Les democràcies

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,03 KB

 
La conjuntura econòmica i social de la postguerra i la depressió posterior dels anys trenta van crear un ambient favorable per a la desestabilització de les democràcies i per al naixement d’uns models polítics nous, alternatius a la democràcia liberal i al comunisme.
1.1 La crisi dels sistemes democràtics.
Amb aquest teló de fons, durant la dècada de 1920, es van anar imposant a alguns països d’ Europa, sobretot a aquells on el sistema liberal parlamentari tenia una tradició escassa, règims de tipus autoritari. Més enllà de les particularitats, es tractava de dictadures de caràcter conservador que es recolzaven en els grans propietaris, l’exèrcit i l’ Església, i que es presentaven com un fre a l’avenç de les idees socialistes i comunistes.
El 1920, Hongria es va convertir en una dictadura, el 1926 ho van fer Polònia i Lituània, i el 1934, Letònia i Estònia. Aquesta tendència es va estendre al llarg dels anys trenta fins a Grècia i Bulgària. Dolfus va aconseguir el poder a Àustria, mentre Hitler ho feia a Alemanya. El 1922, Mussolini s’instal·lava en el poder a Itàlia; el 1923, Primo de Rivera va protagonitzar un cop d’ Estat a Espanya, i el 1926, Salazar va establir una dictadura a Portugal.
La solidesa del règim democràtic només es va mantenir en aquells països on el fet d’haver-hi un arrelament major de les forces democràtiques tradicionals i la formació de coalicions polítiques amples van permetre aïllar els partits més radicals i consolidar, d’aquesta manera, la democràcia parlamentària. A la Gran Bretanya, França, Suïssa, Bèlgica i Holanda, l’estabilitat es va assolir a partir de la formació de coalicions governamentals al voltant dels partits liberals, mentre que, Noruega, Suècia i Dinamarca, la socialdemocràcia va tenir un paper decisiu. Les democràcies es van tancar en elles mateixes i van contemplar l’ascensió de les dictadures amb impotència, tot situant-se en una actitud defensiva davant l’expansionisme agressiu del feixisme italià i de l’ Alemanya nazi.


1.1 la idologia dl fixism.
la difícil conjuntura dls anys vint va afavorir l’aug d grups extrmists i d doctrins totalitàris, entr ls quals dstacal fixism, 1 movimnt fundat a itàlia pr bnito mussolini.
políticamnt parlant,l fixism s caractritza, en primr yoc, pl su tarannà autoritari i profundamnt antidmocràtic, k rcorr sistmàticamnt a la violència d l’ stat pr anul·lar qualsvol oposició. inspirat en 1 nacionalism econòmic vigorós, dfnsa la intrvnció d l’ stat en totsls àmbits d la vida pública i privada, i proposa l’autarkia coml mitjà més eficaç d dfnsar la producció nacional.
el fixism exalta la figura d’un lídr carismàtic k concntrals difrnts podrs en la sva prsna, encarna l’ stat i ésl cap dl partit únic. s dsnvolupa 1a mística dl podr prsnal k és embocayada pr 1a scnografia grandiloqüent.
socialmnt,l fixism prsnta 1 clar contingut d class i dfnsa 1a concpció d la societat en què dominn lslits ils scoyits. tota la societat s’ a d’enquadrar dins d ls organitzacions fixists. s prtén suprar ls divisions socials i stablir la 1itat dl pobl o la nació. s pro ibixenls partits ils sindicats d class i s’imposa 1 sindicalism corxatiu i vinculat a l’ stat.l componnt racista, s prsnta com 1 factor aglutinador bàsic pr garantir aksta 1itat a què ens em rfrit.
en l’àmbit cultural,l fixism s’oposa a la tradició racionalista i matrialista, i adopta posicions d dsconfiança en la raó i exaltalslmnts irracional d la conducta umana.logials valors d la força i d la guerra. s driva 1 fort sprit bl·licista i 1a concpció d la guerra com 1 instrumnt d progrés istòric i d slcció d pobls, d nacions i d racs.

2. la itàlia fixista (1922-1939).
els anys d la postguerra mundial van sr pr a itàlia 1s anys d crisi econòmica i d forts agitacions socials k, sumads a 1 sntimnt d frustració pls rsultats dl conflict, van prxar l’ascnsió dl fixism.

2.1 la crisi d la postguerra.
el final d la gran guerra va dixar a itàlia 1s sqüels econòmiks grus:ls cost d la vida avia augmntat considrablmnt, mntr kls salaris rals avien minvat aproximadamnt 1 trç. akst va sr l’orign d’un movimnt vaguístic k ca assolir 1a gran virulència i k sovint va prsntar objctius rvolucionaris. al camp, s va dsnvolupar 1 movimnt d’ocupació d trrs dls grans propietaris.
en l’àmbit polític, la monarkia constitucional travssava 1a situació d’una forta instabilitat i cap partit no aconsguia obtnir majoris stabls k prmtssin la formació d govrns duradors. així, s van succir cinc govrns difrnts.l règim constitucional, partit socialista, partit comunista italià, partit popular i antisocialista.
s’ i a d’afgirl nacionalism rvngista drivat d la frustració davant dls rsultats scassos obtinguts d la col·laboració amb ls potèncis vncdors a la primra guerra mundial. 1a part d l’opinió pública va comnçar a dnunciar la “victòria mutilada” prquè ls promss d rcuprar ls trrs irrdmpts no s’ avia complrt totalmnt. akst sntimnt stava molt arrlat entrls excombatnts i va conduir a 1 grup d’eys a protagonitzar, entr al3 acts d força, l’ocupació d fium.

2.2 la pujada al podr d mussolini.
el 1919, bnito mussolini, 1 exmilitant socialista expulsat dl partit, va fundarls anomnats fasci di combattimnto, 1 movimnt k aplgava antics combatnts i k tnia 1 programa populista i nacionalista.l 1921, mussolini va transformarl fascio enl partit nacional fixista.l va dotar d’un programa nou k tnia com a eixos vrtbradors la construcció d’un stat fort i 1a ambiciosa política expansionista a l’extrior.
ls squadrs fixists van protagonitzar nombrosos acts d violència social; aksts consistien en expdicions d càstig contrals polítics, ajuntamnts i diaris d’skrra. aksts expdicions comptavn amb la complicitat d la policia, k actuava contrays sns contundència, i d la justícia, k dictava 1s pns simbòliks als squadrists.
pròl cop dfinitiu pr aconsguirl podr va arribar amb la marxa sobr roma, quan 1s quants milrs d “camiss ngrs” van ocuparls edificis públics d la capital. víctor manuel iii va assumir tota la rsponsabilitat i va dmanar a mussolini k constituís 1 nou executiu.
enl procés d’entrga dl podr al fixism, i va avr dus institucions k van tnir- i 1 papr dcisiu: la monarkia i l’exèrcit.
la pujada al podr d mussolini no va comxtar