Chuletas y apuntes de Oposición

Cadizko konstituzioa promulgatu zen momentuan, Espainia independentzia gerran murgilduta zegoen eta Cadiz okupatu gabeko lurraldea izanez. Konstituzioaren une historikoa ulertzeko, Karlos IV sortutako egoera politiko, soziala eta ekonomikoa aztertu behar da. 

1807an sinatutako Fontainebleau itunean kokatu behar gara, momentu honetan, Espainiako erregea Karlos IV zen eta barne politikan hainbat erreforma egin zituen, herriaren desadostasuna sortu zituztenak. Egoera horrela egonda, Napoleon eta Karlos IVa itun hau sinatu zuten, onartu ziona sarrera Frantziari, hau da, Espainiatik pasatzea Portugal konkistatzeko. 

Momentu horretan, Aranjuezko matxinaden ondorioz, Karlos IVa, bere semearengan, Fernando VII,  abdikatzeko behartuta zegoen. Geroago... Continuar leyendo "Karlos IV.Aren agintaldia" »

VOCABULARI BÀSIC DE PLATÓ

Al·legoria :

Conjunt D'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una Idea que es pretén explicar [p.Ex.: l’al·legoria de la caverna explica el tema De l'ascensió envers els coneixement; el carro alat és una al·legoria de la Divisió tripartida de l'ànima...]

Ànima (psiqué) 

"Ànima" Significa per a qualsevol grec i també per a Plató el principi vital que anima el Cos. Així tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té De particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A la República ànima i intel·ligència són sinònims.

Bé (agathón) : Designa una mena de Super-Idea, una idea que té preeminència sobre Totes les... Continuar leyendo "Diferencia entre coneixement i opinió o creença" »

6. Arriskua, ekintzailetza jardueran

Enpresaren barnean edo ingurunean ezarritako helburuak lortzea eragotz dezaketen gertaerak gertatzeko probabilitatea da enpresa arriskua.

-Enpresa arriskua probabilitateen eta ondorioen arabera neurtu behar da.

-Hautatzean, aukera-kostua sortzen da.

Enpresa arrisku motak

1.Jatorriaren arabera;

-Kanpo arriskuak: lehiakideen estrategiak, bezeroen gustuen aldaketak…

-Barne arriskuak: eragina izan dezakete alderdi fisikoetan, enpresaren irudian, …

2.Arriskua gauzatzeak dakartzan ondorioen arabera:

Benetako arriskuak: Gauzatu ezkero, galera ekonomikoak dakartza. Adib. Arrisku pertsonalak, materialak…

-Arrisku espekulatiboak: ziurgabetasun egoera batek sortutakok. Adib, ekoizpen arriskuak, salmentenak…

Enpresa arrisku

8. Ezagutzaren ekonomia

Ezagutzaren ekonomiaren eredu berriak estrategia aldaketa ekarri du:estrategia berria, ideietan, produktu berezietan, eta premiei egokitutako zerbitzuetan oinarritzen da.

-Ezagutzaren ekonomian, ikerketak, garapenak eta berrikuntzak sortzen ditu kosturik altuenak.

Hazkunde ekonomikoa lortzeko hurrengoa beharrezkoa da:

-I+G+b-n inbertsioa.

-Ezagutza, teknologia eta berrikuntza empresa berriaren funtsezko baliabideak dira.

-Teknologia berriak erabiltzea lagungarria da produktibitatea handitzeko.

-Enpresaren esparrua etengabeko zabalkuntza prozesuan dago.

-Enplegu eskaintzak kualifikazio handiko profesionalentzat dira batik bat.

-Herrialdearen aberastatuna sortu egiten da.

Eredu ekonomiko tradizionala:

-

Eredu ekonomiko berria

-Antolaketa... Continuar leyendo "Enpresaren banaketa" »

ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ

Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polítics.
Proposa una gradació des del món perfecte, que és L´aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia i la tirania.

ARISTOCRÀCIA- TIMOCRÀCIA- OLIGARQUIA DEMOCRÀCIA (-) TIRANIA (-)

Aristocràcia:

En Grec, Aristos vol dir el millor i cratos poder. L'aristocràcia és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima Millor, més perfecte. Està dirigida pel filòsof-rei, perquè El filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor pot Portar-la a la pràctica.

Aquest govern entra en crisi per Error dels magistrats quan analitzen l’ànima dels infants.

Aleshores apareix la Timocràcia (en Grec timos=... Continuar leyendo "Els Règims Polítics en Plató: Aristocràcia, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania" »

Justícia Plató:

El concepte de justícia No es deté en els actes eterns de l'home, sinó que regula l'interior d'aquest, No permetent que cap part de la seva ànima faci una altra cosa que allò que li és propi. La justícia es basa en el repartiment equitatiu dels beneficis d'una ciutat entre els seus habitants, de manera que per a governar de manera justa, Aquells que menys tenen han de ser els més afavorits per l'organització de la ciutat. Els governants que vulguin ser-ho d'una ciutat, no poden ser aquells que ambicionin El poder per al seu propi enriquiment, sinó que han de governar aquells que ho Facin en virtut al desenvolupament comú. Si el govern recaigués sobre aquells Que l'ambicionen, la societat seria deficient i injusta.... Continuar leyendo "Coneixement Plató i Hume" »