2. 1 registres
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
4. Els registres formals:Registre científico-tècnic:Són els més adequats per als assaigs científics, manuals d’ensenyament superior I per articles de revistes especialitzades. El discurs cientific preten una extressio entenedora, construïda amb coherencia i sense ornaments. Aquesta precisio es basa en la monosemia, un sol significat. La seva interpretacio ha d’evitar qualsevol confusio. Aquest afany de presicio comporta l’us de la creacio d’una termología propia i l’us de mots corrents pero amb un significat especialitzat segons la disciplina. Sovint s’utilitzen llenguatges formalitzats o artificials.Registre literari:Busca la polisemia, la multiplicacio de significacions. Si prenem com a referencia la poesía, el registre es molt elaborat, hi contribueixen en gran part les figures literaries. Les figures es poden desenvolupar en els nivells fonetics i morfosintetics com el nivel léxico-semantic.Nivell fonetic--al·literacio, Nivell sintactic--hipèrbaton, nivel léxico-semantic--metonimia, metáfora.
5. Registres no formals:Registre col·loquial:Es el registre mes usat. S’utilitza amb espontaneitat i de forma informal. Quan a la coherencia textual els registres no formals hi apareixen dades irrelevants i son frequents els canvis sobtats de tema. A referencia a la cohesio textual, cal remarcar el predomini de la juxtaposacio i de la coordinacio per damunt de la subordinacio i les frases queden inacabades. Hi abunda la modalitat interrogativa i exclamativa i per tant hi trobem el mode imperatiu vocatiu.Des del punt de vista morfologic cal remarcar formes especifiques dels pronoms febles. A nivel fonetic es caracteritza per l’us de mots deformats o be simplificats. En el pla léxico-semantic cal fer notar l’us d’expressions vagues. Ex: d’alló. Tic linguistic: eh. Mots crossa: llavors. A causa del seu allunyament de la normativa es molt permeable a l’interferencia d’altres idiomas, tambe acull mots caracteristics de l’argot. Segons la formacio de l’individu el seu registre col·loquial s’apropia a l’estandar o al vulgar.Registre vulgar: Modalitat de registre no formal caracteritzada per les transgresions, no tan sols a la norma lingüística sino tambe a la social, allò groller.
5. Registres no formals:Registre col·loquial:Es el registre mes usat. S’utilitza amb espontaneitat i de forma informal. Quan a la coherencia textual els registres no formals hi apareixen dades irrelevants i son frequents els canvis sobtats de tema. A referencia a la cohesio textual, cal remarcar el predomini de la juxtaposacio i de la coordinacio per damunt de la subordinacio i les frases queden inacabades. Hi abunda la modalitat interrogativa i exclamativa i per tant hi trobem el mode imperatiu vocatiu.Des del punt de vista morfologic cal remarcar formes especifiques dels pronoms febles. A nivel fonetic es caracteritza per l’us de mots deformats o be simplificats. En el pla léxico-semantic cal fer notar l’us d’expressions vagues. Ex: d’alló. Tic linguistic: eh. Mots crossa: llavors. A causa del seu allunyament de la normativa es molt permeable a l’interferencia d’altres idiomas, tambe acull mots caracteristics de l’argot. Segons la formacio de l’individu el seu registre col·loquial s’apropia a l’estandar o al vulgar.Registre vulgar: Modalitat de registre no formal caracteritzada per les transgresions, no tan sols a la norma lingüística sino tambe a la social, allò groller.