es troba. I això, a banda de les limitacions culturals de cadascú.
Així, quan parlem de correcció lingüística, hem de considerar que no podem corregir de la mateixa manera la llengua utilitzada en una situació col·loquial, que quan es tracta, per exemple, d’una instància formal dirigida a qualsevol institució. A ningú no li passa pel cap de corregir les expressions col·loquials a una persona quan parla en un bar; però un diari corregeix els textos abans de publicar-los. És per això que, en algunes ocasions, més que parlar en termes de correcció / incorrecció, hauríem d’emprar la fòrmula adequat / inadequat, en referència a l’adequació del registre lingüístic segons la situació comunicativa. Així doncs, cal fugir tant de la vulgaritat com de la pedanteria.
Els factors que determinen l’ús d’una variant o d’altra són els següents:La persona o persones que produeixen el fet comunicatiu: la seua edat, la professió, el seu nivell cultural, etc.La persona o persones a les quals va adreçada lacomunicació.El tema de què es tracta.El grau de formalisme de la situació: si es tracta d’una situació formal o informal.El lloc: on es produeix el fet comunicatiu.El temps: quan es produeix.El canal o mitjà: escrit, oral, etc.La intenció del fet comunicatiu.Els aspectes implícits que comporta la comunicació (allò que no es diu). L’ús del llenguatge no verbal: la complementarietat dels seus recursos.
No totes les persones, quan parlem o escrivim, fem ús dels mateixos recursos lingüístics. Una llengua no és cap fet monolític que no es puga variar alterar. El tipus de llengua que empra un usuari està determinat per una sèrie de conseqüències produïdes per molts factors: les diferències socials, culturals, la professió de cadascú (argot), el lloc on viu, el moment històric, etc. A més, una mateixa persona no s’expressa de la mateixa manera en una situació formal (fent una conferència, per exemple), que quan parla amb la seua família o amb els amics; tampoc quan redacta un examen que quan escrivim una anotació domèstica. Cadascú de nosaltres fa servir la llengua segons la intenció i la situació en què es troba. I això, a banda de les limitacions culturals de cadascú.
Així, quan parlem de correcció lingüística, hem de considerar que no podem corregir de la mateixa manera la llengua utilitzada en una situació col·loquial, que quan es tracta, per exemple, d’una instància formal dirigida a qualsevol institució. A ningú no li passa pel cap de corregir les expressions col·loquials a una persona quan parla en un bar; però un diari corregeix els textos abans de publicar-los. És per això que, en algunes ocasions, més que parlar en termes de correcció / incorrecció, hauríem d’emprar la fòrmula adequat / inadequat, en referència a l’adequació del registre lingüístic segons la situació comunicativa. Així doncs, cal fugir tant de la vulgaritat com de la pedanteria.
Els factors que determinen l’ús d’una variant o d’altra són els següents:La persona o persones que produeixen el fet comunicatiu: la seua edat, la professió, el seu nivell cultural, etc.La persona o persones a les quals va adreçada lacomunicació.El tema de què es tracta.El grau de formalisme de la situació: si es tracta d’una situació formal o informal.El lloc: on es produeix el fet comunicatiu.El temps: quan es produeix.El canal o mitjà: escrit, oral, etc.La intenció del fet comunicatiu.Els aspectes implícits que comporta la comunicació (allò que no es diu). L’ús del llenguatge no verbal: la complementarietat dels seus recursos.