Josep Carner selecció dels sus llibres més importants

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,7 KB

1-Llibre dels poetes (1904): Aquest llibre és previ al moviment. Són textos de la meitat del 1902 i apunta a la projecció futura del noucentisme, aquesta 3 part s'anomena '' la tasca'' que definim com un artifici treballat. Es un llibre on va experimentar. - AHIR   2- Els fruits saborosos (1906): Utilitza un pretext com a punt de partida, pretextos quotidians. d'aquesta manera evita l'ebstracció. Aquests pretextos no tenen valor però ell els transforma en poesia. Quotidià = desrealització. Pretén idealitzar la realitat, amb un procés de embelliment podem parlar de la Catalunya ideal. Ho fa mitjançant la ironia que es un recurs per disotsionar tots aquests elements però si idealitzem estem creant una mentida (paradoxa). En conclusió, a partir d'un pretext parlem de temes de la societat ideal.  - LA POMA ESCOLLIDA, COM LES MADUIXESM,LES LLIMONES CASOLANES  3-Verger de les Galanies (1911): CANÇO D'UN DOBLE AMOR, LA CAMPEROLA LLATINA.  4- Auques i ventalls (1914) : El propòsit d'aquest llibre és ambientar la ciutat de Barcelona, i ho a a través d'una lírica més convencional per idealitzar la ciutat. És un cant a la ciutat en transmudança, és a dir, conèixer els canvis de la vida al llarg del cicle anual. -LA BELLA DAMA DEL TRAMVIA, SÍMBOLS  5-La paraula en el vent (1914): Explica la història amorosa durant un any de desengany que provoca un canvi de veu del poet: JO POÈTIC. A primera vista el poeta està enamorat, ho transmet a partir de la tristesa i no de la ironia. Utilitza el pretext del desengany per parlar del concepte d'amor. El poeta afirma que l'amor és efímer, que se l' emporta el vent iés la paraula que la expressa. -VORA LA MAR ES NEDA    6- Bella terra bella gent (1918): Són poemes sobre petits detalls i el paisatge tindrà importància sota la subjectivitat del poeta. Elements de la vida quotidiana que guanyen importància gràcies al poeta. -EL DIA REVOLT  



7-El cor quiet (1925): S'estructura en 5 parts: · Les nits: poemes d'ambientació nocturna  · Els arbres: motiu temàtic  · Les estampes:escenes extretes del món exterior  ·Adreces: dedicats a persones concretes  ·Assenyaments: conceptes més abstractes. -CANÇONETA INCERTA, BEAT SUPERVIVENT  8- La paraula en el vent (1935): Els verbs mostren incertesa → relació títol. Jo poètic. Aquest llibre mostra una reflexió assenyada amb serenitat i maduressa. -LA VIDA INCERTA   9- Nabí (1941):  Aquest llibre té un rerefons metafísic, tendeix a la extracció total. Cànon postsimbolisme. És un llarg poema narratiu que parteix una història bíblica del profeta Jonàs. Carner se centra en aquest pretext per escriure 365  versos ( 10 cants). - EL CANT IV   10- De llunyania (1952): El publica Santiago de Chile al 1952, és una reflexió sobre el pas dek temos i sobre la vellessa i sobre la situació de l'exili. - BÈLGICA, COR FIDEL, L'ALTRE ENYOR, ILLA   11-Arbres(1953) : Primer llibre publicat al franquisme, recopilació de poemes existents de caràcter meditatiu. Arbre→ suport moral arrelat - ARBRES, A UN AURÓ  12- Absència(1957): Recopilació de 40 poemes que tracten sobre l'exili del poeta i el seu dol. Són escrits desde la nostalgia i el recors d'aquests temps. Troba a faltar la pàtria. Pensa que tonrnarà però molt poques veguades succeix. - SI EM VAGA, LLEIELTAT  13-Bestiari (1964): Recull de 154 poemes que tracten sobre animals, que apareixen  ordenats cronologicament. Alguns poemes són jocs de paraules. De fet Carner ja havía fet un llibre enciclopèdic '' fruits saborosos'' i seguint la tradició literària. Fa servir els animals com un pretext de com es comporten. -EL FÉNIX, LES FORMIGUES  14- El tomb de l'any (1966): És l'últim de Carner i és d'un ambient familiar i de la presènica de Déu es més gran i el pren com a punt de referència en la vida i en la natura. Es un poema que comená a la primavera i termina a l'hivern. Plasma la seva època de joventut. Quan parla de vellessa li permet recuperar el rcord com a emblema poètic que es assumida per la poesia. - EL MÉS VELL DEL POBLE

Entradas relacionadas: